di Ivan Marongiu

Sa crudelidade umana dimustrada in un’esperimentu sotziale fatu in su 1971

Philip George Zimbardo, unu psicòlogu istadunidensu, in su 1971 aiat fatu un’esperimentu sotziale in s’Universidade de Stanford, in Califòrnia, chi aiat permìtidu de cumprèndere medas cosas de su  cumportamentu umanu. Indaghende subra sa natura umana, Zimbardo aiat chertu dimustrare comente  sos sugetos chi faghent parte de unu grupu, in determinadas situatziones, perdent s’identidade issoro e ponet in atu cumportamentos violentos e disumanos.

In sotziologia custu femenu si narat “deindividuatzione”. Sas raighinas cuntzetuales de sa teoria de sa deindividuazione si basant subra s’òpera de Gustav Sas Bon, unu pensadore chi in su 1895 aiat iscritu s’òpera famada meda in ambitu psicològicu a tìtulu “Psicologia dei traumi”.

Cun s’obietivu de sondare su cumportamentu de s’òmine in base a su grupu de apartenèntzia, Zimbardo e sos collaboradores suos aiant fatu publicare in su giornale  Stanford Daily un’annùntziu chi naraiat: “Oferta de traballu pro istudiantes mascros chi frecuentant su college pro un’istùdiu psicològicu subra  sa vida cartzerària. 15 dòllaros a sa die pro 1-2 chidas”. Sos ricercadores aiant fraigadu unu genia de presone in sos locales de su Dipartimentu de psicologia de s’Universidade de Stanford, in sa tzitade de Palo Arto, chi diat èssere serbida pro ospitare 24 istudiantes. A s’annùntziu aiant rispostu  chentinas de universitàrios chi pro custu motivu fiat istados seletzionados in base a una proa de sa personalidade chi escludiat totus sos chi aiant istorbos mentales, disabilidades, tossicodipendèntzias o aerent tentu cundennas penales. Sos piseddos seletzionados, duncas, fiant totu persones cun una psicològica istàbile, amus a nàrrere, sugetos “normales”.

In manera  arbitrària – impreende una moneda – sos voluntàrios fiant istados partzidos in duos grupos, presoneris e guàrdias, sena perunu addestramentu preventivu. Sas guàrdias aiat in dotatzione manganellu, fischietu e otzeras a ispigru, chi  garantiant unu tzertu anonimadu psicològicu. Custas aiant solu còmpitu de aplicare totu su chi riteniant netzessàriu pro fàghere respetare sas règulas e poderare s’òrdine in intro de su càrtzere. Sos detenutos, imbetzes, deviat bestire una divisa cartzerària cun unu numeru identificativu in petorras e una mìgia de nylon pro cuare sos pilos. In antis de los inserrare in sas tzelles sos cartzerados fiant istados informados de sas cunditziones chi los isetaiant: pèrdida de sos deretos tziviles e violatzione de sa privadesa.

A pustis de ses dies ebbia dae su cumintzu, s’esperimentu fiat istadu interrùmpidu pro ite s’obietivu fiat istadu cròmpidu. A lu cumprèndere mègius de totus fiat istadu Christina Maslach, una dotoranda mutida pro intervistare sos partetzipantes chi, assistende a sa periculosidade de sas situatziones chi fiant acuntessende in intro de s’esperimentu cartzeràriu, aiat cumbintu a  Zimbardo a firmare a in antis de su tempus cussa genia de “Frade Mannu”. Sa situatzione difatis aiat tentu un’impatu psicològicu gasi forte chi sos partetzipantes, giai dae sa segunda die, aiant manifestadu cumportamentos violentos: sas guàrdias fiant devènnidas autoritàrias, sàdicas e sena piedade: aiant abusadu de su podere issoro pro mesu de formas de violèntzia fìsica e psìchica. Mentras sos presoneris fiant intrados in un’istadu de depressione e dissotziatzione de sa realidade, manifestende istorbos psicològicos fintzas graes. Reagende a su sentidu de frustratzione e impotèntzia, a su comintzu calicunu  aiat proadu a si rebellare contra sas guàrdias, protestende contra sos abusos e sas violèntzia, ma giai a sa de chimbe dies belle totus aiant mustradu craras fragilidades emotivas. Cun unu cumportamentu passivu, calicunu aiat proadu a reagire a cussa situatzione cumportendesi comente presoneri modellu, ubbidende a sas rechestas semper prus disumanas de sas guàrdias.

