Su 27 de ghennàrgiu coladu  s’est tzelebrada sa Die de sa Memòria, in ammentu de sas vìtimas de s’Olocàustu e de sas persecutziones subidas dae totu sos deportados in sos campos de cuntzentramentu, fintzas omosessuales, presoneris militares e polìticos, sinti, rom e àteras minorias.

Calicunu podet pensare chi sos temas de sa Die de sa Memòria siant carchi cosa a largu de sa realidade nostra, ma isbàlliat, pro ite fintzas sa Sardigna at medas cosas de subènnere chi pertocant custu  perìodu tragicu de s’istòria europea.  Pompiende  film  comente “La vita è bella”,  “Schindler’s list” o  àteros, calicunu podet aere  naradu in sa mente sua <maledetti tedeschi>, comente si sa curpa de cussas tragèdias mannas e de cussos delitos contra s’umanidade esseret de imputare a sos nazistas ebbia. Ma gosi no est, pro ite sos italianos sunt istados sos collaboradores prus istrintos de sos criminales tedescos. Sos italianos, difatis, ant apidu parte e sunt istados sos responsàbiles de su chi capitaiat in sos campos de concentramentu (dae s’Itàlia partiant sos trenos càrrigos de èsseres umanos destinados a sos lager tedescos).

Cosa chi in pagos ischint, de campos de cuntzentramentu nde sunt esìstidos medas fintzas in Itàlia, prus de cantos nos podimus immaginàrare. In Sardigna ebbia sunt 24 sas zonas detentivas tra campos de concentramentu, localidade de cunfine, campos de traballu e àteros.

Su campu de concentramentu n°110 fiat istadu  istituidu in su mese de trìulas de su 1941 in Carbònia, in sos istàbiles de via Pàdova, via Ferrara e via Màntova. In cussu campu fiant acasagiados mescamente presoneris de gherra (mutidos PG). A su comintzu 1500 serbos a sos cales cun su tempus si nd’aiat agiuntu ateretantos  de àteras natzionalidades. Amus noas documentadas fintzas de sa permanèntzia in Carbònia de carchi deghina (ma cun probabilidade fiant de prus) de non mègius pretzisados PC (presoneris comunos) impreados in sa miniera de Serbariu.

A dispetu de sas cunventziones internatzionales pro su tratamentu de sos presoneris de gherra (Cunventzione de Ginevra) chi imponiant sa proibitzione de impreare sos presoneris de gherra pro onga tranballu, prus pagu pro s’atividade estrativa de su carbone, in  Carbònia e in sos campos de pertenèntzia, chie arribbaiat beniat postu deretu a traballare in sas minas, cun turnos de traballos disumanos.

Est sa matessi dirigentzia de sa miniera chi in su mese de santandria 1942 at a pedire e otènnere (su 25 de nadale de su 1942) s’afidamentu de prus de 800 presoneris (200 in mancu de cantu rechertu) pro los impreare in s’atividade de estratzione. Si trataiat de 100 islavos  mandados dae sa Lombardia (Bergamo), chi deviant èssere impreados in sas minieras de Cortoghiana/Nuraxi Figus, e 700 sudafricanos “de ratza bianca” de destinare a su campu 124 de Bacu Abis, bènnidos dae su Lazio (Passo Corese).

In sos documentos lòmpidos finas nois e pro su prus allogados in sos archìvios istòricos e  militares de Roma, est craru chi su tratamentu riservadu a sos internados esseret crudele e disumanu a beru.  Mancari su deperimentu fìsicu causadu dae su traballu grae e dae sa pagu cosa de papare, si pretendiat su màssimu de su rendimentu. In riferimentu a Carbònia podimus lèghere: “sos presoneris chi ant dimustradu pagu  rendimentu in su traballu siant sutapostos a santziones disciplinares severas e – e si in casu – siant aplicados in sos cunfrontos issoro sas punitziones prus severas prevìdidas dae sa legislatzione militare penale”.

In su mese de martzu de su 1943 sos detenudos de su campu de traballu de Carbònia resurtant èssere 3.056 tra serbos, sudafricanos, gregos, albanesos, croatos, montenegrinos e àteros.

