di Ivan Marongiu

Bint’annos de Servìtziu Tzivile

Est un’istòria galana chi afundat sas raighinas suas in su deretu a s’obietzione de cussèntzia reconnotu pro mesu de unu servìtziu tzivile alternativu a sa leva, chi fiat obrigatòriu e esclusivu pro sos òmines.

Binti annos a oe, in su 2001, cando fiat istada aprovada sa Lege n. 64, su servìtziu tzivile aiat pigadu sa forma chi reconnoschimus fintzas oe: voluntàriu, abertu fintzas a sas fèminas, fundadu subra sa defensa de sa Pàtria e subra sos printzìpios costitutzionales de solidariedade sotziale, basadu in sa difesa su patrimòniu de sa Natzione e in sa promotzione de sa formatzione tzìvica, sotziale, culturale e professionale de sos giòvanos. Dae tando su caminu fatu est istadu mannu, e prus de 523.000 pitzocos e pitzocas ant seberadu de fàghere un’esperièntzia ùnica e irripetibile, finas a arribbare a su 2017, cun su decretu legislativu n. 40, chi at dadu vida a su Servìtziu tzivile Universale, cun s’iscopu de retzire totus sas rechertas de partetzipatzione dae banda de sos giòvanos interessados. Est unu Servìtziu Tzivile, cussu universale, galu prus atentu a sos operadores voluntàrios e a su bisòngiu issoro de crèschere, de madurare connoschimentos, esperièntzias e cumpetèntzias, de èssere prus tzitadinos de s’Europa e de su mundu, de s’acurtziare prus in manera cuncreta fintzas a su mundu de su traballu.  Est unu Servìtziu Tzivile chi chircat de s’istruturare, de programare, de fàghere rete, de s’afortiare comente  sistema, de influire in sos territòrios e in sas comunidades.

Binti annos a oe su primu bandu pro sa seletzione de voluntàrios ofriat  396 postos, s’ùrtimu bandu abertu imbetzes est pro 55.793 operadores voluntàrios. In su 2001 fiant pagos sos entes chi podiant realizare progetos de servìtziu tzivile, oe, in su 2021, in s’Albu  de sos entes de servìtziu tzivile universale, 397 sunt sos titulares e prus de 13.000 sos entes òspites, cun belle 56.000 sedes de atuatzione distribuidas in totu su territòriu natzionale e in totu sos continentes.

In su 2001, rispondende a s’evolutzione sotziale de cussu tempus, su servìtziu tzivile aberiat sas ghennas  fintzas a sos pitzocos riformados dae su servìtziu militare; in su 2015, de fronte a unu mundu oramai globalizadu acolliat in fines fintzas sos giòvanos istràngios; oe rispondet a sos artos obietivos de s’Agenda 2030 de sas Natziones Unidas pro s’isvilupu sustenìbile e afrontat cun coràgiu su drammàticu apretu sanitàriu.

Sunt cambiadas cosas medas ma non sa passione e s’entusiasmu de sos giòvanos, chi sunt semper sos matessi, s’isfortzu de sos entes, chi si est possìbile creschent in su tempus, s’impinnu de sas istitutziones chi cun resolutesa e cumbinchimentu afrontant su cambiamentu e traballant in manera contina pro fàghere crèschere su sistema, e in fintzas sos balores fundativos de s’istitutu, chi s’afòrtiant cun su colare de sos annos. Su 2021 est s’annu chi su Servìtziu Tzivile at a dimustrare, comente faghet dae semper, de bi èssere in manera cuncreta, de s’ischire adatare a sos bisòngios chi mudant, però sena mai pèrdere su caminu, cussu caminu chi est colende cun determinatzione oramai dae binti annos.

Fintzas ocannu, mancari totu sas dificultades acapiadas a su Covus, su bandu pro su Servìtziu Tzivile Universale est istadu pubicadu .Sos voluntàrios seletzionados ant a èssere interessados  pro 12 meses (25 oras a chida pro unu totale de 1145 oras) in fainas de acumpagnamentu e assistèntzia a sos invàlidos e de sos tzurpos tziviles, pro favorire s’autonomia personale issoro e s’integratzione a s’internu de sa sotziedade.

Est prevìdidu unu rimbursu ispesas de 439,50 èuros, chi at a èssere currispostu dae su Dipartimentu pro sas Polìticas de sos giòvanos e su Servìtziu Tzivile Universale (si s’operadore est residente in unu Comunu diferente dae su de realizatzione de su progetu, at a tènnere deretu a su rimbursu de sas ispesas de su solu biàgiu initziale pro lòmpere a sa sede, in prus su rimbursu de sas ispesas finales pro torrare a sa residèntzia). Sa data de inghitzu in servìtziu de sos operadores voluntàrios at a variare in base a sos diversos progetos ma in ogni casu at a dèvere èssere fatos intro su 10 nadale 2021.

