di Ivan Marongiu
Cesare Zonchello de Sedilo, una vida donada a s’iscièntzia
Totus connoschimus s’ispidale Zonchello de Nùgoro, ma non totus ischint chie fiat Cesare Zonchello. Lu ispiegamus gràtzias a un’articulu iscritu dae su giornalista Maurizio Pretta pro sa rivista Nemesis.
“E ora il tuo sogno è spento e chi ne ritroverà la traccia fra la polvere del tuo sepolcro?”. Custos faeddos de unu de sos amigos de Cesare Zonchello, iscritas a sa morte sua, contant in calicunu modu sa vida iscomunigada de su mèigu sedilesu. Òmine de grandu abbistesa e cultura, chitzo si fiat abbigiadu chi su a fàghere su mèigu de una biddighedda de sa Sardigna, diat èssere istadu pro isse unu talentu isprecadu. Pròpiu pro custu motivu si fiat dedicadu cun entusiasmu e donosidade a s’istùdiu de sas maladias endèmicas in Casteddu e inRoma, finas a arribare primu in su cuncursu istabilidu dae s’amministratzione sanitària de s’Imperu Otomanu de Costantinòpoli. Cumintzat gasi, s’aventura mediorientale de mèigu de su cussìgiu sanitàriu cuarantenàriu in sas terras atraessadas dae sos pellegrinos musulmanos chi andaiant e torraiant dae Sa Meca. In unu tempus acanta bi fiat sa peste bubbonica, vaiolo nieddu e colera, si chircaiat de cumbàtere s’ispàinu de sas epidèmias cun sas mesuras profilàticas dispostas dae su Cussìgiu sanitàriu internatzionale e cun s’istùdiu sena pasu de sos igienistas europeos chi a bortas, in su cumprimentu de s’òpera issoro, abarraiant vìtimas de sas matessi maladias chi chircaiant de bìnchere. Cesare Zonchello est istadu unu de custos.
Cesare Zonchello naschet in Sedilo in su 1876, fìgiu de su mèigu cundutu Salvatore e de Filomena Porcu. Sa richesa de sa famìlia cunsentit a Cèsare de completare sos istùdios fintzas a sa làurea in meighina e chirurgia cunsighida in Casteddu su 27 de làmpadas de su 1901 cun su màssimu de sos votos e cun una tesi subra de s’impreu de s’ipnotismu in sas terapias. Fintzas sos frades Aurelio, Antonio, Edoardo e Giacomo otenent positziones de importu in su primu comente abogadu, su segundu in sa marina militare e su de tres in sa finàntzia.
A su dotore Cèsare benit afidada deretu la cunduta mèdica de Samugheu. Sas noas essidas a campu dae s’inchiesta Baccarini de su 1898 subra de sa situatzione sanitària de sas zonas internas de s’ìsula dant unu cuadru malu meda de unu mundu caraterizadu dae sa presèntzia de maladias chi si presentant prus mortales cho non in aterue e chi in cussos logos sunt prus malas a curare. In custas cunditziones, su giòvanu mèigu de su caràtere paghiosu e dae sos modos garbosos, cumintzat su percursu professionale suo, chirchende de megiorare comente podet s’assistèntzia in sos sucursos terapèuticos cun curas lestras. Cun bonidade de ànimu e bonu sentidu de su dovere, s’ispostas fintzas a sas biddas de Atzara e Ortueri, chi mancari sa lege Crispi de su 97, nàschida pro garantire s’assistèntzia pro totu sos pòveros, abarrant pro medas meses sena dotores, agravende sas precàrias cunditziones igiènicas de cussos logos.
Fortzis est fintzas pro custos motivos chi, ghiadu dae sa passione manna pro s’istùdiu e dae su disìgiu de s’ispetzializare in bateriologia, a pustis de tres annos ebbia, Zonchello torrat a Casteddu. Inie devenit assistente onoràriu e collaboradore de su professore Casagrandi, tando diretore de su gabinetu de igiene de s’universidade, e pùblicat sos istùdios suos subra sos germes patògenos, turbercolosis, malària e colera. A sas fainas de chirca e de laboratòriu, agiunghet s’insegnamentu de sa Fìsica Tècnica e s’istùdiu de sa limba tedesca, inglesa e frantzesa. Sunt sos passos netzessàrios pro coronare su bisu de s’ispetzializare acanta s’Istitutu Romano de Igiene, acanta ssìispetzializat in su 1905, fintzas gràtzias a sa racumandatzione de Casagrandi chi lu cussìgiat a su professore Celli.
