di Ivan Marongiu

S’Itàlia no est unu paisu pro giòvanos

S’Itàlia no est unu Paisu pro giòvanos. A lu nàrrere sunt sos datos presentados in un’artìculu essidu in sa rivista The Vision e iscritu dae su giornalista Francesco Nasi.

In s’introdutzione a su Raportu Giòvanos de s’Istitutu Toniolo, su professore Alessandro Rosina sutalìniat comente sos giòvanos siant una “generatzione in acorru” giai prima chi cumintzarent sas limitatziones pro parare fronte a sa pandemia: blocados de unu sistema chi faghet de totu pro los poderare  firmos, arrèscios, impedende·lis de s’afirmare. Segundu sa Global Social Mobility Index de su World Economic Forum, s’Itàlia est tra sos ùrtimos Paisos europeos pro mobilidade sotziale, agigu subra de Ungheria, Bulgaria e Romania. S’edade mèdia chi unu giòvanu andat a bìvere a solu est  trinta annos, su datu prus artu in Europa, a palas de Croàtzia e Islovènia. E non si tratat de una chistione de sèberu o de atacamentu esageradu a sa famìlia, ma de s’impossibilidade econòmica de fàghere diversamente. Est difìtzile imaginare comente unu giòvanu potzat bìvere pro contu suo in una tzitade comente Milanu cando s’istipèndiu suo non sùperat mancu su limenàrgiu de poberesa. Su 30% de sos pitzocos suta sos 29 annos, difatis, no arribbat a una retributzione de 800 èuros a su mese e solu su 37,3% de sos chi tenent prus pagu de 35 afirmat de tènnere unu traballu istàbile.

Segundu un’istùdiu de Demopolis in su 2018, su 66% de sos giòvanos imàginat unu cras peus respetu a su presente, mentras solu su 9% pessat chi at a èssere mègius. Semper segundu su Raportu de s’Istitutu Toniolo, sos giòvanos italianos sunt sos chi prus de totus, in cunfrontu a  cuddos de sos àteros Paisos europeos isvilupados, ant rinutziadu a sos progetos issoro de vida durante sa crisi pandèmica.

In prus tocat a agiùnghere sa crisi demogràfica diat pòdere portare a unu collassu de su sistema de sas polìticas sotziales, aumentada dae sa fua de sos cherbeddos cara a àteros Paisos, acanta sos giòvanos laureados – e mescamente laureadas –agatant  un’ambiente chi ischit avalorare sas cumpetèntzias e capatzidades issoro prus de s’Itàlia.

Sa primu cosa chi diat tocare a fàghere  pro cambiare custa tendèntzia devet bènnere dae chie tenet sa responsabilidade polìtica, est a nàrrere su Guvernu e su Presidente de su Cussìgiu, Mario Draghi. Isfrutende sa majoria parlamentare, unu agradessimentu populare artu e sas possibilidades de investimentu dadas dae su PNRR, s’Itàlia tenet un’ocasione ùnica pro promòvere una sèrie de mesuras chi agiuent a nde fàghere essire sos giòvanos dae s’acorru econòmicu, mentale e sotziale acanta sunt blocados.

Est netzessàriu agire mescamente in  su traballu. Serbint polìticas chi fatzìlitent s’intrada de sos prus giòvanos in su mercadu. Su progetu Garanzia giovani, chi deviat andare in custa diretzione, s’est riveladu però pro su prus fallimentare a càusa de su mancadu funtzionamentu de sos tzentros pro s’impreu e s’ausèntzia de sinergia cun sas aziendas. Custu at fatu aumentare de prus sos tirotzìnios precàrios, pegiorende sa situatzione. Prus eficatze paret imbetzes s’esòneru contributivu pro s’assuntzione de sos giòvanos suta  35 annos, prevìdidu in sa lege de bilantzu 2021, chi però devet divènnere istruturale e ligadu a una garantzia de prospetiva e istabilidade de traballu. Su tema de sos tirotzìnios est un’àteru nodu detzisivu, essende impreados a tropu a ispropòsitu e a bortas sena dare a sos giòvanos una prospetiva de assuntzione bera.

Si si cheret garantire a sos giòvanos sa possibilidade de èssere a beru autònomos tocat a promòvere polìticas abitativas ad hoc, permitende fintzas a chie benit dae unu cuntestu sotzio-econòmicu isvantagiadu de tènnere sa possibilidade de bìvere in modu indipendente. Si diat pòdere pigare ispiratzione dae s’Ispagna, in ue est istada presentada una proposta chi mirat a sustentare sas ispesas de pesone de sos giòvanos tra sos 18 e sos 35 annos cun bonos mensiles finas a 250 èuros. Tocat estèndere sos agiudos pro sos giòvanos a totu sos setores, dae s’intrada a sos teatros e a sos museos finas a sos isgràvios fiscales.

