di Ivan Marongiu

Sa vendeta de is fèminas cullunadas e abbandonadas in sa Sardigna tra Otighentos e Noighentos

Sas crònacas de sa Sardigna a caddu tra  s’Otighentos e su Noighentos abbundant de fèminas prontas a totu pro vengare sa birgòngia de sa traitoria e de s’abbandonu. Sas istòrias issoro diant pòdere ispirare una versione  noa de ‘Mujeres Asesinas’, sa sèrie fortunada argentina replicada in mesu mundu ispirada a s’omònimu romanzu iscritu dae Marisa Grinstein e sas gestas issoro diant pòdere pigare esèmpiu dae sa bella  Antonica, sa legendària figura de vendicadora de s’onore, tzelebrada in totu s’ìsula giai in sos primos de s’Otighentos, pro àere agatadu unu famadu bandidu in s’atacadòrgiu  suo e l’àere ochidu sena mancu esitare a pustis de èssere istada ingannada.

Custa casta de reatu diat meritare un’istùdiu aprofundidu chi diat pòdere resurtare ùtile pro cumprèndere su mundu sotziale acanta, siat in casu de violèntzia, siat  in casu de raportu favorevole, su còmpitu de dimustrare de àere fatu de totu pro non si fàghre imbrollare dae s’òmine, fiat semper a càrrigu de sa fèmina. Custa positzione de disegualidade est cunfirmada dae s’ausèntzia in sos documentos de sa Reale Audièntzia de cundennas contras sos òmines pro àere cullunadu e imbrolladu calicuna fèmina. Pro custu, non podende agatare giustìtzia in sos tribunales, sas giòvanas sardas fiant belle custrintas a fàghere a modu issoro. Difatis in un’ambiente acanta sas gravidàntzias  foras de su matrimòniu fiant cundennadas e criticadas, a s’ispissu sas fèminas trampadas fiant custrintas a crèschere solas sos “burdos” frutu de su pecadu.

Pro sarvare s’onore sa fèmina aiat a disponimentu su matrimòniu asseliadore (riparatore) opuru s’abortu clandestinu, e in diversos casos fintzas s’infantitzìdiu. Un’àtera possibilidade fiat sa vendeta contra s’amante infedele o su sedutore, punida dae sa lege tzivile ma giustificada dae cussa morale propriu comente su delitu de onore.

Augusto Boullier in su libru suo de su 1864 subra de sas cantzones populares sardas, osservaiat chi in unu sistema sìmile: “e fanciulle sarde possedevano l’arte invidiabile di maritarsi anche senza dote. Sul continente, ordinariamente, una donna sedotta è una ragazza perduta, invece in Sardegna una ragazza sedotta, è una ragazza.. maritata! In caso contrario l’imprudente che ha creduto di giocare con l’amore viene alla sua volta giocato”.

Sas crònacas tra su 1875 e su 1925 sunt prenas  de episòdios de vendetas de onore a su feminile. Unu de sos casos prus famados est su de Giovanna Maria Manca de Portu Turre, una pitzoca de 17 annos chi prestaiat servìtziu comente tzeraca in  domo de sos Pigas. Ingannada dae Salvatore, unu giòvanu chi aparteniat a sa famìlia, custa pisedda si fiat cuntzèdida a issu, cun sa promissa de no lu nàrrere a nemos. Su segretu fiat istadu iscoviadu intro de pagu tempus dae sa gravidàntzia de sa giòvana. Una bia nàschidu su burdiscu, Sarbadore Piga si fiat refudadu de lu reconnòschere. Su 14 de maju de su 1883 durante sa festa de Santu Baìngiu, Giovanna Maria l’aiat mortu a iscopetadas. Acapiada dae sos carabineris, Giovanna Manca fiat istada  protzessada e assòrvida dae su Tribunale de Tàtari, e a s’essida dae s’àula fiat istada retzida comente un’eroina dae unu muntone de fèminas acudidas pro li dare sa manu.

Unu fatu che a custu fiat capitadu fintzas in Sèdilo durante sa festa de Santu Antine de su 1905, cando Basilia Sanna, traita e abbandonada cun duos gemellos dae s’amante suo Giovanni Perrone, l’aiat isetadu in foras de sa crèsia acanta issu fiat intradu cun un’àtera pisedda chi deviat  cojuare. Basilia aiat isparadu a Giovanno Perrone chi fiat rutu a terra mortu. Sa matessi iscena fiat capitada in  Ogiastra, in sa bidda de  Osìni in su 1913 pro sa festa de Santu  Òrgiu, cando a s’acabbu de  sos ballos in pratza, una pitzoca de 16 annos aiat isparadu unu corfu de pistola a Efisio Demurtas de Ulassa, chi però mancari feridu si fiat sarvadu. Sa pitzoca aiat cunfessadu de èssere istada imbrollada e abusada dae cuss’òmine.

