di Ivan Marongiu

In Benìn un’iscuadra de giòvanos dedicada a Gigi Riva

Su Sporting Club de Parakou est intitulada a s’ex atacante de su Casteddu e de sa Natzionale Gigi Riva, gràtzias a sa passione pro su fùbalu de unu mèigu pugliesu chi dae annos colat sas fèrias suas faghende voluntariadu in Àfrica. Inie gherrat contra sa malària, faghet preventzione contra àteras maladias mortales e agiuat una cooperativa de fèminas a portare a in antis atividades chi finàntziant progetos sotziales. E posca sa bella istòria de Chaddad, unu giòvanu imprendidore innamoradu de s’Itàlia chi at una bisione particulare de su ratzismu.

Su Mitu resistit ancora. Fintzas a 50 annos dae sa marrania manna de sa vitòria de s’iscudetu, Rombo di Tuono, chi aiat fatu amorare non petzi sa Sardigna ma totu s’Itàlia, portende su Casteddu a sa conchista de s’istòricu iscudetu de su 1970, est galu in sos bisos de medas giòvanos giogadores.  Gigi Riva, difatis, detenet galu unu primadu chi nemos est resèssidu a superare: 35 gol in 42 partidas cun sa màllia de sa Natzionale italiana. Riva no est intradu solu in sos coros de medas fèminas (comente a Raffaella Carrà, chi l’aiat dedicadu una cantzone) ma fintzas in cussu de sos medas tifosos, e non in Itàlia ebbia.

Tra custos tocat a mentovare unu mèigu pugliese, Agostino Trombetta, 62 annos, chirurgu in s’ispidale “Casa Sollievo della Sofferenza” di San Giovanni Rotondo. Traballat in Prontu Sucursu dae una vida e est abituadu èssere semper in prima lìnia. Trombetta est impinnadu meda in su sotziale, mescamente in Africa, in ue at contribuidu a aviare e a sustentare medas initziativas (unu dispensàriu, un’ispidale e un’iscola) gràtzias a s’agiudu de unu nùmeru semper prus mannu de cunnatzionales. Ma su progetu prus bellu est cussu de un’iscuadra de fùbbalu de giòvanos fundada in Benìn, chi tenet su nùmene de su mitu Suo: Sporting Club Gigi Riva de Parakou. Est issu matessi a nde faeddare.

«Cumintzu a contare comente est nàschida sa passione pro Riva» – at naradu Trombetta intervistadu dae su giornale Vita-  «Cussu giòvanu atacante lombardu de sèrie A aiat conchistadu a totus, tifosos e club chi fiant dispostos a ispèndere dinari meda pro lu comporare! A s’època deo fia in pessu unu pipiu, ma mi praghiat sa potèntzia sua. Però sa passione pro issu est nàschida in unu segundu momentu, cando aiat naradu no a sa Juventus e a s’Inter, detzidende de s’istabilire in Sardigna pro semper. Unu sèberu de vida importante, chi in pagos diant àere fatu, sende chi si trataiat de rinuntziare a dinari meda e a s’oportunidade de giogare cun continuidade in sas copas internatzionales. Sa fama non fiat de seguru unu problema suo. Comente non si podet amare un’isportivu comente a issu? In custu modu est nàschida sa passione pro su Casteddu, a su puntu chi cada annu fatzo s’abbonamentu e, cando su traballu mi lu permitet, pigo s’aèreo e ando in Sardigna pro assìstire de persone a sas partidas de sos ruju-blu».

Finas a inoghe totu craru. Ma comente est nàschida s’idea de dedicare a Riva un’iscuadra de pipios de su Benìn? «Cando potzo, colo sas fèrias in Benìn comente mèigu voluntàriu pro sa “Missione Àfrica Onlus”, un’organizatzione umanitària de Torremaggiore (Foggia). Curamus mescamente sa malària. Semus in su 2021, e sa malària oe est una maladia previdìbile e curabile, ma in su dispensàriu registramus in mèdia 35 casos a sa die. A dolu mannu morint medas pipios, pro more chi non b’at preventzione. Inie apo connotu a Chaddad, un’imprendidore chi m’at pedidu de li dare una manu a ammaniare un’iscuadra de fùbbalu, pro impinnare in manera positiva sos pitzocos de su logu. L’apo torradu ch’eja in deretura, ma a unu patu: chi s’iscuadra esseret intitulada a Gigi Riva. L’apo contadu chie fiat e ite aiat fatu, e issu, a pustis de àere aprofundidu sa matèria, at atzetadu!».