A su tèrmine de sas atividades progetuales at a èssere emìtidu un’atestadu de espletamentu de su servìtziu tzivile, redatadu in base a sos datos frunidos dae s’Ente, e in prus un’atestadu o tzertificatzione de reconnoschimentu e valorizatzione de sas cumpetèntzias prodùidu semper dae s’Ente segundu sas modalidades prevìdidas dae cada progetu.

Pro pòdere fàghere su servìtziu tzivile universale est netzessàriu su possessu de sos sighentes recuisitos: tzitadinàntzia italiana, opuru de unu de sos àteros Istados membros de s’Unione Europea, o de unu Paisu foras de s’Unione Europea ma chi su candidadu siat in Itàlia in manera regulare; àere lòmpidu degheoto annos de edade e no àere superadu sos bintoto annos de edade (28 annos e 364 dies) a sa data de presentada de sa dimanda; no àere àpidu cundennas, fintzas non definitivas, pro sa pena de sa reclusione superiore a un’annu pro delitu non colposu opuru  pro una pena, fintzas de entidade inferiore, pro unu delitu contra sa persone o chi interessat detentzione, impreu, possessu, trasportu, importatzione o esportatzione illètzita de armas o matèrias esplodentes, opuru pro delitos chi riguardant s’apartenèntzia o su favoregiamentu a grupos eversivos, terrorìsticos o de criminalidade organizada.

Pro serrare, sa novidade de ocannu est chi pro sos giòvanos in servìtziu tzivile universale est prevìdidu su vatzinu. Pro sos prus de 55.000 operadores voluntàrios aviados a servìtziu cun su bandu 2020 (42 milla giai in sevìtziu dae su 20 trìulas), arribbat sa vatzinatzione. L’at comunicadu, cun una nota difusa su 23 de trìulas, su Capo Dipartimentu pro sas Polìticas de sos giòvanos e su Servìtziu Tzivile Universale, cons. Marco De Giorgi, chi faghet riferimentu a una comunicatzione de s’Istrutura de suportu de su Cummissàriu pro s’apretu Covid-19 Francesco Figliuolo de su 7 de làmpadas coladu “pro more chi si lompat a sa suministratzione de su vatzinu anti-Covid-19 a sos voluntàrios de su servìtziu tzivile universale”.

“S’istrutura cummissàriale – ispiegat De Giorgi -, e fintzas su Ministeru de sa Salude, evidèntziat, in custa nota, sa netzessidade de ‘protzedire, in manera parallela, cun sa vatzinatzione in favore de sos Voluntàrios de su Servìtziu tzivile universale, sende chi fintzas medas de issos, comente  sas organizatziones de volontariadu de sa Protetzione Tzivile, sunt impignados a suportu de sas fainas de cuntrastu e cuntenimentu de s’apretu epidemiològicu de covid-19 in àmbitu siat natzionale, siat internatzionale.

Medas de sos voluntàrios de servìtziu tzivile  sunt impinnados e ant a èssere impinnados in progetos pro sos cales sa vatzinatzione est essentziale. Semus alleghende de  programas de interventu ativos in su setore de s’assistèntzia, in àmbitos de atzione de inclusione e partetzipatzione de sas persones fràgiles in sa vida sotziale e culturale de su Paisu. – ammentat ancora su Capo Dipartimentu-  E pro custu “si sas istruturas regionales no ant giai printzipiadu o pranificadu sas fainas de suministratzione de sos vatzinos pro sos voluntàrios in servìtziu, o chi depent pigare servìtziu” De Giorgi at pedidu de providire a sa lestra “a rèndere operativu s’inditu de s’istrutura cummissàriale”.

Pro sos 700 voluntàrios impinnados in progetos a s’èsteru, mescamente in paisos extra UE, sa vatzinatzione at a dèvere èssere fata prima de sa partèntzia “pro motivos de seguridade, e  pro evitare chi custos giòvanos depant torrare in Itàlia pro si sutapònnere a sa dose vatzinale acanta est prevìdida”. Su Dipartimentu, chi pròpiu in bista de sas vatzinatziones at prevìdidu 2 dies de permissos istraordinàrios pro sos giòvanos voluntàrios, pedit a sos Entes de signalare “diretamente a sas istruturas sanitàrias cumpetentes sos nominativos de sos operadores voluntàrios giai in servìtziu, o chi depent intrare in servìtziu, pro los sutapònnere a vatzinatzione, a pustis de àere fatu firmare su follu de cunsensu”.