di Ivan Marongiu

Maturidade, in Sardigna nùmeru rècord de no ammìtidos a s’esame finale

S’ìsula tenet sa pertzentuale majore de bullados giai prima de s’esàmene: s’8,5 pro chentu contra una mèdia natzionale de su 3,8. Difatis pro medas istudiantes sardos su stop est arribbadu a unu passu dae su traguardu e a sa fine de un’annu malu meda. Pro calicunu istudiante no est istadu un’ispantu ma medas nche aiant isperadu finas a s’ùrtimu: imbetzes s’apuntamentu cun su diploma est rinviadu a su mancu de 12 meses. No ammìtidos, ùrtimu annu de sas Superiores de repìtere pro su 8,5% de sos aspirantes maturandos sardos: una pertzentuale arta meda, rècord in Itàlia, chi tzertìficat comente fintzas s’apretu sanitàriu e sa didàtica a distàntzia apant penalizadu s’iscola in Sardigna, chi seguramente giai dae prima non si la passaiat bene.

In s’ìsula solu su 91,5% de sos istudiantes at pòdidu sustentare s’esàmene de maturidade, contra su 96,2 pro chentu de mèdia natzionale, chi currispondet a su 3,8% de no ammìtidos. Su datu de s’ìsula de ocannu est peus respetu a su perìodu pre-pandemia, cando giai sos dotzentes sardos si distinghiant pro sa particulare severidade. Ma in su cuntestu Covid sa màllia niedda in Itàlia pro sa pertzentuale de no ammìtidos dipendet dae unu elencu longu de càusas. Prima de totu dae su divàriu digitale, chi at esclùdidu unu nùmeru mannu a beru de istudiantes dae sa didàtica a distàntzia, e non solu sos chi bivent in sas zonas internas, ma fintzas sos chi bivent in tzitade ma no ant sos mèdios econòmicos de sos àteros istudiantes.

In veridade però, sa noa de sa pertzentuale arta de istudiantes no ammìtidos est solu su sìntumu de unu male prus mannu, chi corpit s’isula nostra oramai dae tropu tempus. Difatis ogna annu sa Sardigna sighet  a èssere sa Regione italiana chi tenent su tristu primadu in sa classìfica de abbandonu e dispersione iscolàstica, mescamente in s’iscola segundària superiore. Galu no amus a disponimentu sos datos relativos a su 2021, ma amus cussos de s’annu iscolàsticu 2019-2020. Analizendelos resurtat chi su 23% de sos pitzocos sardos de edade cumprèndida intre 18 e 24 annos non tenet unu diploma ma est in possessu solu de sa litzèntzia mèdia. Signìficat chi ant abbandonadu sos istùdios a 14 annos o los ant interrùmpidos durante sas iscolas superiores.

Sa Sardigna est istesiada de 9 puntos e mesu dae sa mèdia italiana, atestada subra sa pertzentuale de su 14,5%. A nos dare una fotografia de sa chi est sa situatzione isulana est sa Fundatzione Open Polis semper pretzisa e puntuale a dare unu cuadru de sos giòvanos dae su puntu de bista de s’imparu e de s’istrutzione. In manera cumplessiva, fintzas dae sos datos provintziales analizados, in generale sunt sos territòrios de su Sud Itàlia a resurtare prus isvantagiados. Puru essende suta de s’obietivu italianu de su 16%, su tassu de abbandonu iscolàsticu sardu si ponet a una distàntzia manna dae su chi est su paràmetru de riferimentu de s’Unione Europea pro su 2020, est a nàrrere su 10%.

Sas motivatziones l’as aiat giai ispiegadas pro sa rivista S’Indipendente Prof. Francesco Casula, intelletuale, iscritore, giornalista, cultore de sa limba sarda, chi aiat naradu: “In su campu de s’istrutzione sa Sardigna sighit a detènnere unu primadu pagu invidiabile. Difatis est ancora a su primu postu in Itàlia – comente fintzas in sos annos colados –pro s’abbandonu iscolàsticu, sighida dae sa Sitzìlia e dae sa Campània. Sa pertzentuale in s’ìsula est de su 18% e Nùgoro tocat su primadu cun su 42,7% de sos “ispèrdidos”.

Sos istudiantes sardos sunt prus tontos de cuddos italianos? Opuru non tenent gana de istudiare e de s’impignare? Tenimus dotzentes malos o prus severos? Deo non creo. E tando sos motivos beros sunt àteros: dipendent dae s’estraneidade de custa iscola, chi non resurtat ne interessante, nen gratificante pro sos istudiantes sardos. S’iscola italiana in Sardigna, difatis, no est fata pro sos sardos, ma pro unu modellu de istudiante metropolitanu, nordista e mascru. Duncas, non pro unu sardu, e prus pagu pro una sarda.

