Imprentas 162 di Ivan Marongiu

Proposta de lege pro vietare sos tzellulares a sos pipios cun prus pagu de 12 annos

Est  una discussione chi torrat a essire a campu ogna annu, de sa cale nde allegant siat sos espertos siat s’opinione pùblica, ma immoe  sa chistione de sos tzellulares a sos minores arribat in Parlamentu cun una proposta de lege presentada a sa Càmera: su tema est  cussu de disciplinare s’impreu de «dispositivos digitales chi funtzionant pro mesu de undas a radiofrecuèntzia pro sos minores de dòighi annos» e introduire «s’artìculu 328-bis de su testu ùnicu de su decretu legislativu de su 16 de abrile 1994, n. 297, chi interessat» sa proibitzione de s’impreu de telèfonos mòbiles e «àteros aparatos de comunicatzione eletrònica» a sos iscolanos e in sas iscolas primàrias e segundàrias de primu gradu.

Sa pdl chi previdet fintzas dae 300 a 1.500 èuros de multa pro sos babbos chi cunsentint a sos fìgios issoso chi no ant galu lòmpidu 12 annos «de navigare in internet e de impreare telefoneddos intelligentes, tauleddas eletrònicas e cale si chi siat àteru dispositivu digitale sena acumpagnamentu e presìdiu educativu», est istada presentada dae unos cantos esponentes ex M5s, tra sos cales b’est fintzas s’ex ministru Fioramonti chi a s’època chi fiat  responsàbile de su dicasteru de s’Educatzione, aiat paragonadu sos telefoneddos a «armas in butzaca de sos piseddos». «Dificultade de aprendimentu, ritardos in s’isvilupu de su limbàgiu, pèrdida de sa cuntzentratzione, agressividade ingiustificada, alteratziones de s’umore, istorbos de su sonnu, dipendèntzia: custos sunt solu una pariga de sos efetos chi istudiosos de contu ant cumproadu a pustis de àere istudiadu  sas cunsighèntzias chi s’impreu sighidu de telèfonos tzellulares e de àteros aparatos radiomobiles diat provocare in sos pipios e in sos pitzocos», si leghet in sa premissa de sa pdl.

Si retenet netzessàriu duncas a intervènnere in tempus, pro more chi «siat postu rimèdiu a custa situatzione foras de controllu, previdende disponimentos adeguados pro tutelare mescamente chie bidet in unu telèfonu tzellulare solu unu trastu de isvagu e disaogu». Sos sutaiscritores de sa Pdl – in prus de  Fioramonti b’at fintzas ateros esponentes M5s e ex pentastellados (sa prima firmatària est Di Giorgi) – sutalìniant in sa premissa comente «una sèrie de atzertamentos ant cunfirmadu chi un’impreu pro meda tempus de su telèfonu tzellulare pròvocat in sos pipios sa pèrdida de sa cuntzentratzione, un’abassamentu de sa memòria, una reduida de sa capatzidade de aprendimentu e un’interferèntzia cun s’isvilupu cognitivu». «B’at sa tendèntzia de medas babbos chi – si leghet in sa pdl – permitent a sos fìgios minores de impreare su telefoneddu in su letu, paris cun  videogiogos e tauleddas eletrònicas, cumbintos  chi potzant favorire su sonnu». Sa proposta de lege non cheret èssere «una gherra contra sa tecnologia» ma un’arma pro limitare «s’impreu de sos trastos eletrònicos  a sos prus piticos e evitare chi custos ùrtimos, unu incras, siant custrintos a cunvìvere cun una sèrie de patologias causadas pròpiu dae s’impreu repìtidu e irreguladu de aparatos digitales».

Ma ite sutzedet in sas àteras partes de su mundu? In Colorado, in sos Istados Unidos, est nàschidu unu movimentu chi cheret chi siat proibida sa bèndida de telefoneddos a sos minores de 13 annos.  Sa proposta est arribada dae unu grupu de babbos chi cheret sutapònnere a sos eletores una lege chi impòngiat a sos butegheris non solu de non bèndere aparatos a sos prus giòvanos, ma de pedire a sos comporadores s’edade de chie at a èssere su propietàriu de su tzellulare comporadu, neghende s’achistu in casu si tratet de pitzinneddos suta sos 13 annos. Ma sunt fintzas àteros sos Paisos in su mundu chi sunt pensende de limitare s’impreu de sos tzellulares a sos  minores.

