Imprentas di Ivan Marongiu

Su remitanu de Budelli si nd’andat a pustis de 32 annos

S’ex bardianu Mauro Morandi, oramai prus de otantannos, at lassadu s’ìsula de Budelli e at annùntziadu in  sas retes sotziales chi s’at a trasferire in s’ ìsula de Sa Maddalena.

A pustis de 32 annos colados comente remintanu in s’ìsula de Budelli, prenda naturalìstica de s’artzipèlagu de sa Maddalena, craru a sa costa setentrionale de sa Sardigna, Mauro Morandi at detzìdidu de si nde andare pro si trasferire in una domo a pesone in sa Maddalena. S’ex bardianu originàriu de Mòdena, ex dotzente de Educatzione fìsica e ex atleta, fiat arribbadu in su 1989 in s’ìsula connota pro sa bellesa de s’ispiàgia rosa, sutaposta a vìnculu ambientale. Ghia voluntària de Budelli, Morandi at comunicadu sa detzisione sua cun unu post polèmicu publicadu in sas retes sotziales, in una de  sas pàginas Facebook e Instagram suas, in ue est ativu dae meda tempus e sighidu meda, fintzas pro sas fotos ispantosas e esclusivas de su logu in ue at bìvidu in soledade – e chi at protetu e difesu dae sos visitadores invadentes, mescamente dae sos furones de arena.

“Est una bintina de annos chi so gherrende contra chie mi cheret dispatzare. Apo poderadu fintzas a immoe gràtzias a su sustegnu psicològicu, e non solu, de totus  bois chi mi sighides in sas retzas sotziales”. Gosi at iscritu Morandi. “Immoe, però, mi so segadu a beru e mi nd’apo a andare isperende chi in su benidore Budelli siat amparada comente l’apo amparada deo pro 32 annos. Adiosu piseddas e piseddos. Ais a bìdere galu sas foto meas, ma dae un’àteru logu de sa Sardigna, chi est totu bella”.

S’aventura de Morandi est cumentzada in su 1989, cando paris cun una pariga de amigos e a sa cumpàngia sua, aiat acuistadu unu catamaranu cun s’idea de andare a bìvere in Polinèsia.

Colende dae s’arcipelagu sardu però, Morandi aiat iscobertu chi su bardianu de tando fiat pro lassare s’ìsula de Budelli. Gasi Morandi aiat detzisu de si firmare inie; aiat abbandonadu s’idea originaria  de andare in Polinèsia e fiat abarradu in s’ìsula de Budelli, pighende su postu de su bardianu betzu.

Morandi fiat andadu a bìvere in unu fràbbicu betzu costruidu durante sa Segunda Gherra Mundiale. Dae tando at coladu sas dies suas ocupende·si de s’ìsula: poderendela in òrdine, protegendela contra sos fogos e prus che totu dae sos vacantzieris pagu rispetosos de cussa prenda naturalìstica ispantosa, bella meda  ma in su matessi momentu fintzas delicada.

Budelli at una superfìtzie de 1,6 chilòmetros cuadrados e est famada pro s’ispiàgia rosa sua. “Custu arenile est costituidu pro su 90% dae carbonadu de càlciu, belle uguale a sas marinas de sas ìsulas corallinas chi ant una  pertzentuale de su 100% . Est unu logu ùnicu logu in totu su Mediterràneu praticamente aguale a sa Polinèsia, acata deo cheria andare medas annos a oe” ispiegat Morandi.

Durante sos primos annos de su 2000, sa sotziedade chi possediat s’ìsula de Budelli aiat fallidu e s’ìsula fiat istada posta a s’asta. Fiat istada bèndida pro 3 milliones de èuros a s’imprendidore Michael Harte. Ma perè su ricone  neozalandesu si fiat abbigiadu de àere fatu un’afare malu e chi non diat àere pòdidu realizare su chi aiant  in mente e in su 2016 sa propiedade de s’ìsula fiat colada a su Parcu Natzionale de s’Arcipelagu de sa Maddalena.

