di Ivan Marongiu

Impreu e abusu de sustàntzias in sa pitzinnia

S’impreu de sustàntzias tra sos pitzocos andat dae s’isperimentatzione a sos istorbos graves dèpidos a s’abusu issoro. Tocat a nàrrere chi totu sos impreos de sustàntzias, fintzas cussas isperimentales, esponent sos pitzocos a arriscos lestros, comente intzidentes,, raportos sessuales non seguros e overdose. S’impreu de sustàntzias interferit fintzas cun s’isvilupu tzerebrale de su pitzocu. Sos prus giòvanos, difatis, sunt vulneràbiles a sos efetos provocados dae s’impreu de drogas e current un’arriscu prus mannu de isvilupare cunsighèntzias a longu tèrmine, comente  istorbos de salude mentale, resurtados iscolàsticos iscassos e istorbos de impreu de àteras sustàntzias, comente  alcol, marijuana, nicotina o àteru durante sa pitzinnia.

In sa sotziedade otzidentale moderna, s’impreu de sustàntzias est unu modu fàtzile pro sos pitzocos de satisfàghere su bisòngiu normale acapiadu a s’isvilupu de cùrrere arriscos e proare sentimentos diversos. No ispantat su fatu chi s’impreu de sustàntzias siat comunu tra sos pitzocos in crèschida, e chi belle su 70% de issos provet s’alcol giai prima de s’iscola superiore. Fintzas s’impreu de sustàntzias ocasionales est perigulosu e non devet èssere banalizadu o permìtidu dae sos adultos. Sos cumportamentos e s’esèmpiu de sos babbos pro su chi interessat s’assuntzione de alcol, tabacu, meighinas e àteras sustàntzias, influentzant meda sa cunduta de sos fìgios.

Segundu medas inghestas a livellu natzionale, in sos ùrtimos 40 annos, sa pertzentuale de istudiantes de s’ùrtimu annu de sas superiores chi decrarant de no àere mai fatu impreu de sustàntzias in sa vida issoro est in crèschida costante. Mancari gasi, in su matessi tempus est devènnida disponìbile una serie manna de produtos prus fortes e prus perigulosos (comente sos opioides a base de marijuana a arta potèntzia e fentanyl). Custos produtos, pro sos pitzocos chi comintzant a impreare sustàntzias, rapresentant unu arriscu majore de isvilupare cunsighèntzias siat in breve siat in longu tèrmine.

Sas sustàntzias prus impreadas dae sos pitzocos sunt alcols, nicotina (de su tabacu o de sas sigaretas eletrònicas) e sa marijuana. S’alcol est sa sustàntzia prus difusa tra sos pitzocos. Belle su 70% de sos pitzocos de 17 annos riferit de àere consumadu alcol a su mancu una bia in sa vida, e su  55% decrarat de s’èssere imbriagadu. Belle su 50% de sos piseddos de 17 annos at fatu impreu de alcol in su mese pretzedente e est cunsideradu unu bufadore abituale. Fintzas s’impreu de superalcòlicos est comunu e belle su 90% de sa cantidade totale de alcol consumada dae sos pitzocos est istada bufada in ocasione de sas gosi naradas “binge drinking” (imbriagaduras) a base de bevidas a arta gradatzione.

Sa sotziedade e sos mass mèdia pintant su consumu de alcòlicos comente  un’abitùdine atzetàbile o fintzas a sa moda. Sos babbos, mancari custas influèntzias esternas, podent fàghere cumprèndere a sos fìgios issoro chi bufare noghet a sa salude. A s’imbesse, sos pitzocos de sas famìlias acanta s’abusat de alcòlicos podent pensare chi custu cumportamentu siat atzetàbile. Unos cantos pitzocos comintzant a assùmere alcol finas a isvilupare disturbo graves meda. Sos fatores de arriscu dipendent fintzas dae fatores genèticos, difatis sos pitzocos chi tenent in famìlia una persone cun problemas de alcolismu devent ischire de èssere prus espostos.

