di Ivan Marongiu

Cyberbullismu: inditos pro lu bìnchere

Sa cumparta de Internèt in sas vidas nostras at portadu una sèrie de benefìtzios importantes, aberende fintzas su caminu a numerosas fainas professionales noas chi a in antis no esistiant. Comente càpitat a s’ispissu cun imbentos o innovatziones positivas, a su matessi tempus esistet però su revessu de sa medàllia. Tra sas vàrias cosas, sa rete benit difatis isfrutada pro fenòmenos pagu galanos o chi comente si siat cumportant dannos, dificultades e problemàticas de vàriu tipu. Si penset pro esèmpiu a sos imbrollos comente sas trufas online. Tra totu  sos fenòmenos negativos chi si podent averiguare in Internèt, unu de sos prus malos est seguramente cussu de su cyberbullismu, de su cale s’intendet faeddare semper de prus a manera fitiana. Ma de ite si tratat? Ite si cheret nàrrere  cyberbullismu?

Comente narat su faeddu etotu, su cyberbullismo est una forma de bullismu postu in atu a traessu de trastos telemàticos, in primis Internèt. A imbentare su tèrmine “cyberbullying” est istadu su dotzente canadesu Bill Belsey.

Su cyberbullismu, duncas, no est àteru chi sa manifestatzione in rete de unu fenòmenu prus mannu, su bullismu, cussu esertzitadu cun atziones violentas e de meletzu dae una persona o dae unu grupu in sos cunfrontos de una vìtima pigada de mira, chi a su sòlitu currispondet a un’individu dèbile a o prus sensìbile de sos àteros. Bersàllios prus preferidos de su cyberbullismo e, in gènere, de sos fenòmenos de bullismu sunt pitzocos e pipios, duncas piseddos minorennes.

Sos giuristas anglòfonos distinghent però fintzas un’àtera forma de cyberbullismu, su gasi naradu cyberharassment, tèrmine chi si podet furriare cun s’espressione “ciber-molèstia”, chi si verìficat tra persones adultas o tra un’adultu e unu minorenne.

Ma comente si manifestat su cyber bullismu? In unu fenòmenu comente su cyberbullismu, sa violèntzia benit manifestada mediante messàgios chi ofendent, vitupèrias, ofesas verbales o foto umiliantes chi benint difùndidas in sas retes sotziales o in chat, cun su fine de creare umiliatzione e de minispretziare sas vìtimas pigadas de mira.

Su materiale chi ofendet o chi iscreditat benit pro su prus cumpartzidu in chat comunas. Duncas, fintzas una ofesa ebbia podet èssere ispainada e bida dae unu muntone de persones, creschende in manera esagerada sa gravidade de s’atzione, e fintzas s’efetu de sa violèntzia psicològica e morale in sos cunfrontos de sas persones interessadas in s’atacu.

Allegamus immoe  de sas castas de cyberbullismu. Faghent a distìnghere isvariadas castas de fenòmenos de cyberbullismu. Tra sos prus comunos e difùndidos est possìbile mentovare:

su flaming, chi cunsistit in messàgios online violentos e vulgares cun s’iscopu de dare orìgine a brigas verbales in unu forum o in una rete sotziale;

sas molèstias, chi cunsistint in s’imbiu repìtidu de messàgios cun su fine ùrtimu de insullare sa vìtima pigada de mira;

sa difamatzione, est a nàrrere boghes malas e farsas fatas girare cun mail, messàgios, o grupos de sas retes sotziales, chi tenent su fine pretzisu de  dannificare, solu pro malesa, sa reputatzione de calicunu;

sa fura de identidade, chi cunsistet in su de si fàghere passare pro un’àtera persone pro imbiare messàgios o pro publicare testos  e/o cuntenutos  malos o volgares;

s’esclusione, unu fenòmenu chi si verìficat cando s’escludet de propòsitu una persone dae unu grupu online in modu de provocare in issa unu sentimentu de emarginatzione e de isulamentu;

su doping, est a nàrrere sa difusione pùblica de datos personales e sensìbiles pro mèdiu de Internèt.