Unu pitzocu chi abbandonat s’iscola est unu fallimentu educativu, difatis ponet in evidèntzia chi calicuna cosa no at funtzionadu. Sas chircas inditant chi a lassare sos istùdios in antis de su tempus sunt a s’ispissu sos giòvanos prus isvantagiados, siat dae su puntu de bista econòmicu siat dae cussu sotziale. Unu mecanismu perigulosu meda, chi agravat sas disugualidades giai chi esistint. Custu produet una sèrie de cunsighèntzias negativas chi non corfint solu su sìngulu piseddu o pisedda. Cando su fenòmenu corpit una parte manna de sa populatzione, est totu sa sotziedade chi devenit in manera cumplessiva prus dèbile, pòvera e insicura.

Unu majore livellu de istrutzione, a s’imbesse,  podet portare a una sèrie de resurtados positivos pro s’indivìduu gasi comente pro sa sotziedade in relatzione a su traballu, a sos salàrios prus artos, a mègius cunditziones de salude, minore criminalidade, majore coesione sotziale, minores costos pùblicos e sotziales e majore produtividade e crèschida. Pro custas resones, unu de sos obietivos istabilidos dae s’Ue est chi sa cuota de giòvanos chi abbandonant prima de s’ora sos istùdios calet a suta de su 10%.  Custu target rapresentat una mèdia europea, e est istadu posca parametradu pro sas diversas situatziones natzionales. Pro esèmpiu pro sa Frantza s’obietivu est su 9,5%, pro s’Ispagna est su 15%, mentras pro s’Itàlia est su 16%.

Pro reduire isperdìtziu e abbandonu iscolàsticu, su guvernu italianu est intervènnidu in su 2013 cun unu decretu, posca cunvertidu in lege. Su providimentu proaiat a allargare s’oferta de fainas didàticas, a su mancu in bia isperimentale. Partinde dae sos iscolanos de sas primàrias e de sas àreas cun un’arriscu prus artu de evasione iscolàstica, s’obietivu fiat tènnere abertas sas iscolas in prus de s’oràriu normale, ma fintzas promòvere sas fainas isportivas. Est inutile a nàrrere chi a su mancu in Sardigna custa lege no at tentu perunu risurtadu positivu.

Subra custu fenòmenu preocupante est intervènnidu fintzas su professore Roberto Bolognesi, sardu de Biddamassàrgia ma dae deghènnios in Olanda. Est autore de su libru The Phonology of Campidanian Sardinian e de diversos artìculos de fonologia e de linguìstica sarda. Bolognesi faghet dipèndere totu dae sa situatzione linguìstica de sa Sardigna. Narat Bolognesi: “No isco bene cales siant istados sos interventos de s’Istadu Italianu e de Sa Regione pro chircare de parare fronte a s’abbandonu iscolàsticu, ma isco cun tzertesa chi una cosa no est istada fata: una chirca mirada a istabilire su raportu intre s’isperdìtziu iscolàsticu e sa limba impreada in manera efetiva dae sos giòvanos sardos.

Una chirca sìmile no esistet pro sa Sardigna e no esistet in totu su territòriu de s’istadu italianu. Mi paret ateretantu craru chi devet esìstere una diferèntzia manna intre sa limba impreada dae sos giòvanos sardos e sa limba de s’iscola. Oe su problema benit ispiegadu sena tènnere contu de su cuntestu linguìsticu de sa Sardigna,  narende chi totu sos giòvanos Sardos sunt italòfonos. Epuru a nemos de sos linguistas chi òperant in Sardigna, a nemos de sas universidades de sa Sardigna, a nemos de sos polìticos sardos, est bènnidu a mente de atzertare cale siat in manera efetiva sa situatzione linguìstica de sos giòvanos Sardos e de chircare de cumprèndere cale siat su raportu intre custa limba e su fallimentu iscolàsticu. Sos polìticos e sos intelletuales sardos sighint a si refudare de atzetare chi sa chistione linguìstica in Sardigna non siat risòlvida. De seguru no est istadu galu superadu su tràuma de s’italianizatzione fortzada issoro”.

Durante deghènnios sa polìtica e sos sindacados ant pensadu solu a sa risolutzione de sos problemas istruturales (àulas, laboratòrios, palestras) o a cuddu de sos trasportos, o ancora a su de su personale e de sos orgànicos. Imbetzes est istada trascurada una chistione detzisiva: sa situatzione catastròfica de sa didàtica, e duncas de sos contenutos e de sos mètodos de un’iscola chi resurtat solu una sucursale de s’iscola italiana.