Imprentas 272 del 16.09.2021 di Ivan Marongiu

ITE EST SA CàUSA DE S’ABUSU DE DROGA E ALCOL TRA SOS PISEDDOS?

S’abusu de droga e Alcol est in semper tra sas printzipales problemàticas chi interessant sos pitzocos.

Segundu su “Monitoring the Benidoras Survey ” tras sos giòvanos si registrat una crèschida, de s’impreu de sustàntzias, Alcols, cannabis e tabacu, chi  abbarrent tra sos preferidos de piseddas e piseddos. Datos custos, chi istupant fintzas in su territòriu nostru.

mescemente in Itàlia, segundu su chi ant iscritu s’Osservatòriu Pitzocos de Telèfono Azzurro e DoxaKids, a su 50,6% de sos pitzocos intervistados, dae sos 11 a sos 19 annos, est capitadu de bufare alcòlicos; de custos su 49,9% s’est imbriagadu a su mancu una bia.

In prus, mancari s’alcol rapresentet sa sustàntzia assumida cun prus frecuèntzia, su 13% de sos pitzocos intervistados at fintzas decraradu de fàghere impreu de drogas (sena distintzione tra “lèbias” e “graes”), pertzentuale chi est fintzas sutastimada, sende chi prus de sa metade de sos pitzocos (53,6%) connoschet a su mancu una persone chi nde faghet impreu. Si tratat de pertzentuales non trascuràbiles e chi evidèntziant unu peoramentu respetu a sos annos pretzedentes. Mancari gasi però, mentras s’impreu de su tabacu paret èssere in manera unu pagu diminuidu in sos ùrtimos annos, s’impreu de sustàntzias illètzitas, comente sa cannabis, paret àere subidu unu cambiamentu.

In prus, paret semper prus raru su consumu chi si firmat a una sustàntzia ebbia: su fenòmenu de “pluri-abusu” e s’abitudine a amescurare sas sustàntzias est devenende semper prus comunu e bidet sos pitzocos italianos (fintzas a suta de sos 16 annos) comente sos primos in Europa (segunsu sos datos de su European Monitoring Centre for Drugs and Drug Addiction). Comente sutaliniadu dae su Dipartimentu Polìticas Antidroga, in sos pitzocos italianos est istada evidentziada una tendèntzia a s’impreu cuntemporàneu, a s’internu de una matessi ocasione – pro esèmpiu durante una serada in discoteca – de prus drogas e de sighidu s’assuntzione alcol. S’aumentu de sa difusione de s’abitùdine a consumare prus sutàntzia est cunfirmada fintzas dae sos resurtados de s’Osservatòriu Pitzocos (Telèfono Azzurro e DoxaKids,).

Pro chircare de cumprèndere mègius pro ite s’impreu de prus sustàntzias contemporaneamente est divenende un’abitùdine populare meda intre sos pitzocos, diversos chircadores si sunt orientados a esaminare su ruolu chi su disàgiu psicològicu podet esertzitare subra s’assuntzione de custas sustàntzias. A custu propòsitu, su ligàmine tra sa depressione e s’impreu de alcol est  forte in sos pitzocos prus giòvanos (mescamente pitzocas fèminas), fintzas cando sunt pigados in cunsideru  àteros fatores comente  problemas cumportamentales e  isvantàgiu econòmicu. Depressione e ànsia sunt imbetzes assotziados  a s’impreu de tabacu, de cannabis, e sustàntzias chi si respirant, mentras s’ànsia est unu disturbu chi fatzìlitat e favorit  s’abusu de alcol.

Una chirca noa publicada in sa rivista “Psychology of Addictive Behaviors”  at esaminadu su ruolu de su disàgiu psicològicu  in su consumu de drogas in unu campione mannu de pitzocos australianos. S’iscuadra de chircadores, ghiadu dae Adrian B. Kelly de s’Universidade de su Queensland, at intervistadu 10.273 istudiantes (de sos cales 49,3% fiant mascros) chirchende de collire informatziones respetu a su consumu reghente de drogas, subra sos disturbos psicològicos, subra s’impreu de drogas tra cumpàngios e subra àteros fatores comente su rèditu familiare, s’andamentu iscolàsticau, su logu de nàschida, e s’istòria iscolàstica. Sos resurtados sunt istados partzidos in tres classes:

impitadores chi no impreant drogas (47,7%); sos consumadores de Alcol (44,1%); “Poliassuntores” (8,2%).

