di Ivan Marongiu

Giòvanos e voluntàriadu

Su mundu de su volontariadu rapresentat ancora oe una de sas caras prus bias e dinàmicas de sa sotziedade tzivile italiana. Sa galàssia manna de assòtzios, cooperativas sotziales, comitados, fundatziones e entes religiosos acanta ogni die chentinas de migliàia de tzitadinos prestant a s’indonu s’òpera issoro est serbida a parare fronte a sa crisi de s’ùrtimu deghènniu, contribuende a poderare sa coesione in unu cuntestu cun problemas e tensiones sotziales semper in aumentu. Ma sas generatziones atuales de giòvanos, cale ispàtziu òcupant in custa galàssia? Pro sos Millennials su volontariadu est galu unu valore? Si est unu valore, cantu e in cale modu est praticadu? A s’ispissu sos adultos licùidant custas preguntas cun arresonos generalizados chi allegant de s’indiferèntzia de sos giòvanos pro sas chistiones chi riguardant su bene comunu, sa superficialidade e irresponsabilidade issoro, sa tendèntzia issoro a s’inserrare in sos logos de su consumu, sa mancàntzia issoro de determinatzione e impignu fintzas pro s’isfera de su sotziale. In realidade sas indagines de s’Istat subra sa vida de sos italianos ammustrant comente  sos livellos de partetzipatzione de sos giòvanos under 30 siant creschidos intre su 1995 e su 2020 e non siant diferentes dae cuddos de sa populatzione prus antziana.

Sos datos de su Raportu giòvanos, chirca periòdica fata dae s’Istitutu Toniolo, cunfirmant chi su volontariadu est una realidade tenta in grandu cunsideru fintzas de sos Millennials. In su 2020 est tra sas ùnicas istitutziones, paris cun sa chirca sientìfica e a sos ispidales, a àere otentu sa fidùtzia de sos italianos. A pagu distàntzia, ma giai suta sa làcana de sa sufitzèntzia, si còllocant sas impresas minores, sas fortzas de s’òrdine, sas iscolas e s’universidade, istitutziones chi traballant a servìtziu de sos bisòngios de sas persones, a diferèntzia de istitutziones polìticas, sindacados e bancas chi sunt in sos ùrtimos postos.

Sa bona noa de custos ùrtimos annos est chi diminuit in manera ladina sa cuota de giòvanos chi no ant mai fatu esperièntzias de volontariadu. Creschet fintzas sa pertzentuale de chie at tentu esperièntzias de volontariadu in passadu. Duncas, nch’at una familiaridade majore de sos giòvanos cun custu tipu de atividade.

Sas esperièntzias de volontariadu tra sos giòvanos oe sunt prus comunas ma, a su tempus matessi, si faghent prus  ocasionales: una fluididade de sa partetzipatzione chi, dae una banda dipendet dae s’andamentu non lineare de sos percursos iscolàsticos e de traballu e dae sa majore mobilidade de sos giòvanos. De s’àtera banda, custos cumportamentos rifletent un’acostamentu diferente, prus atzentradu subra su valore de su donu, subra sa dimensione de s’iscàmbiu, subra  s’esperièntzia  tangìbile e lestra de s’impinnu issoro in àmbitu sotziale. S’apartenèntzia a un’organizatzione e su sentidu de su dovere non sunt levas motivatzionales sufitzientes pro mobilitare s’impinnu de sos giòvanos, e a solos non nde garantint sa continuidade. A su mancu in su volontariadu sunt sos giòvanos a no ambire a unu ‘logu fissu in un’organizatzione, ma a sighire e chircare oportunidades prus gratificantes, incoragiantes e significativas. Sos datos regortos dae su «Raportu giòvanos» permitent fintzas de fàghere lughe subra  su modu chi famìlia e iscola contribuint, o nono, a indiritzare sos giòvanos cara a su volontariadu. Prima de totu mustrant comente sa famìlia, mediende tra sa persone e su cuntestu sòtziuculturale, giogat unu ruolu importante in sa formatzione de un’atitudine prosotziale e in su favorire sa prima intrada in tzicùitos sotziales de impignu e partetzipatzione. Duncas s’apartenèntzia de classe sotziale e de su background familiare, sa calidade de sas relatziones familiares, podent fàghere sa diferèntzia. Si sa famìlia promovet unu clima positivu e de abertura, si gènerant cumportamentos solidales chi podent èssere trasferidos a su cuntestu esternu, tando b’at a èssere prus partetzipatzione de sos giòvanos in su voluntariadu; a s’imbesse, in sas domos in ue sa famìlia est bida comente presone o comente a un’ispàtziu nèutru de coabitatzione de indivìduos, tando s’ispinta bie su volontariadu est minore.

