di Ivan Marongiu

Creschet su malistare tra sos prus giòvanos e traballadores precàrios

Dae su cumintzu de sa pandemia sos casos totales de coronavirus sunt prus de 200 milliones in totu su mundu. Belle 5 miliones sunt sos mortos, ma gràtzias a su vatzinu, suministradu in casi 6 milliardos e mesu de doses, sa mortalidade s’est abbasciada in modu signidicativu, e su matessi s’ispàinu de sa cundidura.  A parte sos dannos fìsicos, comente amus naradu medas bias, su Covid at causadu medas dannos psicològicos e mentales, mescamente tra sos giòvanos, prus che totu pro more de sos acorros.

In Germània, segundu un’istùdiu de su Tzentru mèdicu universitàriu de Amburgu-Eppendorf conduidu subra milli giòvanos tra sos sete e sos 17 annos, e subra prus de 1.500 genitores, bator pipios o pitzocos ogna chimbe s’intendent opressos dae sa pandemia. Dae s’istùdiu est essidu a campu chi unu piseddu ogna tres sufrit de ànsia o depressione acapiada a sa pandemia o presentat sìntomos psicosomàticos comente dolore de conca o dolores de istògomo. In particulare, segundu s’istùdiu, sufrint de prus sos giòvanos chi benint dae famìlias e cuntestos prus pòveros e dae comunidades immigradas. Mescamente durante sos acorros “sas iscolas si devent tènnere in cuntatu regulare cun sos istudiantes e dare prus atentzione”, at naradu Ulrike Ravens-Sieberer, chi at ghiadu s’istùdiu e diretora de sa chirca de sa clìnica psichiàtrica de pediatria in s’ispidale universitàriu.” Si nono b’at su perìgulu chi sos pipios e sos pitzocos chi benint dae famìlias a arriscu perdant sa motivatzione issoro e su disìgiu de istudiare”. In su cumplessu sa majoria at decraradu chi in famìlia si brigat de prus, chi issos etotu sunt prus brigajolos, tenent prus problemas in iscola e cun sos amigos issoro. In prus, segundu s’istùdiu, màndigant prus pagu in modu sanu, colant prus tempus pitzigados a su telefoneddu e pràticant prus pagu isport. Totu custu mancari sas restritzines siant belle acabbadas e mancari si siat torrados a sas letziones in presèntzia. Difatis su cunfinamentu de s’annu coladu at fatu nàschere abitudines malas chi immoe sunt difìtziles de abbandonare.

Sa pandemia de Covid-19 at triuladu su mundu  dae su puntu de vista sanitàriu e econòmicu. Ma cales efetos at àpidu subra s’isfera mentale e psicològica?

Dae una banda  sos Guvernos de sos paisos prus corfidos ant postu in campu una sèrie de atziones pro limitare s’ispàinu de sos contàgios e menguare sa pressione in su sistema ospedalieru. Dae s’àtera banda sa pandemia de Covid-19 at provocadu una sèrie de àteros efetos chi cun probabilidade ant a èssere meda  prus difìtziles a curare e chi esponent a cunsighèntzias cumplessas, mescamente sas fascias prus giòvanas e vulneràbiles de sa populatzione. In particulare, a apessamentare sos espertos, in custu perìodu de campagna vatzinale, sunt sos efetos psicològicos chi sa pandemia at ingendradu e at a ingenerare in sos indivìduos, mescamente subra sos giòvanos e subra sas persones psicològicamente prus fràgiles o prus espostas a sa crisi econòmica chi derivat dae s’apretu sanitàriu.

Diversos istùdios ant cunsideradu sos efetos de su Covid-19 subra  s’isfera psìchica. Segundu sos resurtados de un’istùdiu realizadu dae su Dipartimentu de Iscièntzias Biomedicas de Humanitas University, sa pandemia de Covid-19 at intzìdidu in manera significativa subra s’isfera psicològica e emotzionale de sos indivìduos. Custu istùdiu preliminare, basadu in unu campione de 2.400 persones, at rilevadu chi in su perìodu de pandemia su 21% de sos intervistados at notadu unu pegioramentu in sos raportos cun su cumpàngiu/a e su 13% cun sos fìgios issoro. In prus, su 50% de su campione at riveladu de èssere prus fatigados  durante su traballu e su 70% de sos istudiantes imbetzes at decraradu unu calu sensìbile de sa cuntzentratzione in s’istùdiu.

