di Ivan Marongiu

S’Itàlia sena giòvanos

Sa crisi demogràfica acumonat totu sas regiones italianas. Fintzas cussas prus atrativas a s’ispissu sunt cumentzende a marcare sos primos sìntomos de su calu demogràficu, mancari s’aportu continu de immigrados. Difatis, narant sos espertos, sos immigrados non bastant prus, serbint politicas noas pro cumbinchere sos italianos a fàghere prus fìgios.

S’Itàlia est unu paisu vàriu meda, acanta faghet a agatare, in diversos àmbitos, etzellèntzias comparabiles a sas àreas prus avantzadas de su pianeta, ma fintzas realidades cun situatzione de poberesa e misèria paragonàbiles a su tertzu mundu. Custu est beru si abbaidamus a s’economia de su nord de Itàlia, comente cussa de sa Lombardia, acanta su rèdditu pro càpite de sos abitantes suos no at nudda de imbidiare a cussu de sas natziones de su Nord Europa comente Isvètzia o Danimarca. A s’imbesse, si abbaiadamus a s’economia de sa Basilicata nos acatamus chi est peus de cussa de sa Grètzia, cun tassos artos de discocupatzione e disàgiu sotziale.

B’at però un’aspetu chi unit totu sa penìsula italiana e est cussu de sa crisi demogràfica. In totu su territòriu italianu su pesu de sos giòvanos resurtat dae tempus suta de sa mèdia europea, duncas a unu livellu tra sos prus bassos de su pianeta. Custu protzessu de “imbetzamentu” de sa populatzione est cumentzadu  in su Tzentru-Nord ma est interessende semper de prus fintzas su Sud de Itàlia. Sas regiones meridionales in custu sèculu ant tentu una ridutzione manna de sa fecundidade meda prus arta  respetu a sa mèdia natzionale. In prus, sa minore immigratzione istràngia e sa majore pèrdida de abitantes, ca s’iscòstiant pro chircare mègius oportunidades de traballu in àteros logos, interessat prus chi in su restu de su Paisu sa populatzione giòvana-adulta. A s’opostu, b’at unas cantas realidades de s’Itàlia setentrionale chi in su deghènniu coladu sunt istadas atrativas respetu a sos giòvanos, ma sighint a presentare un’iscassa capatzidade de rinnovu endògenu, est a narrere chi sa populatzione aumentat pro mèritu de sos emigrados ebbia e sos immigrados residentes faghent pagos fìgios.

Fintzas sa relatzione tra indicadores no est iscontada. In unas cantas àreas, mescamente in su Nord, sa fecundidade resurtat prus arta acanta sa presèntzia de servìtzios de cuntziliatzione tra traballu e famìlia rendet possìbile su sèberu de tènnere fìgios fintzas traballende. In àteras àreas, cuntzentradas mescamente in su Sud, sa fecundidade sighit a èssere galu assotziada a unu modellu traditzionale de sos ruolos de gènere, resurtende duncas prus arta si sas fèminas non sunt in modu formale  in su mercadu de su traballu e subra sas palas issoro pesat una genia de welfare informale. Unu sistema chi, però, resurtat semper prus pagu efitziente pro sas generatziones noas, mescamente pro sa cumponente prus dinàmica e cualificada.

Custu nos agiuat a cumprèndere ca sa pertzentuale de residentes under 10 siat de su matessi livellu in Reggio Emilia comente in Reggio Calàbria, ma cun tassos de ocupatzione de sas fèminas prus de su dòpiu in sa prima provìntzia respetu a sa segunda. Reggio Emilia s’agatat, de su restu, in sa parte arta de s’indicadore de cobertura de sos servìtzios pro s’infàntzia, imbetzes  Reggio Calàbria est in sas positziones prus bassas.

In prus est interessante notare chi si sa pertzentuale de residentes under 10 in sos ùrtimos chimbe annos est reduida in totue. In sa fàscia 18-34 sa situatzione resurtat meda de prus articulada. Reggio Calàbria resurtat in forte reduida, Reggio Emilia poderat, ma Bologna est in crèschida, gasi comente Milanu e àteras provìntzias totu cuntzentrades in su Nord. Unu resurtadu dèvidu a sa capatzidade de atràere dae s’èsteru e dae su restu de Itàlia.