Iscola e universidade devent devènnere prioritàrias. Semus galu su Paisu cun su nùmeru prus bassu de laureados de Europa a pustis de sa Romania, cun prus pagu de su 30% in sa fàscia 25-34 annos, e custu pro ite in Itàlia sa laùrea non benit avalorada in modu bastante in su mundu de su traballu. Subra  custos temas, su guvernu at in pigadu dae pagu unos cantos providimentos, destinende 17,59 milliardos de su PNRR a s’iscola. S’arriscu, però, est chi non siat sufitziente. Serbit un’impreu prus istratègicu de sas risursas, programas prus modernos e interativos e una rivalorizatzione de su ruolu de sos dotzentes, cumintzende dae una retributzione prus arta, sende chi s’Itàlia est unu de sos Paisos acanta sos professores balàngiant prus pagu in Europa. In fines, una polìtica a mesura de giòvanos devet tènnere comente  orizonte su benidore e investire duncas in manera forte in chirca e innovatzione. Fintzas in custu àmbitu, s’Itàlia s’agatat in segus meda, cun in pessu s’1,4% de su Pil gastadu in chirca e isvilupu tra pùblicu e privadu, mentras sa mèdia Ue s’atestat a su 2,2%. Si puru sa ministra de s’Universidade apat decraradu chi su guvernu at a istantziare 9 milliardos pro sa chirca in sos annos imbenientes, custu diat pòdere non bastare a abbassare sa diferèntzia cun sos àteros Paisos europeos, difatis tenimus bisòngiu de investire meda prus de sos àteros pro prenare sa distàntzia chi est bènnida a si formare in sos ùrtimos deghènnios.

Prus in generale, est netzessàriu chi sas fortzas polìticas fatzant propostas cuncretas pro risòlvere sa chistione de sos giòvanos, a manera chi s’atentzione de su Paisu si cuntzentret in custu tema, imbetzes de sighire a fàghere comente chi no esisteret. Pro esempru, cando est istada presentada una proposta subra de su votu a sos piseddos de 16 annos e una proposta de finantziamentu a sos de 18 pro comporare  abitatziones, pro sa formatzione e pro traballu, medas fortzas polìticas si sunt opostas e posca non si nd’est prus faeddadu. Ma cussas propostas ant tentu su mèritu, a su mancu  pro una chida, de pònnere suta de s’atentzione de sos mèdios de comunicatzione e de s’opinione pùblica sa chistione de sos giòvanos. Difatis si si cheret chi su guvernu si cuntzentret subra sas polìticas pro sos giòvanos, serbit chi custa atentzione devèngiat una costante.

Prima de totu sos giòvanos  devent rivendicare sos diritos issoro. Dae sas mobilitatziones pro s’ambiente de Fridays for Future, finas a su movimentu culturale chi grupos comente  Orizonti Polìtici, Tortuga e Pandora Rovista sunt generende, sos giòvanos  chircant de fàghere intèndere sa boghe issoro, mancari sos infinidos ostàculos chi addobiant. Ma bisòngiat pigare consièntzia de su fatu chi sa generatzione Z e medas millenial s’agatant in unu sistema cumplessu meda chi non podent cambiare a solos e in ue sos ruolos de prus pòdere sunt ocupados dae chie non tenet interessu a modificare su status quo, mancu si de custu cambiamentu dipendet su benidore de su Paisu.

Sa chistione de sos giòvanos est gasi importante pro su benidore de s’Itàlia chi a l’afrontare non devet èssere una sola fortza polìtica o a unu  grupu sotziale ebbia. Devet èssere un’impignu colletivu de totu sa sotziedade, chi movet dae s’istìmulu de sos giòvanos e si contivigiat in sas detzisiones de chie detenet positziones de podere; chi s’afòrtiat de sa pluralidade de ideas bènnidas dae diversas traditziones polìticas e culturales e s’arrichit de su tzivismu e cun  sos contributos dae su bassu. Su passu detzisivu pro aviare custu protzessu in manera sistemàtica e endèmica, però, podet bènnere pro fortza dae su Guvernu. S’agenda de s’esecutivu Draghi devet èssere detada dae s’imperativu de trasformare s’Itàlia in unu Paisu a mesura de giòvanos. Si tratat de un’apretu chi non si de podet fàghere a mancu, de una cosa chi, pro impreare s’espressione famada de s’ex presidente de sa BCE etotu, devet èssere fata “whatever it takes”, est a nàrrere “a ogni costu”!