Ite fàghere pro bìnchere su cyberbullismu? Sa batalla pro cuntrastare unu fenòmenu de su cyberbullismu est cumplessa e andat gherrada in modos diferentes. Tzertamente, su puntu de partèntzia basilare est chi sa  vìtima de cyberbullismu si devet cunfidare cun  calicunu, in modu de tènnere unu suportu e de pigare providimentos adeguados.

Àtera cosa de fàghere pro afrontare su problema est de si tènnere informados, custu balet mescamente pro sos babbos e pro sas mammas. In lìnia generale, totu sos adultos devent connòschere sas dinàmicas chi si podent creare online tra pitzocos.

Pro sos babbos est  essentziale imparare a reconnòschere sos signales chi dant sos fìgios issoro. Est netzessàriu, pro esèmpiu, dare atentzione a manifestatziones comente sa pèrdida de interessu in sas fainas preferidas, ausèntzias de iscola, cambiamentos in sas abitùdines alimentares, de su sonnu e fintzas in s’impreu de su computer matessi.

Pròpiu pro bìnchere su fenòmenu de su cyberbullismu, unos meses a como, su 19 de abrile, in s’Istitutu Segni de Otieri, in videocunferèntzia cun parlamentares, psicòlogos e abogados, sos istudiantes de sos litzeos Clàssicos e de Iscièntzias Umanas sunt istados protagonistas unu dibàtitu importante meda.

Su tìtulu de s’addòbiu fiat: “Dae su bullismu a su cyberbullismu. No est unu giogu de piseddos”. In assemblea virtuale,  sos pitzocos  ant dialogadu cun espertos de su setore e rapresentantes de sas prus artas istitutziones natzionales chi s’òcupant de custas temàticas.

Comente esponentes de sas istitutziones fiant presentes sa senadora Mariella Rizzotti de sa cummissione parlamentare de inchiesta subra de feminitzìdiu e violèntzia de gènere; sa senadora Licia Ronzulli e Giusy Versace de sa cummissione parlamentare pro s’Infàntzia e sa Pitzinnia; sos parlamentares Ugo Cappellacci, de sa cummissione Afares èsteros e comunitàrios, e Pietro Pittalis de sa cummissione Giustìtzia. Comente espertos de su setore, imbetzes, bi fiant sa psicòloga e psicoterapèuta Tamara Collu, s’abogadu minorile Alessandra De Febis e sa giornalista e psico-sessuòloga Valentina Li Puma.

Sa cunferèntzia, aberta dae su dirigente iscolàsticu Andrea Nieddu, est istada introduida e moderada dae su rapresentante de istitutu Alessio Carta, sighidu dae sas relatziones de sos espertos e dae unu dibatu abertu a sas pregontas de sos istudiantes e fintzas dae sos insegnantes online.

S’addòbiu est istadu un’òtima ocasione pro dibàtere subra de unu tema a dolu mannu atuale meda «cun ispetzialistas chi s’òcupant in manera cuotidiana de custas problemàticas – at naradu su rapresentante de sos istudiantes Alessio Carta – chi sunt atuales e importantes meda, indipendentemente dae su colore polìticu». Problemas cun sos cales totu sos pitzocos, e fintzas chie est  no est prus piseddu, ant fatu sos contos a su mancu una bia in sa vida, comente vìtimas o ispetadores, ma fintzas comente “opressores”, mancari sena l’ischire.

Dae s’addobiu est essidu unu documentu chi est istadu postu a disponimentu de totus sos istudiantes e dotzentes, acanta benint ispiegadas sas dinamicas pro connòschere e pro bìnchere unu fenòmenu subra su cale balet semper sa pena riflètere e chi non tocat mai sutavalutare.