Serbit unu situ seguru e definitivu pro sos refudos nucleares

Su chimbe ghennàrgiu coladu, sa Sogin, sa sotziedade de Istadu chi s’òcupat de s’eliminatzione de sos refudos nucleares in Itàlia, at pubblicadu sa Carta de sas zonas idòneas , cun un’elencu de sitos adeguados a su depòsitu definitivu de sos refudos radioativos produtos dae s’Itàlia. Su documentu arribbat a belle ses annos de s’annùntziu suo in su 2015.

Sos mèdia italianos si nde fiant ocupados in modu aprofundidu s’ùrtima bia in su martzu 2018, cando su ministru de s’Isvilupu econòmicu de tando Carlo Calenda aiat comunicadu sa publicatzione definitiva intro una chida, annùntziu posca sighidu dae unu mudìmene de belle tres annos.

Mancari su disinteressu saparente de sa polìtica, sa netzessidade de unu depòsitu definitivu pro sos refudos radioativos est semper istada una prioridade. Fintza si siant istadas istudadas sas bator tzentrales nucleares presentes in su territòriu tra su 1982 e su 1990, s’Itàlia sighit galu a prodùere refudos de custu tipu. Segundu un’istima de su 2015, su 53% benit  dae sos reatores in dismissione, ma su cògiu est  costituidu dae refudos prodùidos in campu sanitàriu e industriale (31%) e in s’àmbitu de sa chirca sientìfica (16%) – sos gasi narados refudos a bassa e mèdia atividade.

In totu, si faeddat de 33.000 metros cubos de refudos, distribuidos in 19 sitos provisòrios in su territòriu italianu. A custos s’agiunghent sas barras de combustìbile esaustu de sas tzentrales betzas, immagasinados pro su momentu in sos depòsitos de Frantza e  Bretagna Manna – chi sighimus a pagare.

Sas 67 àreas identificadas dae sa Sogin sunt distribuidas tra Lazio, Toscana, Piemonte, Sardigna, Sitzìlia, Basilicata e Pùglia, e sunt istadas seberadas in sa base de bìndighi critèrios de esclusione e àteros trèighi de aprofundimentu istabilidos dae s’Istitutu Superiore pro sa Protetzione e sa Chirca Ambientale (Ispra) in su 2014. Tra sos critèrios de esclusione definidos in su documentu sunt presentes sa sìsmitzidade e su livellu de arriscu idrogeològico, ma fintzas s’artària, sa bighinàntzia cun su mare e s’eventuale richesa enogastronomica de sa zona. Comente ischimus in deretura sunt lòmpidas una sèrie de crìticas e obietziones de sìndigos e amministradores locales in Sardigna, in  Sitzìlia e in Basilicata.

Pro sa Basilicata est intervènnidu fintzas su ministru de sa Salude, su lucanu Roberto Speranza, chi at sutaliniadu comente a sas àreas individuadas in sa regione sua diant èssere comente si siat a bassa idoneidade pro more de su livellu sìsmicu de sa zona.

Sa Basilicata, in piessigna, tenet unu raportu giai cumplicadu cun sa chistione de su depòsitu nucleare. In su 2003, su guvernu Berlusconi aiat individuadu in Scanzano Iònicu su situ adatu a su depòsitu, sena però interessare sa populatzione locale in su protzessu detzisionale. Sas protestas aiant costrintu su guvernu a rinuntziare a su progetu in Basilicata, trascurende ateros  deghessete annos sa detzisione de fàghere de sos refudos radioativos italianos.

Custu mancari paris cun su depòsitu natzionale, su progetu previdet fintzas su fàbricu de unu parcu tecnològicu assotziadu: unu polu de chirca aplicada e de formatzione pro s’istùdiu de s’ismantellamentu de sas installatziones nucleares, de sa gestione de sos refudos radioativos e de sa salvaguàrdia ambientale. Su depòsitu e su parcu tecnològicu diant garantire  prus a mancu 4.000 postos de traballu pro  su fàbricu de sas istruturas, àteras milli persones diretamente impreadas in sa gestione de s’impiantu e de sos laboratòrios in sos annos sighentes. Sena contare intzentivos econòmicos, indennizos pro sas àreas ocupadas e su coinvolgimentu de sas aziendas locales in su progetu.