S’Ente propietàriu nou aiat comintzadu una sèrie de atividades pro preservare sa biodiversidade de s’arcipelagu. Tra custas cosas fintzas sa ristruturatzione de sa domo de Mauro Morandi, pro more de cambiare sa crobeta in eternit.  Pro protzedire a sa ristruturatzione de sa domo, fiat comintzada una batalla longa contra Morandi, chi aiat ocupadu s’ìsula sena peruna autorizatzione o tìtulu. Gràtzias fintzas a unas cantas petitziones, però,  su bardianu de Budelli est abarradu in s’ìsula finas a pagas dies a oe, ma tra pagu s’at a trasferire, comente at annuntziadu in su messàgiu publicadu in sa pàgina sua de Facebook, cun sa cale ogna die  ammustrat totu sas bellesas de s’ìsula.

In su 2017 fiant istadas regortas belle 20 mìgia firmas pro protestare contra sa detzisione de s’Ente Parco de nche bogare a Morandi dae s’ìsula. Issu est semper abarradu in su postu suo, ma custa bia at atzetadu de si nde andare. “Mi nde depo andare, m’ant naradu chi devent fàghere traballos in sa domo in ue bivo. Ispero chi finidos sos traballos de ristruturatzione mi fatzant torrare inoghe, ma non isco si l’ant a fàghere”.

Morandi at paradu fama meda a pustis de unu servìtziu de Le Iene e a pustis de unu servìtziu mandadu in unda dae sa CNN, acanta contaiat comente si biviat  in cuarantena durante sas fases prus malas de s’ispàinu de su coronavirus.

Difatis, fintzas in s’istiu, cando s’arcipelagu de Sa Madalena est invàdidu dae sos turistas, a Budelli non faghet a isbarcare. In s’ìsula b’est istadu semper Mauro ebbia. Sa famìlia sua e sos amigos suos prus caros bivent in Mòdena, in  Emilia Romagna, chi  est istada una de sas àreas prus corfidas de s’Itàlia dae su Covid-19.

Mauro Morandi, ex insegnante, aiat detzìdidu de abarrare pro semper in Budelli. At bìvidu comente unu modernu Robinsosn Crusoe, ma prus tecnologicu. Difatis, unos cantos annos a oe, gràtzias a unu tzellulare e a una rete internet, at abertu unu profilu in facebook e instagram,  acanta ponet sas fotos ispantosas de sos paesàgios marinos de s’ìsula de Budelli. “Colo su tempus iscatende sas foto de sas marinas, de sa fàuna agreste e de sos paesàgios – aiat ispiegadu a sa Cnn – e las cumpartzo in sas retes sotziales e in Instagram. Isto bene e non tèngio timoria de nudda, inoghe mi intendo a su seguru. Budelli ofrit una defensa naturale totale. Niscinu arriscu. Nemos bi podet atzèdere, non podet atracare mancu una barca, sena sos permissos”.

Morandi, paris cun Gianpaolo Melani, est fintzas autore de unu libru imprentadu dae Rizzoli. S’intìtulat “La poltrona de ginepro” e contat sa vida apassionante de chie at seberadu de èssere unu remitanu cuntemporàneu.

“Sunt sas ses de chitzo, e dae sa fentanedda de sa càmera mea cumintzat a intrare sa prima lughe de su mangianu. Abèrgio un’ogru, posca unu àteru. Non b’at presse, in custa ìsula su tempus curret cun una lestresa diferente respetu a su restu de su mundu. Cumintzo a intèndere sos primos sonos, sos primos abbolotos. Sos ùrtimos babbois de sa note, sas duas puddas chi cumintzant a si mòvere, las intendo caminende a inghìriu de su puddile, bichende in su terrinu àridu. Posca un’istrìulu longu mi faghet cumprèndere chi sos caos marinos sunt cumintzende a s’agiolotare, oramai su sole devet àere superadu sa lìnia de s’orizonte.

Est gasi chi Mauro Morandi comintzat su contu de sa vida sua in cuss’ìsula acanta  trinta annos a oe fiat lòmpidu cun unu  catamaranu chi in beridade fiat diretu in  Polinèsia.

S’urtimu capìtulu, pro immoe, de su libru de s’aventura sua in Budelli, allegat de unu sachiteddu de arena rosa arribbada dae un’anònimu chi 25 annos a oe l’ait furada. Nche dd’ant torrada a pònnere a su logu suo su presidente de su Parcu de S’arcipelagu de sa Maddalena Fabrizio Fonnesu  paris cun Morandi, faghendesi fotografare dae sos giornalistas  comente sinnu de paghe tra  s’Ente Parcu e s’ex bardianu suo.