di Ivan Marongiu

Mentras su nord Europa traballat  pro prodùere energia birde, s’Itàlia puntat galu a su petròliu

Esponende in parlamentu sas lìnias  de sa polìtica èstera de su  guvernu, su ministru de sos Èsteros Luigi Di Maio at cunfirmadu su “Mediterràneu e s’Àfrica” comente  àrea prioritària pro s’Itàlia, “prataforma de connetividade econòmica, energètica e infrastruturale tra Europa, Àfrica e Àsia”. Prima de andare a Trìpoli cun Mario Draghi, Di Maio at allegadu de sos interessos istratègicos e econòmicos in Lìbia, in su Sahel e in su Corru de Àfrica, paris cun sa netzessidade de “assentadura” e de “seguridade” de cussas regiones, bidu s’importu istratègicu de su Mediterràneu orientale tra Grètzia e Tzipru – est a nàrrere su logu de passàgiu de su gasdotu Eastmed.

Una geopolìtica chi si cuntzentrat galu in  petròliu e gas, e non bidet perunu acòrdiu de cooperatzione cun sos Paisos de su Nord Europa e fintzas extraeuropeos, pro prodùere in su Nord Àfrica, energia neta.

Difatis in Germània e in sos Paisos bàlticos e iscandìnavos sa reconversione birde promòvida dae su Recovery Fund europeu andat a in antis dae annos gràtzias a sos progetos pro s’energia cun sos Paisos de sa regione e cun sas economias emergentes. Su 27 maju  Angela Merkel e sa prima ministra  norvegesa Erna Solberg ant inchingiadu su primu cundutu  de energia green de Europa: 623  chilòmetros de eletrodoto sutamarinu intre sos duos Paisos, fraigadu  in 5 annos in su Mare de su Nord pro unu costu de 1,8 milliardos de èuros e una potentzialidade de 1400 megawatt, chi permitet a sa Norvègia de bèndere a sa Germània s’energia idroelètrica in etzessu e a sos tedescos cussa eòlica a sa Norvègia.

Merkel at definidu su NordLink “una resèssida pro sa cooperatzione de sos duos Paisos” e una “pedra miliare pro una provista moderna de energia in crae europea”. S’eletrodotu est mutidu fintzas “cavu birde”, pro ite totu s’energia chi carrat est neta: sa currente elètrica de sa Norvègia est difatis generada dae turbinas idroelètricas sustenìbiles collocadas  suta sos rios, in modu de no isvistare su paesàgiu de sos fiordos. Su Nordlink est istadu realizadu e est gestidu dae unu cunsòrtziu chi riunit sa cumpangia energètica istatale norvegesa Statnett, s’operadore de sa rete elètrica olandesa TenneT, compidada dae su guvernu e chi tenet una una filiare in Germània, e s’Istitutu de crèditu tedescu pro sa ricostrutzione (KfW) – est a nàrrere sa banca de isvilupu istatale, chi dae su 1948 finantziat programas natzionales e internatzionales.

Su pianu de ricunversione energètica però no interessat Germania e Norvègia ebbia, ma fintzas  sos Paisos Bassos, sa Danimarca, s’Isvètzia e sa Finlàndia e est coinvolgende puru Lituània, Estònia, Letònia e Polònia pro creare unu mercadu comunu de s’eòlicu.

In generale, totu s’àrea iscandìnava est a s’avanguàrdia pro s’eliminatzione de sas emissiones de CO2 e pro s’isvilupu de fontes sustenìbiles. Ma si sa Danimarca est sa mùgius pro sa produtzione e su consumu de energia eòlica, in s’Islanda, gràtzias a sos geyser e e a sos vulcanos, su 100% de s’eletritzidade arribbat dae energias rennoaditzas (su 73% dae s’idroelètricu e su 27% de sa geotermia) e su 90% de sas famìlias si caentat gràtzias a sa geotermia. E fintzas in Norvègia prus de su 90% de s’eletritzidade arribbat a sas domos, a unu costu bassu meda, pròpiu dae fontes rennoaditzas e sos balàngios de s’export de su petròliu sunt torrados a investire in sa chirca. In Istocolma est difatis in fase de isperimentatzione su progetu de chirca Green Flyway, in collaboratzione cun s’Istadu norvegesu pro su fràigu de drones e aèreos a elètricu.