Sos matessi presoneris benint classificados fintzas pro s’apartenèntzia religiosa issoro. Su tratamentu tra cristianos e ebreos est diferente: a defensa de sos cristianos est documentadu pro esèmpiu s’interessu de su Pìscamu de Praga (in Croàtzia) chi chessit a nde fàghere isfrancare  2 internados originàrios  de sa tzitadina sua. Podimus immaginare chi nemos imbetzes apat fatu nudda pro liberare sos àteros.

A Carbònia ufitzialmente sunt mortos 44 presoneris:  42 serbos, 1 gregu e 1 sudafricanu. Sas informatziones però sunt partziales e riguardant solu sos mortos de sos cales sunt istadas rivendicadas sas salmas dae sos istados de provenièntzia. Informatziones orales faeddant de 2 presoneri de gherra de su campu de Bacu Abis tudados in su campusantu de una fratzione de Carbònia. In su campusantu de Carbònia b’est in prus un’àteru detenudu interradu chi est registradu cun unu genèricu “presoneri”, chi no est istadu rivendicadu dae niuna natzione ma chi si pensat potzat essere de orìgine italiana.

Sas informatziones subra su campu de cuntzentramentu 110 de Carbònia e sas pertenèntzias suas sunt galu partziales e frammentàrias, e sas chircas sighint. Però podimus ipotizare chi durante su 1943 su campu siat istadu dismìtidu a bellu a bellu,  cunforma a s’èsitu de su cunflitu mundiale.

Ma s’arriscu de nche acabbare in unu campu de cuntzentramentu, in cussos annos, non riguardaiat solu chie biviat una cunditzione de presonia; fintzas sos tzitadinos comunos fiant sutapostos a controllos e depiant prodùere documentatzione bàlida pro  tzertificare s’italianidade issoro e “sa non discendèntzia dae sa ratza ebràica”.

Est sutzèdidu fintzas chi calicuna persone chi aiat contribuidu a sa nàschida e crèschida de sa tzitade de Carbònia, comente  s’architetu triestinu Gustavo Pulitzer Finali, de orìgine ebràica, siat istadu istesiadu dae sa vida pùblica italiana pro motivos ratziales. Su nùmene suo est istadu fintzas iscantzelladu dae sos documentos ufitziales de sa fundatzione de sa tzitade de Carbonia, mancari a  issu depimus s’organizatzione de sos ispàtzios  pùblicos in sa pratza Roma.

Fintzas su torinesu Guido Segre de orìgine ebràica, presidente de sa Miniera de Carbonia dae su 1935 a su 1938, at subidu sa matessi “damnatio memoriae”, e est istadu custrintu a chircare refùgiu cun unu numene  farsu in sa tzitade de su Vaticanu. Essende  ebreu l’est istada proibida sa partetzipatzione a sa tzerimònia de inauguratzione de sa tzitade noa chi aiat contribuidu a fàghere nàschere (sas leges ratziales fiant istadas firmadas solu carchi mese prima).

Custas sunt solu una pariga de istòrias de vida lòmpidas finas a nois. Si tratat de vitzendas minores, chi però serbint a cumprendere comente siat istadu  difìtzile bìvere in cussos tempos pro sos chi dae una die a s’àtera sunt istados cussiderados “diferentes” e “nemigos”. Tando, sa prossima bia chi pensamus chi sos temas de sa Die de sa Memòria siant carchi cosa a largu dae sa realidade bostra, nos devimus pompiare a inghìriu ebbia.

S’Itàlia at istituidu in modu formale sa Die de sa Memòria in su 2000, prima chi esseret istada presentada sa risolutzione de sas Natziones Unidas in su 2005. Custa die serbit a ammentare sas vìtimas de s’Olocàustu, de sas leges ratziales e cussas chi ant postu a arriscu sa vida issoro pro amparare sos ebreos persighidos, e su matessi totus sos deportados militares e polìticos italianos in sa Germània nazista. Tra custos deportados medas fiant sardos. Belle totus fiant arruolados in s’esertzitu italianu chi a s’improvisu, a pustis de s’armistitziu de s’8 de cabudanni de su 1943 si sunt agatados a detzidere si cumbatere cun sos nazistas o acabbare in sos lagher. Su prus aiant seberadu sa segunda possibilidade, abbarrende fideles a su giuramentu fatu.