di Ivan Marongiu

Costantino Zonchello e sos anàrchicos de Amèrica

Oe leghimus un’artìculu essidu in sa rivista Nemesys su 2 de trìulas de ocannu, iscritu dae Maurizio Pretta.
S’artìculu allegat de s’anàrchicu sardu Costantino Zonchello.

Costantino Zonchello est istadu unu de sos protagonistas de sa militàntzia anàrchica in s’ambiente de sos emigrados e de sos traballadores in sos U.S.A e de cussa “fratellanza sarda” de sos primos deghènnios de su Noighentos. Impiegadu ferruviàriu in Casteddu in sos annos de sos movimentos sotziales, disterradu e disertore, fiat devènnidu giornalista, redatore e diretore de sas rivistas libertàrias prus importantes in limba italiana de s’època. Apretziadu oratore e cunferentzieri, sustenidore de sos traballadores e promotore de sa “religione de sa ribellia”, su caminu suo si fiat addobiadu cun cussu de anàrchicos de su càlibru de Goldman, Bergman, Sacco, Vanzetti e Schirru.

Non fiat fàtzile in s’Itàlia de sos primos de su Noighentos a s’ischierare in favore de sos ideales libertàrios. Ogni tzìrculu beniat etichetadu comente un’assòtziu de delincuentes, ogni rebellu comente unu crimunale chi andaiat contra sa lege e s’òrdine costituidu. No est craru comente  Efisio Costantino Battista Zonchello – nàschidu in Borore in su 1883 ma residente a Sedilo, bidda de su babbu – ribellu, inchietu e intelligente giai dae sos istùdios litzeales, apat abbratzadu sas ideas de Bakunin, Malatesta, Gori e Pisacane.

Fortzis fiant istados sos artìculos de Romolo Garbati, chi intre un’arrestu e unu firmu de politzia dirighiat in Casteddu su periòdicu libertàriu ‘La Lega’ o mancari sas gestas de Gaetano Bresci e Màrius Jacob. De seguru aiat pesadu su clima de abbolotu de su 1906, cando sa protesta de sas sigarajas de sa Manifattura de sos tabacos de su cabulogu sardu aiat allutu sa ribellia populare, chi fiat arribbada in àteros tzentros isolanos comente Cuartu Sant’Aleni, Bonolva, Bidda de Sartu, Patada, Gonnesa e Nèbida.

Su giòvanu fiat torradu in  tzitade acanta traballaiat pro sas ferrovias comente aplicadu de s’istatzione de viale Bonària. Tra su 14 e su 16 de maju de su 1906 fiat istadu ispetadore de cussu movimentu insurretzionale nàschidu dae sa carestia. Su 13 de làmpadas sighente aiat abbandonadu su traballu suo e fiat istadu denuntziadu cun sa’acusa de àere furadu  dinari de sas cassas sotzietàrias. Protzessadu, fiat istadu cundennadu a deghe meses de càrtzere. In su beranu de su 1907, prima de su protzessu, a iscisi aiat abbandonadu s’ìsula e faghende pèrdere sos rastros suos.

Mòvidu dae Gènova cun su piròscafu “Nord Amèrica”, Costantino Zonchello, isbarcat a Ellis Island, New York, su 5 cabudanni de su 1907. A pustis de àere giradu in diversos istados si firmat a  Cincinnati, in ue at a cambiare sa vida sua. In sa tzitade de s’Ohio connoschet a Giovanni Solimine, un’anàrchicu irpinu chi l’introduit in su movimentu libertàriu de sos emigrados chi rodaiat fùrriu de su periòdicu ‘Cronaca Sovversiva’, in limba italiana, de su cale fiat redatore su vercellese Luigi Galleani. Su giòvanu sardu cumintzat a collaborare cun sa testada, Cada borta però Galleani est ausente pro more de sos arrestos, e su sardu nd’assumet sa redatzione. S’esìliu permitet a su giòvanu sedilesu de connòschere sos problemas de su mundu de su traballu e de s’emigratzione.

