di Ivan Marongiu

Squid Game. Sos pipios non tenent sos istrumentos pro lu cumprèndere

Est sa sèrie televisiva de su momentu: totus la pòmpiant e totus nde faeddant. Semus faeddende de Squid Game, sa sèrie tv coreana connota e famada in totu su mundu gràtzias a sa prataforma a pagamentu Netflix.

A allegare de su perìgulu de custa sèrie pro sos pipios est su psicòlogu casteddaju Luca Pisano, Diretore de s’Osservatòriu Cybercrime Sardigna, in un’intervista publicada dae su giornale in lìnia vistanet.it.  Medas pipios difatis, fintzas in Sardigna, l’ant bida o la sunt bidende, ma segundu Pisano a cussa edade non si tenent galu sos trastos netzessàrios a sa cumprensione de sa violèntzia presente in su telefilm. Una crìtica grae chi no est indiritzada a sos autores de sa sèrie, ma prus che totu a sos òrganos de controllu chi diant dèpere vigilare mègius. Su dannu prus mannu, narat su psicòlogu, est ca sos prus piticos in prus de sighire sa sèrie televisiva in televisione, posca si l’agatant in sos videogames.

«SQUID GAME: medas pipios sighint custa sèrie TV.  Ma medas babbos no ant cumpresu chi espònnere sos pipios a contenutos non adeguados a sa fase evolutiva issoro est una forma de abusu a s’infàntzia. Difatis, espònnere sos minores a sa visione primidia de temas de cussa genia,  pretèndere chi siant in gradu de cumprèndere e gestire sos istìmulos digitales comente chi esserent adultos in miniatura, est una de sas formas cun sas cales s’espressat sa “discuria”, una patologia chi dipendet dae sa somministratzione de curas inadatas. In pagos faeddos, fàghere bìdere Squid game a unu pipiu est comente  pretèndere chi unu piseddu de un’annu siat capassu de si sabunare a solu,  opuru chi unu pipiu de sete siat in gradu de risòlvere sas ecuatziones. Craru, custu non podet sutzèdere pro ite a cussa edade no ant galu cròmpidu su isvilupu neuropsicològicu netzessàriu.

Pro Squid Game est sa matessi cosa. Non podende cumprèndere su significadu de sa famada sèrie televisiva, sos pipios podent tratènnere in sa mente issoro solu sa rapresentatzione de sa brutalidade e de sa violèntzia gratùita. Si aerent tentu imbetzes sos trastos cognitivos netzessàrios pro acumprire s’incuadramentu cuntzetuale, diant àere cumpresu chi Squid Game non promovet sa violèntzia. Antis, totu a s’imbesse. Est una metàfora de su neoliberismu econòmicu acanta si signalat sa distintzione tra controllados (totus nois chi, lutende contra sos paris nostros pro subravìvere, nos adatamus in manera passiva a su sistema) e controllores (sos guvernantes nostros). Ma si si pòmpiat sa Sèrie TV cun sas otzeras de sas teorias de Marx, Marcuse e Adorno, est fintzas unu trastu ùtile pro denuntziare su degradu de sa sotziedade nostra. E a suta custu profilu si cunsìgiat e s’isperat chi sos pitzocos de a su mancu 16-17 annos bidant a beru Squid Game, pro si cunfrontare in unu segundu momentu cun sos babbos e dotzentes.

A dolu mannu, sas vìtimas de sa “discuria” non sunt sos pipios ebbia, ma fintzas sos babbos chi tenent ite fàghere cun sas subculturas digitales – Youtuber, Streamer, Retes sotziales, Videogame, mùsica RAP, TRAP e RAGGAETON (bides post pretzedentes) – chi non resessent a cumprèndere, valutare e a gestire. In custos ùrtimos deghe annos, caraterizados dae s’esplosione de sas tecnologias noas, su neoliberismu econòmicu at pretèndidu chi sos babbos s’adatarent a su mundu virtuale. Craru non totus sunt istados a tretu de si cunfrontare cun custu imponimentu de ritmos de achirimentu primidiu, e medas, non resessende a lu fàghere, ant dèvidu abbandonare in su web sos fìgios issoro. Fintzas ca non b’est mai istada sa publitzidade progressu pro ispiegare chi prima de suministrare a sos fìgios unu contenutu virtuale TOCAT A LU ISPERIMENTARE in sa prima persone, gioghende·nche e/o bidende·lu.