Pro sa Germània, chi at sa capatzidade prus arta de tzentrales a combustìbile fòssile installada in Europa, su percursu cara a sa neutralidade climàtica est prus difìtzile. In su 2020 su guvernu at autorizadu una tzentrale a carbone noa  in su coro industriale de sa Ruhr, andende contra sas racumandatziones de sa Cummissione Ue e contra su pranu ambientale de recunversione promòvidu dae s’esecutivu. Mancari gasi però sa Germània,  giai in su 2018, at acumpridu passos importantes cara a sas rennoaditzas.

Sa Germània persighit difatis de annos custa moda positiva subra de sas rennoaditzas fintzas pro mesu  de alleàntzias internatzionales cun sos Paisos emergentes de su Nord Àfrica: in su 2015 su guvernu tedescu at finantziadu su Marocu cun 654 milliones de èuros pro costruire, in partenariadu fintzas cun sa Banca mundiale e sa Banca europea pro sos investimentos (Bei), su cumplessu solare prus mannu de su continente africanu, “a tutela de sos interessos mundiales comente cussu de su clima”. Una cooperatzione ambientale crèschida in su 2020 paris cun sa produtzione de idrògenu birde e de àteros combustìbiles sustenìbiles, istantziende àteros fundos pro progetos pilota in Maroco, suportados dae sos istitutos de iscièntzia aplicada de Fraunhofer. Fintzas ocannu sa Germània at investidu 30 milliones de èuros in unu memorandum de acordos cun sa Tunisia, pro generare paris idrògenu birde.

Sa realidadeest chi, mentras in custos meses sos tedescos ant postu subra de su pratu 8 milliardos de èuros de intzentivos pro sa ripartèntzia de s’idrògenu istringhende collaboratziones cun s’èsteru,  s’Itàlia est  istada a su tzentru de sas crònacas internatzionales pro s’iscàndalu ambientale pro sas tonnelladas de refudos de su Salento blocados in su portu de Tùnisi.

Roma at a èssere su prus importantes destinatàriu in Europa de sos fundos post pandemia de su Next Generation Eu (prus de 65 milliardos de èuros in agiudos, sa prima rata de  25 milliardos at a lòmpere custu istiu) e però at fissadu s’obietivu pro sa neutralidade climàtica a su 2050, limitende·si a cuntzepire sos Paisos de s’àtera isponda de su Mediterràneu comente partner cun sos cales  tratare acòrdios subra  sos migrantes e partenariados subra su gas e su petròliu – o comente amus bidu fintzas  comente  muntonàrgios. Mancu su ministeru nou pro sa Transitzione ecològica istituidu dae su guvernu Draghi pro immoe at dadu una bortada a sas polìticas ecològicas italianas, abarradas blocadas a càusa de sa burocratzia e a largu dae sas tratativas internatzionales.

Su NordLink at no at a abarrare pro medas tempus s’ùnicu eletrodotu birde  de Europa: dae sa fine de su 2021, difatis, unu cavu elètricu sutamarinu galu prus longu, de 725 chilòmetros, at a carrare energia lìmpia dae sa Norvègia a su Regnu Unidu.

Tocat a  ammentare chi sos guvernos de su Nord Europa non sunt sighende pranos utòpicos: Oslo no at mai atzetadu sas rechertas de sos ambientalistas de firmare sas esploratziones e sas trivellatziones pro su petròliu pro gherrare contra sos cambiamentos climàticos in s’estremu Nord de su mundu, sa Germània e de prus su Regnu Unidu sighit  sas polìticas green in un’òtica de cumpromissu cun cussas indùstrias, ma però ant aviadu una pianificatzione sèria subra sa sostenibilidade ambientale, cun progetos de cooperatzione a longu tèrmine fintzas transnatzionales.

A s’imbesse, mancari sos esèmpios europeos, s’Itàlia restat acapiada a una bisione geopolìtica tzega, oramai superada. Imbetzes de sighire sos ischemas betzos de sa cumpetitzione pro sos idrocarburos e pro s’ispartitzione de sas risursas, diat dèvere sighire s’esèmpiu de su Nord Europa. Si s’Itàlia no at a cambiare polìtica ambientale, aviende unu pianu de ricunversione energètica sèriu, at a abarrere semper unu passu in segus respetu a sos echilìbrios europeos e at a abbassare sa calidade de sa vida de sos tzitadinos suos in cunfrontu cun cussa de sos àteros Paisos, contribuende in prus a guastare sa salude de totu su Pianeta.