Podiat capitare fintzas chi s’arma impreada pro su cumprimentu de sa vindita apartenneret a sa vìtima etotu. Una cosa gosi difatis fiat sutzèdida semper in Ogiastra, pretzisamente a Tertenia in su 1923. Sa pitzoca de degheoto annos Irene Biolchini aiat ochidu cun duos corfos de pistola in sa pùblica bia s’ex carabineri Domenico Lobina, curpèvole de àere  imbrolladu sa giòvana terteniesa e a pustis de una promissa de matrimòniu, aiat fatu a isposu cun un’àtera pitzoca de sa bidda. Custu, a s’època, fiat un’afrontu chi si podiat sabunare cun su sàmbene ebbia. Cosa curiosa, sa rivoltella fiat istada dada a Irene Biolchini pròpiu dae Domenichinu Lobina, cun sa racumandatzione de l’impreare casumai issu aeret mancadu a su faeddu. E gasi fiat andada sa cosa.

Fintzas Vincenzo Meloni, su maere su cafè Roma de Casteddu, fiat istadu vìtima de su delitu de onore. Difatis fiat istadu fertu in su 1909 dae sas iscopetadas isparadas dae sa macumeresa Berardina Cotticelli in mesu a sa carrera de Baylle. Sa matessi cosa fiat acontèssida a Gioachino Bardi de Sant’Antiogu, fertu dae Maria Anna Cogotti in su 1920. Sorte uguale  pro Salvatore Manca de Tzaramonte, chi fiat abarradu fertu a sas ancas a pustis chi sa concubina Vittorina Unali, istraca de èssere imbrollada e trampada, aiat isparadu contra de issu tres corfos de pistola a s’ischina. No aiant tentu sa matessi fortuna Giacomo Cabras mortu in Loceri in su 1907 e Giovanni Curreli ochidu in  Ortzai dae Maria Carai in su 1915.

Mancari  no esseret unu reatu comunu, ma mancu raru, tra omitzìdios e tentativos de omitzìdiu si contant deghinas de episòdios de “vendeta rosa” in totu s’ìsula, dae Meana a Ales, finas a arribbare a S’Alighera e a Scalepranu.

In unu tipu de sotziedade acanta baliat de prus sa lege non iscrita de sa  lege iscrita, in casu de traitoria, a s’iscàndalu e a una prospetiva de una bida sena onore, su disìgiu de si vengiare fiat belle naturale. Difatis sa vindita fiat belle un’òbrigu, unu dovere istabilidu dae sa colletividade. Chie non si vengiaiat abbarraiat disonorada e beniat fintzas iscartada dae sa gente de sa bidda, o peus ancora dae sa famìlia. S’ischema de sa vindita rosa causada dae s’abbandonu, fiat uguale a cussu de su delitu de onore, acanta però s’ònere de s’atu riparatore non fiat a càrrigu de sas figuras tutelares de sa famìlia comente  sos babbos e sos frades, ma s’assuntzione de sa responsabilidade ruiat totu subra de chie  aiat subidu s’ofesa.

Pro serrare tocat a nàrrere però chi sa majoria de custas fèminas ingannadas e abbandonadas non fiat  disposta a cumìtere unu reatu gosi grae comente s’omitzìdiu e duncas de nòghere a beru a chie fiat càusa de su male issoro. Sa majoria preferiat crèschere a solas unu fìgiu pro su cale bi fiat semper unu segretàriu comunale prontu a s’imbentare unu sambenadu istrambu pro sa criatura custrinta a cunvìvere a totu vida cun custu disonore. Solu sas prus coragiosas e risolutas detzidiant de si vengiare. Belle totus  si cunsignaiant semper in manera ispontànea a sa giustìtzia, e su destinu issoro colaiat semper dae sos bancos de su tribunale. Pro su prus sas penas dadas fiant bastante ligeras, acumpangiadas dae sa cuntzessione de atenuantes e infermidades chi a s’ispissu asseguraiant s’assolutzione de s’imputada.

In casu de cundenna pro custas pitzocas s’aberiant sas ghennas de sos càrtzeres feminiles continentales – in Sardigna difatis tando no esistiant penitentziàrios pro fèminas.

De sòlitu sas cundennadas beniant inserradas cun sos fìgios issoro, opuru faghiant partu in presone. Fintzas cussas creaturas, frutos innotzentes e testimòngios de cussa onorabilidade chi aiant detzìdidu de sabunare cun su sàmbene de sos ingannadores, deviant pagare sas penas de sas mamas.