di Ivan Marongiu

Allarme generatzione Y e Z: sos piseddos sunt perdende s’abitùdine de iscrìere a manu e de memorizare

Chie insegnat in sas iscolas superiores e in sas universidades, non podet fàghere a mancu de s’abbigiare chi unu nùmeru semper prus mannu de  istudiantes de sas generatziones Y e Z possedit oramai un’istrutura de pensamentu limitada, unu vocabulàriu reduidu, unu limbàgiu incumpletu e simpre meda. A custu  propòsitu su linguista Ludwig Josef Johann Wittgenstein (Vienna, 26 abrile 1889 – Cambridge, 29 abrile 1951) aiat naradu: “Sende chi su limbàgiu est su mèdiu cun su cale su “deo” si relatat cun sa realidade, si est corrùmpidu su limbàgiu tuo, signìficat chi est corrùmpidu su raportu tuo cun sa realidade”.

E proite  sutzedet custu? Sos pitzocos de oe, sos gasi narados nativos digitales, impreant in manera compulsiva sos mèdios de comunicatzione a disponimentu issoro, e semper prus a s’ispissu cando faghet impreu de custos trastos ispantosos e progredidos de sa tecnologia, lu faghent in contemporànea: pro custu motivu, de cunsighèntzia, su cherbeddu issoro rielàborat su chi ant incameradu: frammentos ebbia. Creende de pòdere eseguire funtziones multitasking comente unu computer, incarnant in modu automàticu una famada lege de s’informàtica: rubbish in, rubbish out, est a nàrrere “arga intro, arga in foras”. Custu nos faghet cumprèndere chi semus intrados in s’economia de sa costante atentzione partziale.

Pro cumprèndere comente bi semus arribbados, devimus andare in segus in su tempus de a su mancu 60.000 annos, finas a cando sos òmines ant cumintzadu a faeddare tra issos sa prima borta. Podimus cunsiderare cussu momentu comente su primu cambiamentu mannu in s’istòria de sa comunicatzione umana. B’ant a chèrrere su bellu de 50.000 annos pro arribbare a su segundu cambimentu importante, in su 1500 a.C., cando in manera contemporànea tra Egìtzios, Fenìtzios, Sumeros, Tzinesos, naschet su limbàgiu.

Pro arribbare a su sartu sutzessivu b’ant a chèrrere àteros 3000 annos: in su 1455 Gutemberg imbentat s’istampa a caràteres mòbiles, una rivolutzione  manna a beru pro s’ispàinu de sa cultura e de sa matemàtica.

Cun unu brìnchidu prus minore, 400 annos, s’arribbat a su 1840, annu chi essit su su primu cuotidianu a tiratura manna, su London Gazette, nàschidu in veridade  giai in su 1600, ma  comente simpre fògiu. In fines, dae sa metade de s’Otighentos, in mancu de 200 annos assistimus a unu sighi-sighi de imbentos e progressos, totus rivolutzionàrios meda: telègrafu, linotype, fotografia, tzìnema, telègrafu sena filos, ràdios, tubu catòdicu (1900), primas trasmissiones tv (1930), digitalizatzione de sos signales, personal computer, finas a arribbare a su 1990 cun internèt, un’àteru cambiamentu mannu, o breaktrough pro lu nàrrere in inglesu, chi pro s’umanidade si diat pòdere paragonare a una genia de Big Bang culturale.

Si provamus a imaginare custos eventos in s’asse de su tempus, bidimus una iscala manna meda cun sos iscalerri chi ant cumintzadu a s’istrìnghere semper de prus, finas a s’incarcare una subra de s’àteru. Ma custa atzeleratzione de sa tecnologia no est s’ùnicu s’apretu chi tocat a parare fronte. Pro esempru, sos canales televisivos digitales in pagos annos sunt devènnidos meda a beru (in Itàlia ebbia si nde contant belle 500),  imbetzes sos sitos internèt ativos chi si podent sighire dae su pc nostru sunt a su mancu unu milliardu e mèdiu. De cunseguèntzia su tempus devenit su fatore crìticu de primore.

Bivimus unu paradossu chi non si podet risòlvere: mentras creschent sos sèberos informativos, de disaogu e de recreu (sos americanos l’ant mutida “information overload”) s’abbassat su tempus pro su gosamentu issoro. Sa maleditzione prevìdida dae Shakespeare devenit duncas una realidadade a totu sos efetos, mescamente pro comunicadores e editores: “Su tempus est essidu dae sos càrdines. Oh sorte maladita, chi deo etotu sia destinadu a lu torrare a pònnere in sè”. Amleto àutu I iscena I. E fìamus in su 1600!