Semper segundu sos datos de su Raportu giòvanos, fintzas s’iscola esèrtzitat un’influèntzia importante subra sas possibilidades de sos giòvanos de bìvere esperièntzias de volontariadu. Si est unu fatu chi sa famìlia e s’iscola rapresentant, paris cun su grupu, sos cuntestos acanta giòvanos madurant atitudines prosociales e intrant in cuntatu cun realidades e esperièntzias de volontariadu, custu non signìficat chi non si potzant e non si depant intzentivare àteros canales de atzessu e de coinvolgimentu. S’arriscu sinono est chi si mandit a in antis, fintzas in custu àmbitu, unu mecanismu de ingiustìtzia chi faghet a manera chi bi apant atzessu mescamente cussos chi sunt naschidos in cuntestos chi disponent de una forte dotatzione de capitale sotziale e culturale. Devenint tando importantes totus cuddas esperièntzias e ocasiones chi, partinde dae sos assòtzios e dae sas realidades de su tertzu setore, atzetant s’isfida de ativare e interessare giòvanos noos indipendentemente dae sas esperièntzias issoro e/o apartenèntzias passadas. Un’esèmpiu virtuosu, dae custu puntu de bista, est su servìtziu tzivile natzionale: una faina istitutzionale promòvida dae s’Istadu e dae sas Regiones pro sos giòvanos, temporànea, chi punnat a promòvere in paritzos modos s’impignu sotziale in favore de diversos benefitziàrios otenende unu profetu econòmicu, mancari minore. Cada annu deghinas de mìgias de giòvanos, medas de sos cales sena esperièntzias de voluntariadu, sèberant de aderire a sos progetos propostos dae entes pùblicos e privados in diferentes campos de servìtziu: dae sa cultura a s’assistèntzia, dae s’amparu de s’ambiente a s’educatzione. In una de sas ùrtimas rilevatziones de su raportu Toniolo est istadu dimandadu a sos giòvanos ite nde pensarent de su servìtziu tzivile universale nou. Fintzas si siat istadu averguadu chi sos giòvanos connoschent pagu su servìtziu tzivile universale, nd’istupat a foras una rapresentatzione coerente cun sas chircas chi riguardant su servìtziu tzivile natzionale: su 95% lu retenet unu trastu meda o bastante importante pro espressare sos valores de sa solidariedade, su 90% retenet chi agiuet a afortiare su sentidu de apartenèntzia a sa comunidade, una pertzentuale uguale retenet chi siat ùtile pro arrichire connoschimentos e cumpetèntzias ùtiles pro sa vida sotziale e de traballu.

S’esèmpiu positivu de su servìtziu tzivile cunsentit de pònnere in lughe unas cantas caraterìsticas chi permitent de aumentare su nùmeru de giòvanos interessados a intrare in atividades presotziales.  Prima de totu s’esistèntzia de una progetualidade chi mirat a s’inserimentu de sos giòvanos in unu cuntestu de traballu, posca sa presèntzia de figuras de riferimentu chi dèdicant tempus a s’acumpagnamentu de sos giòvanos, ancora sa durada temporànea, s’ativatzione de aparatos e metodologias de formatzione miradas. Sa presèntzia de giòvanos voluntàrios in determinados assòtzios, cooperativas e parròchias duncas no est frutu de una cumbinatzione casuale, ma de sa capatzidade e de s’impignu de sos organizadores de si fàghere ispàtziu in su mundu de sos giòvanos, e est s’isprigu de sa capatzidade de custas organizatziones de èssere atores generativos.

Pro serrare, si si cheret chi sos giòvanos partetzipent in manera ativa a su mundu de su voluntariadu, tocat a los coinvòlgere in manera contina in progetos chi diant una prospetiva de miegioramentu e chi potzant fintzas essere un’ocasione de traballu.

Difatis est importante a fàghere cumprèndere a sos piseddos chi mancari solu su fatu de fàghere  bene a sos àteros diat èssere giai unu motivu bonu pro si dedicare a sos servìtzios sotziales, in realidade b’at meda de prus! Su de tènnere sa possibilidade de acumprire un’esperièntzia de custu gènere, si podet rivelare una fonte inesaurìbile de oportunidade diversas e de crèschida personale, e de cunsighèntzia fintzas professionale. Cale si siat su servìtziu de voluntariadu acanta unu giòvanu òcupat su tempus suo, si tratat de seguru de un’ocasione de isvilupu, acanta s’acuistant cumpetèntzias noas. In pagos faeddos su volontariadu est unu momentu de formatzione chi podent èssere ùtiles pro s’inserimentu professionale.