Cumentzat sa gherra lìbica. Sos anàrchicos italianos s’oponent a sa gherra colonialista prima e a sa gherra cumentzada su 1914, chi at a divènnere su PRimu cunflitu mundiale.. Sa situatzione si cumplicat galu de prus cun s’intrada de s’Itàlia in sa gherra dae su maju de su 1915 e cun sa mutida a sas armas de sos emigrados. Costantino Zonchello non rispondet a duas cramadas. Su 13 de trìulas de su 1916 benit decraradu disertore e su 31 de nadale denuntziadu a su tribunale militare de Casteddu. Medas sighint s’esèmpiu suo, àteros rimpàtriant, àteros ancora si nde leant sa vida, comente  su giòvanu Antioco Carta de Iersu chi pro non devènnere “istrumentu de sos guvernos assassinos de s’umanidade” si suitzidat cun unu corpu de pistola a Bronx Park. Lassat duas lìteras a s’amigu Zonchello, chi aiat adobiadu su mangianu matessi, devolvende a sa ‘Crònaca Sovversiva’ 170 dòllaros e unu terrenu in Du Pont City.

‘Crònaca Soversiva’ benit serradu sa prima borta in su 1917, cun s’arrestu de Luigi Galleani e Giovanni Eramo, e definitivamente in su trìulas de su 1918 pro more de una lege repressiva contra su “perìgulu ruju”.

A sa fine de sa gherra  Costantinu cumintzat a iscrìere in su giornale “Il Diritto”. In su 1919 isposa in Manhattan a Maddalena Luppi, una giòvana de Mossant chi in su 1925 l’at a dare un fìgia, Hebe. Su 15 de abrile de su 1922, in New York est intre sos fundadores de ‘L’Adunata dei Refrattari’, de su cale at a èssere diretore finas a su nadale de su 1925. Sunt sos annos de su martìriu de Nicola Sacco e Bartolomeo Vanzetti, a su cale est ligadu dae una sintzera amighèntzia.

Zonchello Cun s’impignat in sa difesa de sos duos anàrchicos italianos, collende fundos de destinare a sa càusa issoro. Faghet ateretantu pro su cumpàngiu ucràinu Aron Baron, pro sa mugere Fanya e pro sos àteros libertàrios russos impresonados dae sa Ceka e cundennados a sa deportazione e a sa morte. L’at a fàghere fintzas pro Michele Schirru de Pàdria, cundennadu a morte dae su Tribunale pro àere solu pessadu de ochire Benito Mussolini.

A pustis de s’abbandonu de sa diretzione de sa testada at a sighire a collaborare cun ‘L’Adunata’ e cun s’ativismu polìticu suo. Sa politzia americana lu tenet suta ogru ma non resesset a otènnere una fotografia sua e devet fàghere afidamentu a sos datos frunidos dae sa prefetura de Casteddu chi cun una nota de su 16 de abrile 1931 informat chi Zonchello est de “bassu, de carena minire, pilos mesu candos, ogos iscuros e nasu longu”. Su prefetu de Nùgoro agiunghet chi est repudiadu dae sa famìlia pro sas ideas anàrchicas suas.

S’O.V.R.A in su 1938 s’ischeda e lu iscriet in su Casellario polìticu tzentrale in ue, semper in una nota de sa prefetura nugoresa, benit descritu comente a “intelligente,  esaltadu, de temperamentu bivu, indiscipliandu”. Paris a Zonchello benint ischedados  àteros 6331 anàrchicos e libertàrios italianos. TRa custos, una chentina de sardos,  24 de custos risiedentes in sos Istados Unidos.

Mancari custu, totu sos annos Trenta s’impinnu polìticu si faghet prus enèrgicu e biàgiat pro tènnere cunferèntzias de “propaganda adunatista” e de difesa a sa Repùblica Ispagnola, dae sas tzitades de sa costa orientale finas a sa Califòrnia. Connoschet e collàborat cun Virgilia D’Andrea, Orlando Lippi, Nicola De Domenico, Raffaele Schiavina, chi dirighet ‘L’Adunata finas a su 1971, Osvaldo Maraviglia, su tataresu Joe Meloni, Salvatore Dettori de Putumajore e Amedeo Fulvi. Cun custos ùrtimos organizat sa rapresentatzione de su dramma “La morte civile”, chi su ricavadu benit devòlvidu a sa famìlia de Michele Schirru.

S’ativismu suo at a durare fintzas a sos primos annos sessanta. S’at a mòrrere in Los Angeles su 24 de cabudanni de su 1967, ma “L’adunata dei refrattari’ at a sighire a essire, ca su còmpitu suo non fiat acabbadu.