Su Bèlgiu at promòvidu una pariga de annos a oe una campagna preventiva pro amparare sos prus minores dae s’espositzione a sas undas eletromagnèticas de sos telefoneddos: tra sas mesuras previstas fintzas sa proibitzione de publitzidade de tzellulares diretas a sos minores, sa fabbricatzione de gioghitos chi riproduint telefoneddos e s’òbrigu pro sos produtores e sos bendidores de informare sos clientes subra sos livellos de irradiamentu de sos telefoneddos acuistados. Ma fintzas su presidente frantzesu Emmanuel Macron at torradu a nàrrere su chi fiat  giai prevìdidu dae su Ministeru de s’éducatzione, est a nàrrere de chèrrere bandire s’impreu de sos telefoneddos in sas iscolas pro so piseddos finas a 15 annos. Sa matessi proposta de lege fiat istada presentada fintzas in sa tzitade ne NY, acanta però sos genitores de sos iscolanos si sunt opostos pro  more ca timinat de non aere prus sa possibilidade de los mutire a iscola.

In Irlanda puru una proposta de lege puntat a vietare sa bèndida de telefoneddos a sos minores de 14 annos e a santzionare, cun multas de 100 èuros, sos babbos e chi  lassant sos piseddos sena controllu e a solos connètidos a internèt. In sa tzitade giaponesa de Kariya tres annos a oe sas autoridades ant impostu sa proibitzione de impreare telefoneddos a pustis de sas 21 a sos 13.000 pipios tra sos 6 e sos 15 annos, ma sena multas a sos babbos. In Itàlia sa proibitzione de tzellulares in iscola est de su 2007, ma su Pranu natzionale pro s’iscola digitale in parte at superadu su NONO tropu resolutu, seberende de ‘acumpangiare’ sos istudiantes a s’iscoberta de su digitale.

Semper in Itàlia, pro sos pipios galu prus piticos s’est discutidu meda de una proibitzione assoluta in ocasione de s’aprovatzione de sa lege noa pro su cyberbullismu. Chi segundu unos cantos pedagogistas, comente Daniele Novara, est istada «un’ocasione isprecada» ca «non s’est apidu su coràgiu de pònnere sas proibitziones in sa bèndida de sos aparatos digitales a sos pipios, lassende sas famìlias in sas manos de unu mercadu semper prus tzìnicu». S’arresonu est custu: si sa bèndida de alcol e tabacu est proibida a sos minores de 18 annos comente est possìbile chi «unu pipiu de 8 annos potzat acuistare unu tzellulare cun internèt, opuru comporare o impreare videogiogos violentos e si potzat fintzas iscrìere in sas retes sotziales sena peruna limitatzione sustantziale?».

In America, in su 2018, fiat partida s’initziativa chi si mutiat Difesa de s’infàntzia naturale, de su grupu Parents Against Underage Smartphones (Genitores contra sos telefoneddos a sos minorennes). A ghiare sa càusa su mèdicu anestesista e babbu de 5 fìgios, Tim Farnum, chi segundu issu sos pipios cun sos telefoneddos «colant dae èssere ditzosos, abertos, enèrgicos, interessados a su mundu, a èssere assolados, egoistas e pagu interessados a sas cosas chi ant a inghìriu».

Sa batalla de Dot. Farnum  aiat incassadu deretu su favore de sos pediatras italianos, bidu chi  giai in su 2014 sa Sotziedade italiana de pediatria preventiva e sotziale aiat evidentziadu s’oportunidade de vietare su telefoneddu a sos pipios prus minores de 10 annos, mentras s’Acadèmia americana de pediatria at fissadu in un’ora a sa die sa làcana màssima de impreu de sos tzellulares pro sos pipios tra 2 e 5 annos, e unas cantas règulas familiares pro s’impreu de custos istrumentos eletrònicos pro sos pitzinnos dae sos 6 annos in susu.  Tocat a nàrrere chi custas propostas, chi prevediant multas a  partire dae 500 dòllaros pro sos cumentzantes chi non rispetaiant sa lege, non sunt coladas, pro more de s’opositzione forte de sos produtores e bendidores de tzellulares, chi in America rapresentant una lobby forte forsis cantu sa lobby de sos produtores de armas.

Pro serrare, forsis s’unicu rimediu pro unu impreu consapevole de sos tzellulare dae banda de sos piseddos est su bonu sentiu de sos genitores. A su mancu de custu nde sunt cumbintos sos fundadores de s’assòtziu Common Sense – chi in inglesu cheret nàrrere propriu “bonu sentidu” –, ativu dae tempus in sa  divulgatzione e formatzione subra sos aparatos digitales.  Su fundatore e presidente suo , James Steyer, pro meda annos docente de Stanford, est autore de libros subra su raportu tra piseddos e mèdias, comente una ghia a sas retes sotziales pro babbos ( Talking back to Facebook, essidu in su 2012) e, in sos Istados Unidos, est oramai unu pessonàgiu de cabbale, puntu de riferimentu pro s’impreu cusciente de sos trastos tecnològicos.