Pro reagire a totu custas crititzidades ite  faghent sos èsseres umanos, mescamente sos prus giòvanos? Chircant de devènnere multi-tasking pròpiu comente unu computer, e in custu modu chircat de atzapare a sa lestra cantos de informatziones, cun su resurtadu de rielaborare frammentos ebbia. Ma sos neuròlogos ammentant chi passare a sa lestra dae unu còmpitu a s’àteru tenet cunseguèntzias importante e prus che totu costos cognitivos chi non tocat a sutavalutare.

Ogni bia chi leghimus unu sms, aberimus una mail, damus un’ograda a whatsapp o messenger, su cherbeddu nostru retzit una dose minoredda de dopamina, s’ormone de sa satisfatzione, chi benit interpretadu comente su cumpensu pro àere acumpridu unu còmpitu. A sa fine de sa die amus a èssere prenos de satisfatzione… in realidade però no amus fatu nudda de particulare.

Ma sa cosa peus est chi in su cherbeddu nostru nos amus a agatare unu muntone de interrutores, ispatzados e usurados pro sas continas trasformatziones cognitivas. Est cussu chi sutzedet a  sa generatzione Z, chi in prus, aende postu sos pòddighes subra de una tastiera qwerty giai dae minores, sufrit de ritardos craros in su limbàgiu, pro ite in sos neurones, s’ammentu cumpletu de sos faeddos est costituidu dae s’òrdine de los iscrìere e de sos sinnos chi sa manu at iscritu. Pecadu però chi sas tastieras de su pc rimandent in segus signales cuadrados totus uguales!

Est pro custu chi sas iscolas prus illuminadas de neurologia e psicopedagogia iscussìgiant de fàghere pònnere sas manos subra de unu pc a sos pipios prima de 7-9 annos, e insistent pro fàghere iscrìere a manu e in corsivu su prus possìbile. Ma oe custu consìgiu benit dadu fintzas a sos adultos. Sas racumandatziones chi faghent sas iscolas de managment prus importantes e influentes de su mandu, difatis, narant chi pro cumprèndere e pro ammentare mègius sas cosas est mègius a praticare s’iscritura a manu, massimamente pro pigare apuntos.

Un’àteru problema cumproadu in sa generatzione Y e mescamente in sa Z, est cussu de tènnere totu a portada de click. Ca gràtzias a custa oportunidade, finas dae minores non s’istùdiat prus nudda a memòria, non si faghent prus esertzìtzios pro analizare, ammentare e torrare a iscrìere, ca oramai totu custu traballu   faghet a lu fàghere cun su computer. In cale si chi siat momentu, gràtzias a su còpia-incolla, si podet collire unu testu e si podet torrare a copiare sena chi su cherbeddu fatzat su mìnimu isfortzu. Ma sende chi su cherbeddu est una casta de mùsculu, si lu lassamus firmu, sena l’allenare e sena lu impreare, pròpiu comente costumat a capitare cun sos mùsculos de sos bratzos o de sas cambas, custu s’ammoddiat e  devenit semper prus dèbile.

Su chi s’umanidade est bivende in sos ùrtimos deghènnios est frutu de unu cambiamentu tecnològicu importane a beru. S’informàtica e s’intelligèntzia artifitziale dae una banda ant cambiadu in mègius sa vida, ma dae s’àtera nos at rèndidu prus dipendente dae sas màchinas. S’òmine modernu est bivende una crisi antropològica manna e non totus si nde sunt abigende.  Pro la superare nudda podent fàghere su progressu tecnològicu o s’abbistesa artifitziale. Pro la bìnchere devimus torrare a nos impossessare de unas cantas capatzidades analògicas fundamentales, comente s’scritura a manu e s’esertzìtziu de sa memòria.

Pro resèssere in custa operatzione  non bi cheret meda sacrifìtziu: diat bastare una riflessione e un’impignu cumpartzidu tra insegnantes, dotzentes e babbos. Ammentende su chi aiat giai iscritu Dante in su càntigu V de su Paradisu: “Non fa scienza, senza lo ritener, aver inteso”.