di Ivan Marongiu
Sos guvernos devent tutelare salude mentale de sos giòvanos
Sa chida colada est essidu su raportu de s’Unicef a tìtulu “Sa Cunditzione de s’infàntzia in su mundu – In sa mente mea: promòvere, tutelare e sustentare sa salude mentale de sos pipios e de sos giòvanos”. Sos datos essidos a campu dae custu raportu dant meda pensamentu. A su presente, difatis, unu pitzocu ogna sete sufrit de un’istorbu mentale, e a s’ispissu piseddos e piseddas tenent sa sensatzione de non tènnere una bia de essida: su suitzìdiu est tra sas primas chimbe càusas de morte de sos giòvanos tra 15 e 19 annos. Sas problemàticas registradas includent fintzas ànsia, autismu, istorbu bipolare, istorbu de su cumportamentu, depressione, istorbos alimentares e ischitzofrenia. Fintzas s’apatia e sa sensatzione de impotèntzia o impossibilidade de megiorare o cambiare sa cunditzione pròpia sunt unu problema grave: unu giòvanu ogna 5, tra 15 e 24 annos, narat difatis de s’intèndere a s’ispissu depressu e de tènnere pagu interessu in cale si siat cosa fatzat.
Sa salude mentale de pipios e pitzocos diat dèvere èssere una de sas prioridades de sas istitutziones e de sos guvernos de totu su mundu. Difatis sos giòvanos rapresentant su benidore nostru e sos pagos investimentos subra sa salude mentale issoro sunt s’ispigru de una sotziedade chi no ischit abbaidare a su cras. Bastat a pessare chi a livellu globale sa pertzentuale de sos fundos pro sa salude investida pro interventos chi interessant sa salude mentale est agigu de su 2%. Est craru chi sos guvernos non tenent interessu a si pigare cura de sos pitzocos issoro. Fintzas segundu su raportu Unicef sos guvernos sunt faghende “tropu pagu rispetu a sas netzessidades”. Tocat a nàrrere chi sa crisi de sa salude mentale de sos pitzocos, in prus de èssere una tragèdia dae unu puntu de vista personale, familiare e sotziale, influit in manera grae fintzas subra s’econòmia: unu raportu de sa London School of Economics, mentovadu dae s’Unicef, istimat difatis chi sa pèrdida econòmica a càusa de problemas de salude mentale chi càusant sa morte o sa disabilidade de sos pitzocos, siat de 390 milliardos de dòllaros a s’annu.
In su raportu s’allegat fintzas de sa pandemia, chi sena duda at rèndidu prus difìtzile una situatzione giai grave, pegiorende cun s’isulamentu fortzadu totu sas problemàticas de natura sotziale e individuale. A càusa de sos acorros, difatis, semus istados custrintos a modificare sas abitùdines nostras e su raportu cun sos àteros. Pro sos pitzocos custu cambiamentu at contribuidu a pònnere in crisi s’echilìbriu issoro, ancora in fase de cunsolidamentu. Segundu s’Unicef “ant a èssere netzessàrios medas annos prima de pòdere valutare a beru s’impatu de su COVID-19 in sa salude mentale nostra”. Difatis s’impatu de sa crisi sanitària andat prus lestra de sa tzirculatzione de su virus. “Mancari su virus resurtat prus pagu contagiosu, s’impatu econòmicu e sotziale de sa pandemia at a pesare pro meda tempus subra cuddos babbos chi pessaiant de àere superadu sos momentos peus, ma chi, torra, s’agatant a lutare pro isfamare sos fìgios issoro. In prus sa pandemia at a pesare subra cussos pitzocos chi abarrant in dae segus cun s’istùdiu e chi nche l’ant a finire pro abbandonare sos istùdios pro traballare”.
Sas cunsighèntzias de custu perìodu difìtzile – chi nos at portadu a pònnere in discussione sas pagas tzertesas nostras – duncas ponent in perìgulu sas aspetativas pro su benidore de giòvanos e pitzocos. S’arriscu cuncretu est chi sas cunseguèntzias cunditzionent sa cuntentesa e su benèssere de unu nùmeru mannu de pipios e piseddos”. Cando si faeddat de salude mentale difatis est netzessàriu cumprèndere chi su chi càpitat in sa mente de ognunu est cunditzionadu dae su mundu chi l’inghìriat e dae sas dinàmicas suas, siat in s’isfera afetiva – sos raportos cun sos babbos, cun sa famìlia e sos amigos – siat in cussa sotziale. “Sa salude mentale est fintzas su riflessu de fatores comente poberesa, gherras, maladias e de sa possibilidade de tènnere profetu dae determinadas oportunidades”.