Custu est su nodu de su problema subra su cale sos polìticos non cherent intervènnere, ca timent de andare contra sos interessos econòmicos de su neoliberismo, chi preferit abbassare sa capatzidade crìtica de sas persones e tando sa capatzidade issoro de pessare pro non dèvere posca gestire opositziones e contrapositziones. Bombardare sos giòvanos cun messàgios chi promovent sa violèntzia tenet s’efetu de prodùere giòvanos tontos chi ant a devènnere adultos tontos etotu, e duncas no in gradu de pessare in manera crìtica sa realidade e de s’interrogare subra su chi faghent sos guvernantes. E in s’ora chi mescamente psicòlogos e educadores, acusant sos babbos de no educare sos fìgios, s’ismèntigat chi su neoliberismu econòmicu – e duncas sos guvernantes nostros – ant permìtidu chi sas famadas iscenas violentas de Squid game si potzant giogare fintzas cun Roblox e Minecraft, video-giogos cussigiados a sos pipios dae 7 annos. Tando, totu custu est semper e solu curpa de sos babbos?».

Tocat a agiùngere in prus chi mancari su telefilm coreanu siat una crìtica a su sistema capitalìsticu, Squid Game est rivelendesi un’importante fenòmenu… capitalìsticu. Diat pòdere èssere custa sa sintesi de sa sèrie TV asiàtica a pustis de sa reghente anàlisi de s’azienda de informatzione Bloomberg subra sos costos de produtzione e subra sa capatzidade de generare balàngios pro Netflix. Sos produtores de Squid game, difatis ant investidu unu capitale de “pagos” miliones de èuros e nd’ant otentu in càmbiu intradas econòmicas istellares, gasi ispantosas chi mancu su colossu de sos contenutos pagamentu l’aiat prevìdidu.

Segundu sas informatziones difùndidas dae Bloomberg – e basadas subra unu documentu internu de Netflix – sa prima istajone de Squid Game est costada 21,4 milliones de dòllaros, unos 2,4 milliones de dòllaros a episòdiu. Prus pagu de sas tzifras netzessàrias a prodùere una pariga de episòdios de su film The Crown.

Custu investimentu at generadu  900 milliones de dòllaros de balore. Pro èssere pretzisos si tratat de 891,1 milliones de dòllaros de “impact value”, una mètrica impreada dae Netflix pro cuantificare sas performance de ogni sìngulu contentu publicadu in sa prataforma sua. Si cunsìderat duncas cantos ispetadores ant bidu su cuntentu, pro cantu tempus, ma fintzas cantu est crèschidu su balore de sa sotziedade a pustis de su làntziu de sa sèrie.

Sos datos prus agiornados subra Squid Game podent èssere sintetizados in custu modu:

132 milliones de persones ant bidu a su mancu 2 minutos de sa sèrie in sas primas 23 dies de su làntziu, binchende s’ex primadu de sa sèrie televisiva Bridgerton;

S’89% de sos ispetadores chi ant comintzadu a sighire sa sèrie nd’ant bidu a su mancu 75 minutos (prus de un’episòdiu;

su 66% de sos ispetadores (87 milliones de persones) ant finidu de bìdere sa sèrie in sas primas 23 dies;

sos ispetadores ant acumuladu in totale 1,4 milliardos de oras de bisione de sa sèrie.

Interessante fintzas un’àteru sistema de valutatzione impreadu dae Netflix pro istimare su balore prodùidu dae unu cuntenutu ispetzìficu (mancari no est pròpiu craru comente bèngiat otentu): s’AVS (adjusted view share) chi espressat non solu cantas persones ant bidu unu contenutu, ma fintzas cantu custas visualizatziones siant istadas in gradu de creare balore pro s’Azienda. Pro Netflix, unu AVS de 9 o de 10 puntos est giai cunsideradu meda, ma Squid Game tenet un’AVS 353 puntos.

Galu prus significativu est su datu relativu a sa crèschida de su balore atzionàriu de Netflix a pustis de su làntziu de Squid Game acontèssidu su 17 cabudanni coladu: +7% pro s’azienda chi immoe tenet unu balore istimadu de 278,1 milliardos de dòllaros.