di Ivan Marongiu

Comente bìnchere sa dipendèntzia dae su telèfonu

Oramai belle totus ischint chi sos aparatos digitales podent isvilupare dipendèntzia. Pro la nàrrere cun sas paràulas de Anna Lembke, psichiatra e ispetzialista de sas dipendèntzias de Stanford, “ognunu de nois at una droga digitale preferida, e forsis custa droga previdet s’impreu de unu telèfonu”.

Sos datos sugerint chi sa tesi de Lembke apat unu fundamentu. Pro esempru sos impitadores de sos telèfonos colant in mèdia a su màssimu duas oras sena lu impreare, l’isblocant a su mancu chimbanta bias a sa die e tocant s’ischermu finas 2.617 bias a sa die. Sos giòvanos sunt sos prus sugetos. Unu raportu de su 2018 de su Pew Research Center narat chi su 44 pro chentu de sos pitzocos ammitet de compidare sos aparatos issoro pro lèghere messàgios o notìficas apena si nde ischidant a mangianu. Su 54 pro chentu decrarat de dedicare tropu tempus a su telèfonu, mentras su 42 pro chentu proat una sensatzione de ànsia cando non podet pompiare su tzellulare. Cun probabilidade medas de sas persones chi impreant in modu esageradu Facebook, Instagram o WhatsApp ant proadu sa matessi sensatzione cando sas tres aplicatziones sunt isparidas dae internèt  pro una pariga de oras.

Sa dipendèntzia de sos aparatos digitales no est innòcua: benit assotziada a sa depressione e a s’ànsia, e corpit in modu esageradu sas persones solas. Segundu sa sotziedade pro sa chirca tecnològica CompareCamp, su 26 pro chentu de sos intzidentes automobilìsticos chi sutzedent oe in sos Istados Unidos est dèvidu a s’impreu de su telèfonu in màchina.

Unos cantos espertos proponent de impònnere unu tassamentu pro reduire s’impreu esageradu de aparatos digitales, una solutzione sìmile a cussa pro reduire su consumu de tabacu. Àteros narant chi  s’ùnicu modu pro superare una dipendèntzia siat cussa de acabbare in deretura e de si liberare de su totu de sos aparatos digitales.

Ma in unu mundu dominadu dae sos pagamentos eletrònicos, dae sos documentos digitales e dae su traballu remotu, un’istile de vida sena telèfonu est pagu pràticu, si no impossìbile. Una solutzione prus atzetàbile est sa de gestire su cumportamentu dipendente moderende s’impreu. Non si tratat solu de fissare una làcana a su tempus coladu abbaidende s’ischermu, ma de isvilupare abitùdines prus sanas.

Duncas tocat a cumprèndere si sos servìtzios digitales sunt prus sìmiles a sas sigaretas o a sos carboidratos.  In unos cantos casos podet èssere perigulosu chircare sa cantidade “giusta” de sustàntzias chi dant dipendèntzia, e su livellu otimale abarrat comente si siat su zero. Ma custu no est semper su casu de sas sustàntzias chi dant dipendèntzia, mescamente cando s’impreu moderadu podet dare benefìtzios. Sos carboidratos sunt un’esèmpiu perfetu. Medas chircas mustrant chi unas cantas persones tirent a isvilupare una dipendèntzia dae custos macronutrientes essentziales, ca sos efetos de su consumu podent imitare sa neurochìmica de sas drogas. Ma in manera diversa de sas drogas, sa tàtica curreta cun sos carboidratos no est cussu de non nde papare nudda, ma de los consumare in modu prus responsàbile e in cantidades minores.

In custu casu tocat a cumprèndere si sos servìtzios digitales sunt prus sìmiles a sas sigaretas o a sos carboidratos. Sa risposta curreta podet èssere sa segunda. Agabbare dae unu momentu a s’àteru, difatis, diat significare subire cunsighèntzias dannosas pro chie devet gestire unu contu in banca, comunicare cun sos familiares, mutire unu taxi, traballare dae domo o fàghere medas àteras atividades.  Duncas s’acostamentu curretu est su de individuare su livellu giustu de impreu.