Su coronavirus no est s’ùnicu pessamentu chi influit in manera negativa subra sa salude mentale de sos giòvanos. Sa crisi climàtica est un’aàteru fatore chi non faghet a sutavalutare e chi duncas diat dèpere èssere inclùdidu in sos apretos psicològicos chi sos giòvanos devent afrontare. Su pesu de su clima in sa salude mentale e sa timoria pro su tempus benidore sunt gasi craros chi est istadu imbentada sa paràula eco-anxiety (ànsia ecològica) chi cheret nàrrere “unu sentidu de impotèntzia, arrenegu, insònnia, pànicu, e curpa in sos cunfrontos de sa crisi climàtica e ecològica”. Segundu unu sondàgiu fatu dae s’Universidade de Bath tra giòvanos dae 16 a 25 annos de 10 Paisos diversos, su 60% de sos piseddos intervistados at naradu de èssere preocupadu o apessamentadu meda pro su cambiamentu climàticu; pro prus de su 45% sa sensatzione de ànsia pro su caentamentu globale tenet un’impatu diretu in sa vida de cada die. In prus, segundu su 65% de sos intervistados, sos guvernos sunt abbandonende sos giòvanos.
Sas solutziones prus eficatzes sunt sas chi sunt naschende dae su bassu. Cun sas manifestatziones de su Fridays For Future, sos giòvanos de totu su mundu sunt organizendesi pro creare unu suportu chi siat fintzas psicològicu. Force of Nature pro esempru est nàschida cun s’obietivu de “emantzipare sos giòvanos pro more chi trasforment s’ànsia ecològica issoro in atzione”.
Su benèssere mentale est su chi nos permitet de tènnere raportos sanos e costrutivos cun sos àteros, de tènnere obietivos e aspiratziones personales, de agatare pro nois matessi unu logu in su mundu, ma fintzas de isvilupare sa voluntade nostra de furriare su mundu in unu logu mègius. Est pro custu chi tutelare sa salude mentale est de importu mannu, mescamente pro sos giòvanos, chi sa personalidade issoro est formendesi in unu momentu gosi cumplessu. Custa netzessidade est semper prus reconnota, a cumentzare dae sos Obietivos de Isvilupu Sustenìbile de s’UNESCO (SDGs), “chi afirmant comente sa salude mentale siat unu presupostu fundamentale pro unu mundu sanu e ricu” e atribuint “a sa promotzione e a s’amparu de sa salude e de su benèssere mentale unu ruolu de primore in s’agenda pro s’isvilupu globale”. Epuru s’interventu de sos guvernos galu non bastat. S’atentzione a s’echilìbriu psicològicu non diat dèvere èssere riservada solu a cussos Paisos a rèditu mèdiu-artu chi si lu podent permìtere – e chi comente si siat, semper segundu su chi narat s’Unicef, non dèdicant prus de tres dòllaros a peròmine pro fàghere fronte a sos istorbos mentales. Est tempus de pretèndere chi bèngiat dada prus atentzione non solu a sa calidade de su sistema ospedalieru, ma fintzas a s’infrastrutura de sos agiudos psicològicos, fintzas in tèrmines econòmicos.
In Frantza su presidente Macron at decraradu chi su guvernu at a pagare deghe addòbios dae su psicòlogu pro pipios e pitzocos pro los agiuare a superare custu perìodu de crisi. Sa crisi sanitària at fatu essire a campu sa netzessidade de agiuare sos prus giòvanos – prus de s’80% pessat chi pedire agiudu siat su caminu giustu – ma sos guvernos faghent su mìnimu indispensàbile.
Tra sa crisi sanitària e sa luta pro su clima, sos pitzocos de oe s’agatant a dèvere afrontare unu momentu detzisivu sena su suportu de sas istitutziones chi diant dèvere amparare su benèssere mentale issoro. Non b’at duncas de s’ispantare pro sa discunfiantza chi sas levas noas tenent in sos cunfrontos de sos guvernos issoro, chi a s’ispissu si rifletet in una bassa partetzipatzione polìtica. Immoe duncas tocat chi sos guvernos agiudent sos giòvanos a si pigare cura de sa salude mentale issoro, a manera chi potzant torrare a tènnere bisos e aspiratziones cun sa consièntzia chi s’atzione issoro at a pòdere lassare unu sinnu positivu in su mundu. Dae custu dipendet su benidore issoro e de totu su pianeta.