A ogna manera sas opositzione de sas comunas e de sas regiones  sunt pretzipitosas, sende chi sa Cnapi no est unu documentu vincolante, ma preliminare ebbia. In su pianu pràticu no est istadu galu detzìdidu nudda.

In sos meses imbenientes est prevìdida una fase de consultatzione pùblica tra su guvernu e sos tzitadinos, chi at a èssere sighidu  dae unu seminàriu natzionale in ue ant a èssere interessados assòtzios de categoria, entes locales, istitutziones acapiadas a sa chirca e sindacados. A s’acabbu de su seminàriu, at a èssere cumpilada sa Carta natzionale de sas àreas idòneas (Cnai), su documentu definitivu subra cale s’at a basare su sèberu finale pro sa sede de su depòsitu. A cussu puntu, sos traballos de fàbricu ant a dèpere cumentzare intro su 2025, in modu de no arriscare ateras santziones dae s’Europa.

Segundu sa diretiva Euratom de su 2011, sos Paisos de s’Unione sunt obrigados a si dotare de una polìtica natzionale pro sa gestione de sos refudos radioativos, cosa chi los vìnculat fintzas a si dotare de unu depòsitu natzionale ùnicu pro s’eliminatzione definitiva. In deghe annos s’Itàlia no est istada capassa de si dotare de un’istrategia a longu tèrmine pro sa gestione de sos refudos. Custu at causadu in su 2019 su cumintzu de una protzedura de infratzione pro manu de sa Cummissione europea, de reghente cunfirmada fintzas dae sa Corte de Giustìtzia Ue.

Sa chistione no interessat sa violatzione de sas normativas comunitàrias ebbia: sos depòsitos provisòrios, difatis, non sunt istados progetados pro poderare custos materiales pro meda tempus, e nimancu pro  eliminare in modu defenitivu in unu segundu momentu. Difatis, sos refudos nucleares pro s’ora sunt allogados in istruturas temporales chi non rispondent a sas normas mìnimas de seguridade rechertas pro su longu perìodu. In medas narant ca s’opositzione a su progetu de su Depòsitu e de su Parcu Tecnològicu sena propònnere solutziones alternativas adeguadas arriscat de allonghiare sa permanèntzia de sos refudos radioativos in logos temporales, cun cunsighentes perìgulos pro s’ambiente e sa salude pùblica.

Segundu s’assòtziu Comitato Nucleare e Ragione – chi s’òcupat de sa divulgatzione de sos temas ligados a s’energia – “su fatu chi in Itàlia tra su 1987 e in su 2011 siat istados fatos duos referendums contra sa produtzione de currente dae tzentrales nucleares custu non nde pesat su fatu chi sas tzentrales bi siant galu e chi sos refudos andant gestidos. In prus su depòsitu serbit a gestire fintzas totu sos refudos radioativos chi benint prodùidos in ambitu ospedalieru e scientìficu. Cuddos esistent e benint prodùidos in manera cuotidiana – a prescìndere de sos èsitos referendàrios. Si trata de una chistione ètica”.

Custu est beru, ma est fintzas beru chi bidende comente sunt gestidos sos refudos urbanos in Itàlia, o peus ancora cussos industriales non radiativos, est normale chi sos territòrios non los cherent. A custu puntu, bida custa situatzione, su guvernu imbetzes de detzìdere in modu arbitràriu acanta fàghere su depòsitu, si diat pòdere fàghere un’operatzione diversa e dimandare cales sunt sos territòrios chi sunt disponìbiles a ospitare sos refudos nucleares.

Difatis, mancari sa contrariedade difusa  subra su tema de su nucleare in Itàlia,  non totu sos comunos la pensant a su matessi modu. Su sìndigu de Trino Vercellese, in Piemonte, at propostu giai dae deretu su comuna sua comente  potentziale situ idòneu, malgrado sa zona non siat istada posta in sa lista de sa Sogin. In Trino Vercellese b’at giai unu depòsitu provisòriu e sa tzentrale nucleare dismìtida  Enrico Firmi – cosa chi segundu su sìndigu Daniele Pani faghet de sa tzitade sua sa candidada idònea pro sa gestione de su depòsitu natzionale.

Amus a bìdere ite at a sutzèdere.