A pustis de ses meses ebbia, partètzipat a su cuncursu pro mèdicos cuarantenàrios istabilidu dae s’amministratzione sanitària de s’Imperu otomanu e lu binchet, superende ogni cuncurrèntzia e faghende una impressione profunda e positiva a cummissione esaminadora. Duncas destinadu a prestare servìtziu in s’ìsula de Kamaran, in sa costa de su Jemen, istatzione de cuarantena pro sos musulmanos chi in su Dhū l-Ḥijja, su mese de su pellegrinàgiu, andant a sa moschea sagrada de Sa Meca.
In custa colònia mèdica cosmopolita òperant mèdicos inglesos, frantzesos, tedescos, austrìacos, belgos e russos. S’Itàlia est rapresentada dae Zonchello e dae su dotore Del Pino. Su còmpitu issoro est su de atuare sas mesuras profilàticas dispostas dae su Consìgiu sanitàriu internatzionale. In s’ìsula, in pagu mancu de unu mese, podent aprodare fintzas chimbanta piròscafos chi a bortas arribbant a carrare calicuna cosa comente 50.000 pellegrinos. Chie ammustrat sìntomos de maladias infetivas comente peste, colera e vaiolo, benit fatu abbarrare e curadu in su lazzaretto. Chie arribbat dae naves cun passegeris malàidos benit postu in cuarantena sete dies. Sos àteros podent sighire. Cesare Zonchello si dèdicat ànima e corpus sighende sos istùdios suos de laboratòriu cun s’agiudu de sas cavias, mescamente sorighes.
Torrat a Casteddu in su 1909, ue abarrat duos meses e ebbia. Torrat a mòvere pro unu incàrrigu nou e una destinatzione noa: una campagna de istùdiu de 18 meses in calidade de diretore de su lazzaretto de Abou- Saad, a presu de Gedda, sa localidade àraba acanta si tenent suta osservatzione sos pellegrinos chi torrant dae sa bisita a sa tumba de Maoma. Inoghe sos casos de maladia sunt de prus. Sos fideles torrant ismarridos e duncas sunt prus sugetos a su contàgiu de sa peste e a sa dissenteria chi a s’ispissu portant a sa morte. A custu s’agiunghet su fatu chi s’istatzione àraba no est providida de unu laboratòriu idòneu comente su de Kamaran e de cunsighèntzia sos mèigos sunt prus espostos e non tenent a disponimentu totu sos mèdios pro s’amparare e pro si curare in casu de contàgiu.
S’ànimu de Zonchello est inchietu. Sa voluntade e sa s’impinnu in su traballu non mancant, ma in cuddas cunditziones, lu trèulant diversos pensamentos. Medas sanitàrios cumintzat a si mòrreree tra custos calicunu collega suo: su milanesu Businelli, su tedescu Muller e su portughesu Pestana. In una lìtera a un’amigu descriet totu su pensamentu suo pro cussu “servìtziu pagu efitzente in ue si traballat che macos e si sufrit sena però progredire”. Iscriet fintzas a su professore Celli a Roma: “Apo esaminadu prus de 700 sòrighes mortos e sigu a traballare pro acabbare intro su beranu de su 1911, època in cale ispero de pòdere torrare in pàtria. Creo chi su traballu meu at a èssere interessante, mancari m’apa in su prus bellu m’apa a amalaidare deo puru”. Faeddoschi ant a resurtare profetosos.
Su 20 de abrile de su 1910, Salvatore Niola, sìndigu de Sedilo, retzit unu telegramma dae su ministeru de sos èsteros chi annùntziat s’istadu grave de salude de su dotore Zonchello. In unu minutu segundu sa noa s’ispartzinat in totu sa comunidade chi manifestat totu s’afetu suo a sa famìlia de su mèigu chi bivet momentos de preocupatzione, chi ant a divènnere momentos de dispraghere mannu cando at a lòmpere su telegramma de su 21 chi faeddat de cunditziones disisperadas. Su 22, cun un’àteru telegramma chi benit annuntziada a sa famìlia sa morte de su caru issoro.
Sa noa tocat cun dolore su mundu sientìficu italianu e internatzionale. Lompent telegrammas dae Roma, Milanu, Sòrgunu, Casteddu e Tàtari. In sa crèsia italiana de Sant’Antoni de Galata, in Costantinòpoli, benit tzelebrada una missa de sufràgiu, sos ateneos suspendent letziones e esàmenes, e sa bidda nadia sua l’ammentat su 13 de maju cun una manifestatzione manna.
Cesare Zonchello, comente aiat iscritu a su professore Casagrandi, aiat lassadu sa bidda sua pro acumprire su dovere suo de òmine e de iscientziadu. Sa tzitade de Nùgoro, in sinnu de reconnoschèntzia, l’at intituladu un’ispidale suo.