di Ivan Marongiu

Sa luta a sa crisi climàtica diat dèpere mobilitare giòvanos e betzos

Medas narant chi s’edade siat unu nùmeru ebbia; pro àteros, imbetzes, s’edade si podet assotziare a sa sabidoria. O mancari si tratat de un’istadu mentale. A ogna contu, sa cosa bera est chi s’edade est unu fatore rilevante in sa lota contra sa crisi climàtica e su movimentu chi at torradu a pigare fortza dae su 2021 gràtzias a sos giòvanos si depet impignare a sensibilizare totu sas fàscias de sa populatzione, fintzas cussa de sos betzos, tropu pagu cunsiderados in cust’òtica.

Fintzas a immoe su movimentu globale pro cuntrastare su cambiamentu climàticu at interessadu mescamente sa populatzione giòvana e, prima de sa difusione de su covid-19, in totu su mundu si sunt bidas protestas ghiadas dae istudiantes chi ant fatu crèschere sa dibata pùblica e dadu prus visibilidade a sos giòvanos in sos forum internatzionales prus importantes.

Si dae una banda custos eventos sunt passos a in antis meda importantes, dae s’àteru, a dolu mannu, su 2020 est istadu s’annu prus caente mai registradu e su matessi at a èssere su 2021. Pro evitare una catàstrofe diat èssere netzessària una reduida de sas emissiones chi imbetzes sunt in crèschida costante. Pro custu est netzessària una reatzione lestra de totu sa sotziedade.

In sas discussiones subra su cambiamentu climàticu sas persones antzianas sunt praticamente invisìbiles respetu a sas giòvanas, epuru sena duda sunt fundamentales pro rèndere prus eficatzes sas initziativas. Aco’ duncas chimbe resones pro sas cales est netzessàriu chi su movimentu de sos giòvanos interesset de prus sos mannos e los e rendat fintzas protagonistas.

Sas persones antzianas sunt prus vulneràbiles a sa crisi climàtica e a sos efetos suos, mescamente pro su chi interessat sa salude issoro e sa possibilidade de dèvere afrontare eventos estremos. Sa situatzione issoro podet devènnere prus delicada a càusa de problemas de mobilidade, isulamentu sotziale (in unas cantas culturas) e dificultades a tènnere atzessu a sos servìtzios. Pro esempru, su 75 pro chentu de sos mortos causados dae s’uraganu Katrina de su 2005 in sos Istados Unidos teniat prus de sessanta annos. Però s’arrastu ecològicu issoro, est a nàrrere s’indicadore pro valutare su consumu umanu de risursas naturales respetu a sa capatzidade de sa Terra de las torrare a generare, podet inclùdere unu consumu energèticu  artu meda pro impreos domèsticos e sa dipendèntzia de sas veturas pro sos ispostamentos. Cun su colare de su tempus, persones prus giòvanas cun un’arrastu energèticu mannu podent mantènnere sos artos livellos issoro de emissione de CO2 fintzas in sa fase sutzessiva de sa vida.

In su mundu, su nùmeru de persones chi tenent prus de 65 annos est creschende prus a sa lestra de àteras fàscias de edade, e diat pòdere rapresentare una de sas trasformatziones sotziales prus significativas de custu sèculu. Su fenòmenu non si lìmitat a sas regiones prus isvilupadas, comente su Giapone o s’Europa meridionale: oe in sos paisos prus pagu industrializados bivent  2/3 de sa populatzione antziana mundiale e in generale custa cuota est creschende in belle totu sos paisos. In cantidade e in proportzione, sa tendèntzia in sos annos imbenientes si diat pòdere traduire in una crèschida de emissiones de CO2 collegada a sa populatzione betza.

Comente su diritu de protestare in modu non violentu, fintzas su votu a sas eletziones est unu diritu de sos tzitadinos. Epuru, medas giòvanos non tenent custu diritu o sèberant de non l’esertzitare. In paisos comente sos Istados Unidos, pro esempru, su 52 pro chentu de sos eletores registrados in su 2020 aiat prus de 50 annos (fiat su 41 pro chentu in su 1996). Unos cantos istùdios ant rilevadu chi sas persones prus mannas pensant de èssere prus pagu corpidas de sos giòvanos dae sos efetos de sa crisi climàtica e de èssere prus pagu in gradu de la cuntrastare, e custu diat pòdere influentzare su sèberu issoro de dare o nono su suportu netzessàriu pro cambiare sas polìticas.