Pro su chi interessat su tabacu, imbetzes , su consumu tra sos pitzocos sunt diminuidos meda in sos annos ‘90 e in sos annos 2000 e sighint a si reduire. Segundu una chirca conduida in su 2019, su 5,7% de sos istudiantes de s’ùrtimu annu de sas superiores at decraradu de pipare in modu frecuente sigaretas (in sas 30 dies pretzedentes), registrende una reduida respetu a su 28,3% de su 1991 e a su 7,6% de su 2018. Solu su 2% de sos istudiantes de s’ùrtimu annu de sas superiores decrarat de pipare ogni die. Belle totu sos fumadores adultos comintzat a pipare durante sa pitzinnia. Si unu pitzocu non provat a pipare prima de sos 19 annos, est improbàbile meda chi a mannu siat unu fumadore. Su fatore sìngulu de arriscu prus mannu chi induit sos pitzocos a pipare est cussu tènnere sos babbos chi pipant. Sos àteros fatores de arriscu, a s’ispissu assotziados a su cumintzu de su fumu durante s’infàntzia, includent cussu de pigare comente modellu fedales o persones famadas (atores o cantantes) chi pipant.

Sos pitzocos podent fintzas impreare su tabacu in àteras formas. Su 3,5% de sos istudiantes de sas superioras faghet impreu de tabacu non de fumu, fintzas si su tassu siat diminuidu in sos ùrtimos 10 annos. Su tabacu non de fumu podet èssere matziladu (tabacu de matzulare), postu in mesu a sa lavra inferiore e sa tzìntzia  (tabacu de buca) o respiradu cun su nasu (tabacu de inalare). Pipare sa pipa est in manera relativu raru. Sa pertzentuale de persones subra sos 12 annos chi pipant gigarros est diminuida.

Sos babbos podent chircare de evitare chi sos fìgios pitzocos pipent e impreent tabacu non de fumu ponende·si comente  modellos positivos (non pipende o matzulende tabacu), discutende in manera aberta de sos perìgulos acapiados a su tabagismu e animende sos pitzocos chi giai pipant a l’acabbare, si netzessàriu agiuende·los a rechèrrere a  assistèntzia mèdica.

Sas sigaretas eletrònicas (vape) sunt dispositivos a bateria chi impreant su calore pro trasformare unu lìcuidu in papore chi podet èssere respiradu. Custos lìcuidos in gènere cuntenent nicotina, su printzìpiu ativu presente in su tabacu, o tetraidrocannabinolo (THC), su printzìpiu ativu de sa marijuana. Nicotina e THC creant ambos dipendèntzia.

A su cumintzu sas sigaretas eletrònicas sunt istadas postas in su mercadu comente aparatos pro acabbare de fumare. Posca si sunt trasformadas in “vape”, ogetos galanos pro sos pitzocos e semper prus difùndidos in sos ùrtimos annos, mescamente tra sos pitzocos de tzetu sotziale e econòmicu mèdiu e artu. Segundu una chirca  reghente s’atuale impreu de sigaretas eletrònicas (vaping de nicotina, sena contare àteras sustàntzias) tra sos istudiantes de s’ùrtimu annu de sas superiores est creschidu meda: dae su 4,5% in su 2013 a su 25,5% in su 2019. Su 45,6% de sos istudiantes de s’ùrtimu annu de sas superiores at proadu sas sigaretas eletrònicas (nicotina e àteras sustàntzias).

A diferèntzia de sas sigaretas normales, sas sigaretas eletrònicas non cuntenent tabacu e non brùsiant nudda, custu signìficat chi non cuntenent sos produtos derivados dae sa combustione de su tabacu (catrame, monòssidu de carbòniu e àteras tossinas), responsàbiles de numerosos efetos negativos pro sa salude causados dae su fumu, cumpresu su tumore de su purmone e sa broncopneumopatia crònica ostrutiva (BPCO). Mancari gasi, àteras sustàntzias chìmicas cuntènnidas in sos produtos de vaping podent causare lesiones purmonares, chi podent èssere improvisas,  graves o chi durant in su tempus, in sos casos prus graves, mortales. In prus, custos produtos podent erogare cuntzentratziones artas meda de nicotina e THC. Su THC e sa nicotina creant dipendèntzia elevada e fintzas avelenamentu. Su papore emìtidu dae sas sigaretas eletrònicas respiradu in manera passiva cuntenet nicotina o  àteros printzìpios ativos chi a su matessi modu de sas sigaretas normales, podet dannificare sa salude de chie est a inghìriu de chie fumat.