Abbaidende su ligàmine cun su discumbèniu psicològicu, solu s’11.39% de su grupu de impitadores chi non faghet impreu de droga sunt istados cunsiderados a artu arriscu, respetu a su 27,21% de sos “poliassuntores”.

Respetu a sos consumadores de alcol, sos “poliassuntore” sunt prus betzos e tenent un’istòria de discumbèniu psicològicu,  abbandonu e fallimentos iscolàsticos, e  ant isperimentadu s’impreu de drogas tra amigos e fedales. In fines sos pitzocos bènnidos de famìlias pòveras tenent prus probabilidades de isvilupare una tossicodipendèntzia e abusare de alcol respetu a sos sugetos bènnidos de famìlias ricas.

Mancari  s’evidèntzia de unu ligàmine forte intre su discumbèniu psicològicu e s’assuntzione de prus sustàntzias, no est  possìbile fàghere calicuna ipòtesi subra sa càusa de sa connessione. Su disàgiu però, non si cunfigurat comente ùnicu fatore chi favoresset su consumu de droga o alcol.

Difatis, a s’ispissu sos giòvanos impreant custas sustàntzias pro isperimentare sensatziones de pràghere e pro s’intèndere prus bene pro colare una serada cun sos fedales, eliminende sa bergùngia e sas barrieras psicològicas, e aumentende sas capatzidades espressivas e comunicativas issoro, siat fìsicas siat verbales.

De fronte a unu fallimentu iscolàsticu o a una briga familiare, pro fàghere calicuna cosa de diferente dae su grupu o a su contràriu pro non s’intèndere diversos de sos amigos, pro assimigiare a sos adultos, pro infadu o curiosidade, medas giòvanos si dant a su bufòngiu e a sas drogas in generale.

Alcol, cannabis e unas àteras sustàntzias psicoativas a s’ispissu sunt   unu mèdiu pro evitare s’ànsia e sa timoria acapiadas a su presente e a su futuru.

Però, custa chirca sugerit chi s’istrachidùdine psicològica podet èssere unu fatore significativu de s’abusu de sustàntzias diferentes ta sos pitzocos, fintzas cando intervenint àteros fatores. Imbetzes paret èssere netzessàriu esplorare galu de prus custu ligàmine, eventuales programas de interventu pro agiuare sos pitzocos chi manifestant ànsia, depressione o discumbèniu, cun probabilidade si diant dèvere cuntzentrare fintzas subra sos potentziales problemas acapiados a s’abusu de droga e de alcol. In prus, sos pitzocos connotos pro problemas de abusu de sustàntzias diant dèvere èssere valutados fintzas pro possìbiles problemas de salude mentale.

Difatis sa transitzione dae pipiu a adultu, podet èssere meda difìtzile. Custu, mescamente si assotziada  a problemas emotivos,  a sa pressione  esertzitada dae sos cunpàngios pro s’impreu de drogas e de alcolicos.  Aspetos, custos, chi rapresentant semper  unu pessamentu mannu pro  babbos e  insegnantes, mescamente cunsiderende sos arriscos pro sa salude e pro sa seguridade. Bastat pensare a s’arriscu de intzidentes istradales, de denùntzias penales e criminalidade. Sos pitzocos difatis, non semper ischint de sas cunsighèntzias negativas determinadas non solu dae sas gosi naradas drogas “graes”, ma fintzas dae sas sustàntzias cunsideradas “lègheras” comente sa cannabis (chi pro custu sunt sas prus difùndidas).

Totu sas sustàntzias psicoativas, agende subra unu substratu in crèschida, podent influire in su funtzionamentu tzerebrale e  sos efetos parent èssere tantu prus graves e significativos cantu prus primidia est s’edade acanta s’incumentzat a impreare e a abusare de custas sustàntzias.

In su tentativu de cuntrastare custu fenòmenu, sunt istadas presentadas a livellu europeu “Sas lìnias ghia subra sa preventzione de s’abusu de sustàntzias narcòticas” cun s’intentu de orientare sos diversos entes a agire in modu collaborativu  e aprofundidu, pro more de sensibilitzare sa populatzione, mescamente cussa  cunsiderada “a arriscu”, tràmite s’organizatzione de interventos chi siant eficatzes e risolutivos.