Un’istùdiu reghente fatu subra duamìgia adultos istadunidensos dae sos chircadores de Microsoft, Stanford, New York University e dae su National bureau of economic research nos oferit unu pranu de atzione. Sos ricercadores ant istabilidu chi sas persones impreant sos telèfonos prus de cantu chèrgiant o tèngiant in programa de fàghere. Custa no est un’ispantu mannu. Ma sos autores agiunghent unu datu prus interessante: analizende sa cantidade de impreu chi podet èssere atribuida a sos problemas de autocontrollu (est a nàrrere su tempus chi sos partetzipantes ant coladu impreende sos dispositivos e chi non diant àere dedicadu a custa faina si no esserent dipendentes) ant istabilidu chi custu est de su 31 pro chentu.

Su cuotziente de dipendèntzia podet variare in base a sos balores de ognunu, a su livellu de netzessidade de impreare su telèfonu e cun probabilidade fintzas a sa chìmica de su cherbeddu de su sugetu. Ma sos resurtados de sa chirca dant una base importante dae sa cale podimus partire pro fissare unos cantos obietivos personales. Si impreamus sas retes sotziales prus de cantu cherimus, s’obietivu de partèntzia diat pòdere èssere su de reduire de unu tertzu su tempus chi li dedicamus.

Agatare s’obietivu prus dèchidu pro reduire s’impreu esageradu, però, est diferente meda dae lu fàghere in manera cuncreta. Unas cantas persones proant cun sa psicoterapia, e sos psicòlogos cussìgiant fintzas meighinas pro afrontare sas dipendèntzias comente cussa de internèt. Ma pro chie cheret adotare un’acostamentu “  personale ”, custo sunt sos cussìgios chi diant pòdere resurtare prus eficatzes.

Bona parte de s’impreu esageradu de sos aparatos lu faghimus sena bi pessare. Un’istùdiu de su 2018 fatu subra unos cantos adultos australianos at rilevadu chi s’86 pro chentu ammitiat de impreare su telèfonu “in manera automàtica”. Est unu modu pro ochire su tempus.

Su mètodu mègius pro cuntrastare s’automàtismu est de dare atentzione. In pagos faeddos tocat a fissare unu  limite màssimu, ogni die opuru ogni chida, pro pompiare su telèfonu. In pràtica devimus fàghere a manera de nos cuntzèdere su telèfonu  solu sos minutos previstos, comente chi èsseret unu traballu.

Sa parte prus manna de sas dipendèntzias est assotziada a unu neurotrasmetidore  mutidu dopamina. Sa dopamina controllat su disìgiu e creschet cando retzimus input esternos comente sa publitzidade o nos ammentamus de fàghere calicuna cosa de galanu, comente pipare, iscumìtere o controllare su telèfonu. Sos telèfonos manìgiant sa dopamina nostra, mescamente pro mesu de sonos e avisos chi inditant sa presèntzia de unu messàgiu o de una notìfica. A custu puntu devimus pro fortza abbaidare su telèfonu pro satisfàghere sa curiosidade nostra. Sa solutzione est simpre: Tocat a disativare sas notìficas pro sas cosas inùtiles.  In prus tocat a evitare de lassare su telèfono in sa mesa cando papamus o in su comodinu cando dormimus.

S’istudiosu de tecnologia digitale Cal Newport imbetzes consìgiat su mètodu de su “telèfonu a s’intrada”, chi previdet de nde lu bogare dae bugiaca apena intramus in domo e de nos lu torrare a pònnere in bugiaca cando s’essimus.

Sa dipendèntzia est unu fenòmenu dannosu chi nos privat de sa libertade nostra. Comente aiat iscritu su filòsofu grecu Epitteto, “nemos podet èssere lìberu si no est mere de isse matessi”. Sa dipendèntzia est in manera dòpia dannosa cando sos efetos suos creant unu balàngiu pro calicun’àteru, siant sas aziendas de su tabacu, siant sos insertzionistas publitzitàrios in sas retes sotziales o fintzas sos produtores de telèfonos. Epitteto non faeddaiat de dipendèntzia digitale, ma est comente chi l’aeret fatu. Nos at dadu sa letzione prus importante pro nos liberare dae su domìniu de su telèfoneddu: “Acabbadela de bos creare problemas inùtiles”, aiat iscritu. “Est arribbadu su momentu de bìvere, de bos gosare in manera ativa sa situatzione acanta  bos agatades in custu momentu”.