Sa passione e sa determinatzione sunt contagiosas. Su dotore Trombetta at iscritu una lìtera a su presidente de su Casteddu, Tommaso Giulini, chi at atzetadu s’invitu a imbiare in Benìn fornidura de bestimentas isportivas cun su sìmbulu de sa sotziedade sarda. In unu segundu momentu, su Sporting Club Gigi Riva de Parakou est istadu fatu intrare  a prenu tìtulu in sa Cagliari Football Academy, cun s’isperu chi una die in cussu logu potzat nàschere unu campione nou chi potzat giogare in su Casteddu!

«In beridade – contat ancora Trombetta – in Benìn amus dadu una manu a portare a in antis maicantas initziativas, non solu in àmbitu sotziale, ma fintzas econòmicu. In su bidditzolu de Abitanga, in su nord de su paisu, in mesu a sa savana, b’at una missione de mòngias istraordinàrias chi, in prus de èssere impinnadas in s’atividade de su dispensàriu, nos ant agiuadu a istantargiare una cooperativa de fèminas chi produent sa mantega (burro) de karitè, chi benit comporada dae sas mannas sotziedades de cosmesi de totu su mundu pro prodùere cosmèticos de calidade istraordinària. Sos balàngios chi s’otenent dae sa bèndida de sa mantega benint impreados pro finantziare sos progetos nostros. S’Ong est impinnada fintzas in àteras atividades sotziales in Kènia e s’idea est cussa de allargare sa faina sua fintzas in sas regione a làcana».

Un’àtera istòria istraordinària chi est pretzisu contare est sa de Chaddad Daouda Naro, 29 annos acumpridos su 18 de làmpadas coladu. Faeddat bene meda s’italianu, ma non pro nudda. Difatis cando fiat unu piseddu, si fiat ingortu a un’anca gioghende a botza. Fiat istadu sutapostu a interventu chirùrgicu ma sos mèigos non l’aiat curadu bene e l’aiant incurtzadu su fèmore de 8 tzentìmetros. Non solu: li cheriat segare su mermu. «Pro fortuna m’at sarvadu Alpidio Balbo, fundadore e presidente de sa Ong “Gruppo missionario di Merano”, acanta traballant babbu miu e mama mia», contat Chaddad semper intervistadu dae su giornale Vita. «Alpidio Balbo aiat cunsigiadu de mi portare in Itàlia pro mi sutapònnere a unu segundu interventu pro evitare s’amputatzione de sa camba. Si faeddo gasi bene s’italianu est totu mèritu de Giovanna Donà, s’insegnante de Lìteras de sas iscolas mèdias de Bovolenta (Pàdova), iscola chi apo frecuentadu dae su  2005 a su 2007. Posca, in su 2010, so torradu in Itàlia pro fàghere un’interventu nou: a Vicenza m’ant reduidu sa diferèntzia de longària intre sas duas ancas. Mi cunsìdero meda fortunadu e apa èssere semper riconnoschente cun chie m’at agiudadu. Bìvere sena una camba, in Africa, cheret nàrrere a èssere emarginadu. Pro custu motivu apo chertu torrare in Benin, in sa terra mia, in ue apo aviadu un’atividade imprenditoriale in su setore de sos fàbricos: in su chi potzo, difatis, chèrgio agiuare su Benìn a crèschere e a megiorare».

Chaddad cando allegat est bregiosu e cuntentu, e tenet meda gana de fàghere. «Deo so un’esèmpiu minore de sa cooperatzione internatzionale in Àfrica», sutalìniat. «Comente apo naradu sos genitores meos traballant pro una Ong italiana. E cussa est istada una fortuna suta totu sos puntos de vista. In Itàlia mi so integradu bene meda. Su ratzismu? Esistet in totue, fintzas in Benìn: inoghe b’at pregiudìtzios, pro esempru in sos cunfrontos de sos biancos. Creo chi su ratzismu, frutu de s’ignoràntzia, siat fintzas unu pagu una moda. Ma deo, in Vènetu, no apo àpidu mai problemas».

«Cun Agostino nos semus connotos a Cotonou», sighit Chaddad. «Cando l’apo faeddadu de sa passione mea pro su fùbbalu, issu m’at naradu chi fiat tifosu mannu de su Casteddu e de Gigi Riva: un’istòria istraordinària chi si cojuaiat in manera perfeta cun sa filosofia de s’initziativa mea cun sos pitzocos de Parakou. Gasi amus cumentzadu a collaborare e a traballare paris. Dae su 27 austu a su 7 cabudanni amus a partetzipare a unu torneu natzionale mannu, posca a una àtera manifestatzione chi nos at a permìtere de fàghere esperièntzia in vista de s’iscritzione nostra a su campionadu de sèrias C de su Benìn, costada ses mìgia èuros. Pro su momentu sos giogadores under 17 sunt arribbados primos in su campionadu comunale, sena pèrdere mai una partida. B’at paritzas cosas de fàghere ma gràtzias a su bonu coro de medas italianos (fintzas de Gigi Riva chi nos at agiudadu meda), a pagu a pagu semus creschende ogna die!».