Su motivu de custa trasformatzione est istadu pro meda tempus ogetu de dibàtitu e de istùdiu. Fiat essidu a campu su chi Zimbardo etotu cheriat dimustrare, est a nàrrere chi su cuntestu cunditzionat sas relatziones e sas interatzione sotziale e sos ruolos chi ognunu interpretat. Zimbardo l’aiat definida “Efetu Lucifero” – tìtulu fintzas de su sàgiu iscritu dae s’istudiosu – . Si trataiat de una tendèntzia chi, segundu su psicòlogu, ispinghet cale si siat individu a si trasformare in un’opressore, boghende a pìgiu una malesa chi in unu cuntestu normale non diat àere mai manifestadu, ma chi in cussa situatzione nde essiat a foras cun  totu sa crudelidade sua. Est pro custu motivu chi s’allegat de “deindividuatzione”. In pagos faeddos sa persone no agit prus comente unu sìngulu, dotadu de consièntzia e capatzidade de riflessione. A s’imbesse, devenit una persona anònima, e duncas sena perunu  sentimentu de responsabilidade. In cust’òtica, sa SPE (Stanford Prison Experiment) benit impreadu a s’ispissu pro ispiegare comente su cumportamentu nostru siat  cunditzionadu meda meda dae sas situatziones sotziales e dae sos ruolos, non cun s’obietivu de sutràere s’indivìduu a sas responsabilidades issoro, ma pro fàghere cumprèndere chi cando aumentat sa platea de sos responsàbiles, sa capatzidade de detzisione individuale benit limitada meda.

In prus nd’est essidu a campu comente s’esperimentu de Zimbardo esseret istadu pigadu dae unos cantos partetzipantes comente unu “giogu” acanta totu fiat permìtidu. Custu cumbinchimentu diat pòdere èssere istadu legitimadu dae su modu chi fiat istadu istruturadu. Sos “presoneris”, difatis, sena calicunu preavisu, fiant istados arrestados e leados dae sas domos issoro, cun sa collaboratzione de sos politziotos de Palo Arto, e giutos a s’istatzione de politzia locale comente beros criminales. A pustis de esserent istados fotografados e ischedados, fiant istados ispogiados, bendados, disinfetados e posca torrados a  fotografare. In custu sentidu, est possìbile chi dae banda de sos partetzipantes bi siat istada una forma de  atzetatzione consensuale, motivadu dae un’incoragiamentu implìtzitu a impreare sas protzeduras chi a pustis aiant causadu sa  concrusione antitzipada de s’esperimentu.

A ogna modu nde istupat a campu sa chi oramai est cunsiderada una beridade lapalissiana, est a nàrrere chi personalidades e situatziones interagint pro generare cumportamentos, pròpiu comente faghent sas influèntzias culturales e sotziales. Su chi est acontèssidu  in su presone simuladu de Stanford est sa proa de comente sos ruolos resessant a dominare s’òmine. Issu si cumbinchet chi su chi est faghende, in su bene o in su malu, est legìtimu, pro ite  intendet de apartènnere a un’istitutzione legitimante, de èssere su serbidore de una bona càusa, indipendentemente dae sas cunsighèntzias.

Comente narat Hannah Arendt alleghende de sa “banalidade de su male”: cussos chi cummitent atziones crudeles non diant dèpere èssere cunsiderados “mostros”, o casos etzetzionales, separados dae su restu de sa colletividade, ma a s’imbesse persones normales, ghiadas dae tzircustàntzias chi in unu pretzisu momentu lis impedint de cumprèndere chi sunt cumportendesi in unu modu isballiadu.

Sas variàbiles chi podent influenzare sunt medas: giogos de ruolu, règulas, presèntzia de àteros indivìduos, identidades de grupu, ideologias, cuntestu e anonimadu. Duncas, cando chircamus de cumprèndere su motivu de cumportamentos malos o insòlitos,  a s’ispissu isballiamus a nos cuntzentrare solu subra sa personalidade e su caràtere de s’individu, sena tènnere contu de cussa chi est sa situatzione esterna o su sistema chi creat e detèrminat custas situatziones.

Imbetzes de nde fàghere una chistione de moralidade, partzende sa sotziedade tra bonos e malos, diamus dèvere dare prus importàntzia a s’anàlisi de sos fatores chi formant su cuntestu de sos atos crudeles. Custu signìficat chi cale si chi siat atzione un’èssere umanu apat fatu, in su bene o in su malu, in sa matessi situatzione diat pòdere èssere cummìtida dae ognunu de nois. Tando, fortzis, sa beridade est ca semus totus possìbiles mostros, ma  in su matessi tempus semus fintzas totus possìbiles eroes.