Non solu custu: durante sos meses de apretu sanitàriu, su 14% de sos intervistados at decraradu de àere comintzadu a assùmere ansiolìticos o sonnìferos e su 10% at pigadu fintzas antidepressivos, mentras chie giai faghiat impreu de custas meighinas prima de sa pandemia at aumentadu su dosàgiu (19%). In prus, «su 21% at naradu de àere àpidu sìntomos de ànsia significativos chi ant cunditzionadu su traballu issoro, mentras su 10% at tentu a su mancu un’atacu de pànicu in su mese pretzedente a s’indàgine, sena  l’àere mai tentu prima in sa vida. Su 20% at naradu de àere tentu sìntomos significativos de istorbu post-traumàticu de istrachidùdine (PTSD) in relatzione a esperièntzias acapiadas a sa pandemia, mentras su 28% at lamentadu sìntomos ossessivu-compulsivos chi ant cunditzionadu su traballu issoro», narat semper su raportu de su Dipartimentu de Iscièntzias Biomedicas de Humanitas University.

Sos istùdios realizados dae medas iscuadras de iscientziados in totu su mundu in su perìodu de acorru e restritziones descrient in manera unitària s’impatu grae chi sa pandemia at tentu subra s’isfera psìchica de sos indivìduos. Respetu pròpiu a custa problemàtica dae meses sos presidentes de vàrios òrdines regionales de sos Psicòlogos avertent de sa netzessidade de unu pranu chi permitat a sos tzitadinos de atzèdere a terapias e a suportu psicològicu. In sos ùrtimos meses, gràtzias a sas pressiones de numerosos professionistas de su setore, s’est allutu unu dibàtitu subra su tema chi mirat mescamente a promòvere s’aumentu de un’atzione programàtica pro allargare s’atzessu a sas curas de sos indivìduos prus a arriscu, mescamente pro sos giòvanos e pro sos traballadores chi bivint un’istadu de precariedade e chi, a càusa de sos istipèndios bassos, tenent dificultade a atzèdere a terapias psicològicas privadas. Sunt custos sos sugetos chi prus de totus ant subidu s’impatu psicològicu de sa pandemia isvilupende fintzas istorbos comente ànsia, atacos de pànicu e depressione.

«Su servìtziu sanitàriu natzionale devet tènnere contu de sos efetos psicològicos derivantes dae sa pandemia,  comente  ànsia e depressione», at naradu Armando Cozzuto, presidente de s’Òrdine de sos Psicòlogos de sa Campània, sutaliniende chi at a èssere netzessàriu atentzionare su prima possìbile mescamente sas fascias sensìbiles de sa populatzione, comente  pipios, pitzocos, sèneghes, persones cun isentimentos.

Su problema est de òrdine mescamente finantziàriu: in Itàlia, s’ispesa sanitària cumplessiva destinada a sa salude mentale  in mèdia est uguale solu a su 3,5% de su totale, cun medas disugualidade tra Nord e Sud e Provìntzias autònomas e, comente sutaliniadu dae su presidente de sa Sotziedade Italiana de Epidemiologia Psichiàtrica Fabrizio Starace in sa Cunferèntzia Natzionale pro sa Salude Mentale fata istade in su Ministeru de sa Salude, custu acostamentu arriscat de limitare sa possibilidade de atzessu a sas curas pro sos sugetos chi nde diant tènnere bisòngiu e non si podent permìtere de ricùrrere a professionistas de su privadu. Comente solutzione a sa problemàtica, semper in s’àmbitu de sa Cunferèntzia Natzionale, s’est propostu de insertare in sa grìllia de sos Livellos Essentziales de Assisèntzia trastos pro valutare fintzas sos percursos de salude mentale in su territòriu non solu in ispidale, paris cun sa netzessidade de ativare unu compudu de su sistema de cura, cun sa publicatzione de una relatzione annuale dae banda de su Ministeru.

Su puntu detzisivu de sa gestione de s’apretu psicològicu derivante dae sa pandemia est totu custu: mancari in Itàlia òperent 130.000 psicòlogos, solu su 5% traballat a s’internu de istruturas de su sistema sanitàriu natzionale. Si dae una banda sas istruturas pùblicas chi ofrint agiudu psicològicu s’agatant a parare fronte, cun pagas risursas a disponimentu, sas rechertas de tzitadinos chi diant tènnere bisòngiu de unu percursu de tuteal, dae s’àtera banda est meda su nùmeru de tzitadinos chi, pro problemas econòmicos, rinùntziat a un’agiudu psicològicu, pro ite non si podet permìtere de afrontare un’ispesa in modu privadu a prètzios de mercadu, mescamente sas categorias chi ant subidu in manera prus cuncreta sos efetos de sa pandemia comente giòvanos o traballadores precàrios.