Non b’at meda coerèntzia tra sas polìticas chi interessant s’imbetzamentu de sa populatzione e su cambiamentu climàticu. Pro esempru, su documentu de sas Natziones Unidas chi decretat sos obietivos de isvilupu sustenìbile (Oss) mentovat sa populatzione antziana solu tres bias, e su mecanismu printzipale pro compidare sos progressos in sos sìngulos paisos mustrat comente solu unu territòriu subra  110 (Andorra)  allegat de isfortzos chi ponent a su tzentru s’imbetzamentu de sa populatzione in sas polìticas pro realizare s’obietivu de atziones eficatzes contra su cambiamentu climàticu.

Una parte semper prus manna de sa richesa globale, cumpresos sos patrimònios e sas ispesas chi faghent girare s’economia, est in manu a persones antzianas. Si pigamus comente esèmpiu sos Istados Unidos, bidimus chi sa populatzione cun prus de 55 annos gastat su dòpiu de sas tzifras mobilitadas in su mercadu dae sos Millennial. Segundu sas istimas atuales, dae inoghe a su 2030, s’11 pro chentu ebbia de su capitale de investimentu at a èssere in manu de persones prus giòvanas de 45 annos. Epuru, mancari apant unu pesu prus mannu in su mercadu atzionàriu e in su diritu de votu, sos investidores antzianos cunsiderant prus pagu meda de sos investidores giòvanos fatores comente s’ambiente, sa sotziedade e sa gestione de sa cosa pùblica.

Bida sa positzione importante de sos betzos e su potentziale issoro a traduire in pràtica sas ideas de sa difesa de s’ambiente, comente podimus pònnere a frutu sa sabidoria e s’influèntzia issoro? Pro esempru, dende prus pesu a sas temàticas e a sas polìticas chi siant de interessu pro sa fàscia prus antziana, comente  sos arriscos e sas oportunidades acapiados a su clima pro su chi interessat  pensiones e investimentos, sa bona gestione de s’energia in domo, sos possìbiles sèberos pro una mobilidade de impatu ambientale minore, opuru isvilupende sistemas de allerta pro s’arriscu de cunditziones climàticas estremas.

Custu diat dèvere inclùdere fintzas una comunicatzione ispetzìfica e sa creatzione de un’ischire nou: mentras sos giòvanos de oe podent retzire una formatzione subra su cambiamentu climàticu in iscola, sos prus antzianos no ant tentu custa oportunidade e fintzas a immoe est istada prodùida bpaga informatzione destinada a issos. Comente si siat tocat a nàrrere chi esistent etzetziones dignas de mentovu, comente pro esempru sas universidades de sa Tertza Edade, chi mirant a sa formatzione e a s’interessamentu in sa vida sotziale ativa mescamente de betzos e pensionados.

Su covid-19 at postu in lughe comente totus semus  interconnessos a su livellu globale, mustrende·nos comente siat sos giòvanos siat sos betzos subant sos efetos diretos e indiretos de su chi càpitat in su mundu. In cust’òtica, fintzas sa crisi climàtica corpit in manera indiscriminada, e amus bidu protagonistas de sas initziativas comente David Attenborough e Greta Thunberg chi si sunt ativados pro diminuire su divàriu tra sas generatziones. Esèmpios de solidariedade comente custu sunt una premissa chi faghet isperare bene pro un’agenda climàtica prus inclusiva, acanta su pessamentu pro su tempus benidore interesset giòvanos e betzos.

Pro ite si sa crisi climàtica èsseret afrontada totu paris si diant pòdere tènnere resurtados mègius. Est lòmpida s’ora chi sas generatziones collàborent e s’agiudent tra issas, pro ite sos giòvanos de oe ant a èssere sos betzos de cras.