Fintzas inoghe sa letura no est iscontada. No est semper chi, a parte sas oportunidades de traballu, chie atraet oferit cunditziones generales mègius pro sas generatziones noas. Ancora prus pro sas tzitades mannas, su disafiu in sos annos imbenientes at a èssere su de si fàghere seberare non solu pro cussu chi mancat in sos àteros logos, ma pro sa capatzidade de cumbinare in modu efitziente sas diferentes dimensiones de sa vida in unu cuntestu innovativu, inclusivu, sustenìbile e in sa cultura.

In su mundu de cras at a èssere sa règula pòdere traballare e istudiare a distàntzia, sena pro fortza bìvere in tzitade: duncas, sa detzisione de abbarrare in unu logu o de nde seberare un’àteru, at a dipendere ancora de prus dae sa calidade de sa vida e dae s’efitzèntzia de sos servìtzios. Milano, pro esèmpiu, tenet netzessidade de s’afortiare in custa diretzione, fintzas pro sa cumbinatzione tra majore cumplessidade de sas  tzitades mannas e aspetativas artas de chie bi bivet. Tando est interessante notare chi s’àrea metropolitana de Milano est tra sas primas deghe positziones respetu a s’indicadore sintèticu relativu a sa populatzione betza – mescamente pro su benèssere econòmicu -, ma s’agatat a suta de sa metade de sa classìfica pro cussu de sos giòvanos.

Pro agiùnghere àteros elementos a cunfirma de unu cuadru articuladu e no iscontadu, custa bighinàntzia de s’indicadore assentadu derivat dae sa sìntesi de positziones a s’ispissu opostas, in manera alternativa in artu e in bassu, de sas duas provìntzias pro de sos sìngulos indicadores. De su restu sa calidade de sa vida est unu cuntzetu multidimensionale.

A ogna contu, su chi nde istupat a foras dae custu esertzìtziu de cumparàntzia, chi rugrat territòrios e fases de sa vida, est chi esistet sa provìntzia ideale e est fortzis unu de sos mègius logos a su mundu acanta  bìvere. Sende chi non currispondet a un’ùnica provìntzia italiana, ma s’otenet ponende paris su mègius chi cada localidade ischit ofrire. Forsis diamus pòdere nàrrere chi custa variedade est su bellu de s’Itàlia, ma ischimus fintzas chi a sa base b’at tropos ischilìbrios e inefitzèntzias chi depent èssere megioradas e chi non faghet a ignorare.

S’ispetu est chi su Pranu natzionale de ripresa e resilièntzia siat a tretu de ativare protzessos coerentes cun sas particularidades de ogni territòriu e ogni fase de sa vida, ma artziende sa capatzidade de èssere, fàghere e prodùere balore de cales si siat logu si sèberet de bìvere.

Pro serrare, in Sardigna medas comunos a arriscu de ispopulamentu sunt portende a in antis politicas pro atirare sa populatzione giòvana. Una de custas politicas est cussa de sas domos a 1 èuru. Domos in bèndida a 1 èuru in beridade s’agatant oramai in totu Itàlia, dae Nord a Sud. Si tratat de initziativas acanta bi balàngiant totus. Su comunu balàngiat abitantes noos chi pagant sas bulletas e èvitant s’ispopulamentu de sa bidda  e su  comporadore chi còmporat una domo a istrancu baratu.

Tocat a nàrrere però chi custas initziativas no at risoltu su problema de sos giovanos e de s’ispopulamentu, difatis medas de custas biddas sunt a arriscu ispopulamentu pròpiu pro mancàntzia de servìtzios e de traballu. Su problema duncas est a monte. In prus tocat dare cara a àteras cosas. Prima de totu sas domos in oferta recherent interventos de mantenidura, comente ispiegant sas matessi ischedas informativas disponìbiles in sos comunos interessados. Sos interventos in prus sunt obrigatòrios, e tocat a los fàghere in tempos lestros: chie còmporat tenet un’annu pro redatare su progetu, 2 meses pro comintzare sos traballos una bia aprovadu e 3 annos pro los acabbare. Su comunu a s’ispissu recheret fintzas una politza fideiussòria de 5.000 èuros comente garantzia, de torrare a fine ricualificatzione.

Duncas, no est totu gasi fàtzile comente paret.